Plou!

potser, si que és una bona terapia aquesta...si més no, per esbravar-se de forma momentània...será qüestió de seguir el teu exemple...jeje. 1abraçada. ESPIRAL.

M'encanta la pluja. I m'agrada molt la sensació que et dóna al final del relat. Jo de vegades també l'he sentida!
M'agrada en particular la frase: "després d'una dutxa d'aigua freda d'allò més natural".
Doncs res, bon relat!
i a vera si escrius alguna cosa aquests dies!:D
1 ptó.

Alexander

Quan jo era petita i plovia, recordo al meu pare que em deia: nena, posa't l'abric i les botes d'aigua, que plou. I sortiem a mullar-nos. Un dia vaig provar a sortir sense protecció. I va ser encara millor. Jo he procurat transmetre aquesta il.lusió i ara sóc jo qui diu: nena, agafa l'impermeable i les botes que plou. I si algun dia me'n descuido, ja m'ho recorda ella.

Vaig estar molt contenta de coneixer-te i gràcies per llegir-te el meu conte i recordar-lo.
Un petó
Glória.

M'he llegit tots els teus relats i he trobat quelcom que tens en comú en tots ells, que no tothom pot dir que es capaç de fer. Saps retratar amb lletres a la perfecció. Encara que penso que la paraula no és retratar, però com una cosa tant lliure com el llenguatge en el fons no ho és, no trobo la paraula exacta per descriure la teva forma d'escriure. Si fos retratar, seria captar les coses visibles, i tu retrates les visibles i les que no de una forma: senzilla, clara i delicada. Ets molt afortunada o bé pencadora per poder tenir aquesta habilitat.

tiaaa! em pensava que ja l'havia llegit... i comentat... però es veu que no!

m'encanta :P

jo vaig fer-ho, però a l'estiu, amb biquini...

i si, mola :P


annna**

guardant la teva pulsera...

vols dir que si agafo al jefe i el poso a sota la pluja, o millor a sota una canalera, li millorarà l'humor i no m'amargarà el matí, no? És una bona idea? Després que s'escorri els calçotets i Santes Pasqües... ara pau i després glòria...

Mira que si surt granota te les carregaràs...eh!

Aaaahahaha!

Ara en serio, bé el relat, bona la idea, potser podries haver ambientat una mica més el començament i expressat una mica més els sentiments, com et sents...

Et mereixes

Un petó rodó

Tenim sensacions semblants, potser matisades pel fet que sóc fredolica i si la mullena va acompanyada de fred, ja és tota una altra cosa.
Com te'n vas adonar que a la introducció al meu relat "de xopa a nua", t'esmentava?
Pensava que gairebé ningú no veu les introduccions…
Doncs és veritat, vaig pensar en la darrera vegada que em vaig mullar -desgraciadament amb fred inclòs- i en com va acabar la cosa. I vist a unes setmanes de distància, em va fer molts més gràcia que en el moment.

si noia, el recullo per si algun cop em fa falta jeje! Bé, me n'alegro que la pluja del cap de setmana se t'emportés la mala lluna... "Alegra esa cara, que si no llueve y no tengo paraguas!" ejjeje doncs això, que t'animis dona!!
El relat està força bé, un pél curt... segueix millorant!! Petons!