Cercador
Et perseguiré
Un relat de: bandoler- Compartir:
Ara mateix tan sols t'intueixo.
Et perseguiré.
Donant l'esquena a la por.
Omplint l'espai de buidor.
Et perseguiré.
Sense demanar instàncies,
sense calcular distàncies.
Enfilant el fil del vent,
ignorant l'etern pendent.
Seràs son i esmorzar,
la fi i el mitjà.
Tot i que els vidres s'entel·lin
Malgrat que els pulmons esbufeguin.
Encara que siguin llum els anys que ens separen.
Et perseguiré.
Si cal esdevindré una altra persona.
Però et perseguiré.
I és que tan sols seré jo quan arribi on ets tu.
I quan per fi t'acaroni,
em deixaré anar i
rodolaré via avall.
M'aixecaré,
t'intuiré de nou...
et perseguiré.
Comentaris
-
M'encanta[Ofensiu]llunydetot | 25-09-2008 | Valoració: 10
És un escrit que es fa fàcil de llegir, i escrius just les paraules adequades als llocs on no podria quedar-hi millor cap altra.
Enhorabona, es genial.
Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra. -
Mots apassionats[Ofensiu]gypsy | 27-10-2006 | Valoració: 10
que es llegeixen amb devoció.
Encomanes aquest desig incontrolable i la puresa de la força que et domina.
petons
gypsy -
T'imaginaré (JeNeSuiSpasAméliePoulain)[Ofensiu]0Amelie0 | 15-06-2006
Ara mateix ni tan sols t'intueixo
t'imaginaré
plenant carrers de colors
omplint els vespres de sols
t'imaginaré
sense malbaratar miratges
sense malgastar imatges.
Enfilant el fil del cel
ignorant el temps present.
Seràs
la fi sense el mitjà.
Tot i que els somnis s'apaguin
malgrat que molts móns ens separin
encara que siguis ben lluny i t'acabis
T'imaginaré.
Si cal et convertiré en ona
però t'imaginaré
Tant que tan sols seràs tu quan et pensi jo.
I quan per fi et dibuixi
et deixaré anar i
cauràs ben envall.
T'oblidaré,
et recordaré de nou...
t'imaginaré.