Reflexió "El poder de l'ara"

La gent creu que és la seva ment, i aquest és l'engany principal. Som molt més que això, estem molt més enllà. En el moment que la gent s'adoni d'això, començarà a despertar. L'estat d'identificació amb la ment és un estat de bogeria, quasi tot el món pateix aquesta enfermetat en graus diferents.
Hem d'estar pendents de l'important, de l'ara, ja que res més existeix. Hi ha molts cops que creiem tenir problemes, i realment aquests són olla nostra, vull dir, si demà tinc un exàmen, estudio ara, està clar, perquè sinó no el podré solucionar, però si demà tinc un problema que tan sols solucionaré al moment de l'endemà, ara no em preocupo, disfruto el moment, tant se val el que estigui fent, perquè en aquest moment no el tinc el problema. És ara el que conta, perquè ni ahir ni demà existeix ja. Sempre que ens sorprenguem a nosaltres mateixos somiant amb el futur, és perquè estem visquent un present insatisfactori, com deia Eckhart Tolle, llavors investiguem la causa i solucionem-la, però no té sentit el "quan fagi/tingui allò seré feliç", simplement és mentida.

També deia que tota la incomoditat, l'ansietat, la preocupació -totes les formes de la por- són causades per excés de futur i massa poca presència. Investigueu, reflexioneu-hi, experimenteu, penseu-hi, aviam si és veritat. Això no és només llegir-ho i jutgar, és comprendre i viure-ho.

Jo abans, el que més detestava del món era esperar. No soportava que la gent arribés tard, o jo arribar abans i haver-me d'esperar, fins que vaig comprendre que era perquè estava al futur, pensant "quan arribarà", i no disfrutava del present, no el vivia. I és que quan un hi és present, no té necessitat d'esperar, no ho està fent, no té sentit.


llunydetot