Foto de perfil de Enús

Enús

10 Relats, 35 Comentaris
15182 Lectures
Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:
Visc sota un yellow lemon tree, i no m'agraden les llimones...

Últims relats de Enús

Últims comentaris de l'autor

  • Enús | 29-11-2007


    Si vols incluore'l dins del teu T.R. tot teu, hehe, no tinc cap problema. Això de les preguntes ho podem intentar tot i que fa anys que vaig escriure aquest relat i no sé si la meva memoria de pardal em farà males jugades. el meu mail és sunepets@hotmail.com

  • Enús | 05-12-2006 | Valoració: 10

    buahhh kina pasada de narració-poema... impresionant si senyor altre vegada em fas treure el barret!

  • Enús | 22-10-2006

    uoooo mola!! hehe XD

  • Enús | 22-10-2006

    Aquest relat pertany a Yáiza Rovira Vallès, nascuda a Barcelona l'any 1989. Pertany a la famosa i profilica generació d'escriptors catalans del 89. Aquestes linies formen part del Repte CXI publicat al estiu del 2006.

    El relat està escrit em forma de diàleg tot i que en l'obra general de Rovira hi predomina la narrativa i la poesia. No és clara la situació temporal, segurament però, seguint la tónica de Rovira, està situada en una època contamporanea a la seva vida. L'acció transocorrè en un bany i a temps real. És tracta d'una tècnica narrativa prou enginiosa ja que barreja el monòleg interior amb el diàleg crean una curiosa i original situació. El to que Yáiza Rovira empra és més aviat reflexiu i una certa irònia entre linies. Amb aquesta conversa Rovira crea una atmosfera decadent que fa que el lector senti una certa compassió pel protagonista. El llenguatze que fa servir l'autora per donar vida a en Pep, és més aviat col·loquial de carrer, per tal de que soni familiar no gens distant. El fragment està escrit en estil directe sense gaires figures retòriques més aviat podriem dir que són expresions populars i dites (un zero com una casa). En el fragment a comentar hi aparèixen dos personatges; en Pep i el seu reflex.

    El tema principal que Yáiza vol tractar és la soletat del protagonista, i ho aconsegueix plasmar a partir d'un monoleg interior en forma de auto-conversa prou interesant.

  • Enús | 15-10-2006 | Valoració: 10

    Per mitjà de les t3v3s metàfores crees unes fotos tan reals... Algun dia podrien fer algun telenoticies aixi no? hehe m'encanta la crítica àcida d'aquest món que cada vegada és menys món i sobretot de la humanitat que sense cap dubte cada cop és menys humana.

  • Enús | 14-10-2006

    és el primer cop que et llegeixo, i aquest el primer escrit. Però desprès de llegir-lo no dubtis, que ho farè més sovint! ; )

    Gran retrat quotidià!!!

  • Enús | 10-10-2006

    Gorgeous!!! precís, breu perfecte hehe

  • Enús | 10-10-2006

    m'agradat, si. Amb aquesta "moda" de manuals d'autoajuda que hi ha cada un més inútil que l'anterior (segons el que jo crec és clar). Per fi un manual de autodestrucció o si més no de autocritica! benfet!

  • Enús | 18-09-2006

    I sort que segons tu mateixa la poesia no se't dona gens bé.... si se't donès bé ja no sé que escriuries... veig que la poesia la domines molt bé, i tot i ser poesia conserves l'estil pròpi dels teus relats! Bravo!!

  • Enús | 15-09-2006

    Saps transportar perfectament el lector a les situacions en que tu parles, indiferentment del sexe, l'edat... molt bé

  • Enús | 12-09-2006

    Ja ho podeu dir sense cap por , hehe el relat està escrit desprès d'escoltar una cançó que hem va inspirar de cop: "Cercles viciosos" - ELS PETS del cd Sol!

  • Enús | 11-09-2006

    PeR comenÇar aclarar que jo de PoemeS no en tink ni faba... hehehe tot i aixo tinc alguna cosa que té la majoria dels humans k es veure quan algo es maco i en el teu poema no kal esforar-si per veure k ho es. Moltes feliçitats per akest "katxu" de poema. Està molt bé de veritat. Continua així!!!!!

    Benvinguda !

  • Enús | 08-08-2006

    m'agradat moltíssim!! una pasada!! l guai jeje

  • Enús | 13-05-2006

    M'he llegit tots els teus relats i he trobat quelcom que tens en comú en tots ells, que no tothom pot dir que es capaç de fer. Saps retratar amb lletres a la perfecció. Encara que penso que la paraula no és retratar, però com una cosa tant lliure com el llenguatge en el fons no ho és, no trobo la paraula exacta per descriure la teva forma d'escriure. Si fos retratar, seria captar les coses visibles, i tu retrates les visibles i les que no de una forma: senzilla, clara i delicada. Ets molt afortunada o bé pencadora per poder tenir aquesta habilitat.

  • Enús | 19-04-2006

    Impressionant, per a dir-ho amb una paraula, et deixo una cançó que no sé pas si la coneixes:
    Por de parlar,
    de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
    de deixar anar una altra mentida
    a la teva mida.
    Por de callar,
    desant les paraules a qualsevol calaix,
    per no deprimir-te o fer-te badallar,
    saber què rumies amb aquella mirada
    que no sé què m'amaga.
    Por de dormir
    i que en despertar-me tot hagi canviat,
    sense recordar què ens fa viure plegats
    com si fóssim estranys,
    de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.
    Et veig,
    el sol s'amaga entre els teus cabells.
    Em sents,
    aixeques la mirada
    i en aquell precís instant
    tot és tan plàcid i tan clar
    que em venen ganes de cridar:
    Res no m'espanta.
    Por de la por,
    de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig;
    de no ser capaç de somriure
    quan dius que m'estimes.

    ELS PETS-Sol

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor