Juliana volia ser pirata...

Un relat de: Enús

Juliana Metus estava capbussada en la seva lectura, Juliana normalment flotava sobre les lletres, nedava entre capítols, es submergia a les historietes, però avui no feia res d'això si no que avui es capbussava. Era una història fantàstica en els dos sentits de la paraula. Era tard, els seus pares ja feia dues hores que dormien plàcidament. Juliana va tenir aquella nit un somni que es podria classificar d'extraordinari. Era una Pirata!! Navegava per el mar trencant totes les onades, imposant-se al vent. Hom coneixia a Juliana: la que et talla el cap per treure't una cana. Però de sobte una gavina se li anava acostant cada cop més, i més, i més, i més... Gavina Solé era la mare de la Juliana Metus, com cada mati anava primer a despertar la seva filla, segon calentar les llets, tercer posar-se laca, quart arreglar-se la faldilla, etc., etc. Aquell matí va sortir de la seva casa cap al col·legi com sempre, però car si fos com sempre no us ho explicaria....per tant no era com sempre.

Anant cap al col·legi s'imaginava com seria la vida de la Juliana si fos una pirata, estava immersa en les seves fantasies quan de sobte i sense avisar un projectil amb forma d'avió de paper va col·lisionar contra el seu cap. Ella a més d'enfadar-se amb el sac de greix amb potes i dos forats que feien la funció de nas que li havia tirat l'avió, es va alegrar i no penseu que Juliana es boja! O potser si.... i és que aquell avio la va il·luminar...

- Ja està! Puc fer els meus somnis realitat!! Podré fer el meu propi vaixell i travessar mil oceans i mars com a Juliana la pirata!!

Es va oblidar de l'escola, total una pirata no necessita saber separar en síl·labes, va deixar la maleta a terra i se'n va anar corrent direcció al port de la ciutat. Abans d'arribar al port, però, va demanar en una peixateria si tenien papers de diaris o algún altre tipus de paper industrial i de gran tamany la resposta va ésser afirmativa i la Juliana Metus se'n va anar cap al moll. Un cop allí va muntar el seu propi vaixell, justet perquè ella hi cabés, però la qüestió és que hi cabia! Va tirar el vaixell de paper al aigua i seguidament es va tirar ella a sobre d'aquest, va començar a remar amb les manetes de porcellana que té qualsevol nena de la seva edat. Quan ja estava una mica lluny de la costa es va recordar que no sabia nedar, però no tenia por, ja que la por es el temor a que passi quelcom contrari del desitjat, i ella estava fent el que més desitjava que era navegar com una pirata. Passades una mitja hora de navegació una sardina va treure el cap del mar.

-Hola pirata Juliana! Sóc la sardina Veritas, com és que no tens temor de naufragar?-. va preguntar la sardineta mentre anava capbussant el cap per respirar.
-Està clar! Faig el que sempre he desitjat! No tinc por de res!-. va dir la Juliana Metus decidida.
-Et veig molt convençuda noieta però li as preguntat al teu vaixell de paper si ell ho desitja ser el que l'has convertit? O si més no, si no té por de remullar-se i desfer-se?

Aquella dia, el vaixell no va ésser l'únic que es va desfer.


Comentaris

  • Mira!...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-03-2006

    ....Originalitat no te'n manca. La història és bona i la resolució també. Hauràs de 'polir' una mica l'estil, i tractar d'evitar els 'errors' ortogràfics -donyets malintencionats que apareixen on menys ho penses-. Però ets jove, i amb molt de temps per endavant!
    Salut i rebolica, amic!

    PS. M'anima el teu encoratjament. Les històries curtes, no per curtes són més o menys 'acceptables'...
    Jo, ja ho intente, ja...

  • Yáiza | 13-12-2005

    Un altre dels teus contes curts que m'agraden tant!! Et dic el mateix de sempre, la idea és bona, saps el que vols dir, però en pots millorar la redacció. Es fa molt més fàcil de seguir la lectura, de debò.
    Ah, i per cert, m'ha agradat el detall de les manetes de porcellana!!
    Apa doncs... segueix escribint!

    Yáiza

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: