Dubes - Repte(s) CXI

Un relat de: Yáiza

Bon dia! - en Pep es mira al mirall - Senyor, quina mala cara faig aquest matí! - la imatge del mirall li fa una ganyota.
-...
-No s'espantaran pas, els meus amics, que no en tinc. Ja m'agradaria!! - li engega amb mala baba al seu reflex.
-...
-Ai, ho sento... és que estic molt sensible. Demà en faig vint-i-sis, saps? I segueixo com quan era adolescent: confós, massa tímid per parlar amb les noies, massa poruc per parlar amb els nois,... Però coi, ara hauria de tenir les coses més clares, no et sembla? - mentre parla s'ha anat rentant la cara, i ara se l'eixuga. Fa una ullada al mirall. El seu reflex li torna la mirada i comença a rentar-se les dents.
-...
-Però no, jo segueixo igual. Per què se'm fa impossible comunicar-me amb la gent? Només parlo quan m'és imprescindible. - mentre xerra, gesticula amb el raspall entre els dits i la boca plena d'escuma.- I ho passo malament, no hi tinc traça. Ja m'ho deien a l'institut, de gramàtica un deu, però d'expressió oral, un zero com una casa.
-...
-És qüestió de pràctica, tens raó! De totes maneres jo sol ja estic bé. Ja ho saps. Sempre he estat sol, i no hi tinc cap problema.
-...
-I tornes a tenir raó... tanta solitud no pot ser bona. - rumia uns instants. -M'agradaria conèixer la Mariona, poder xerrar amb ella. L'hauries de veure, és preciosa. I també parla poquet, per això m'agrada. De totes maneres, estic segur que no sap ni que existeixo.
-...
-Què no exageri? Saps que tinc raó. Sempre passo desapercebut.
-....
-Si és clar, sóc jo qui hi ha de posar remei! Però hi ha massa obstacles pel camí, no seria capaç... O sí?
-....
-Crec que... prendré una decisió. Avui començaré una nova vida. Adéu timidesa!
-...
-I tu calla, que no existeixes!!



**************************************************************************************


És dur tenir un desig tan fort i saber que no el podré acomplir. I no podré per voluntat pròpia. Com pot ser que desitgi una cosa amb tanta intensitat i que jo mateixa em privi d'aconseguir-la?
Perquè no és gens difícil. És aquí, davant meu. El veig, m'observa. El tinc a l'abast de la mà. Però no, ho vaig prometre. Li ho vaig prometre a ella, que no el tocaria, que no m'hi tornaria a apropar. I la Roser no es mereix que la traeixi, ja que és només ella em fa costat. És l'única persona que em queda, que m'anima a seguir endavant, i no la vull perdre. Ella em va demanar que el deixés i jo, per ella, donaria la vida. Així que per molt que el desitgi, no m'hi aproparé més.
Sec al sofà i me'l torno a mirar i remirar. És tan a prop... Coi, no sé on tinc el cap! Si ni tan sols sóc capaç de deixar de pensar-hi, ja em puc donar per vençuda! No, no, pensa, concentra't. Ets forta, ets forta, pots resistir-ho! No deixis que el costum sigui un obstacle!
Encara tremolo quan penso que ahir hi vaig caure, em vaig deixar seduir. Un a zero a favor seu. Només espero que la Roser mai no sàpiga que sóc tan feble i poruga.
Rumio confosa. D'una banda, deixar-lo per sempre, i fer feliç la Roser. De l'altra, caure en la temptació de nou, deixar-me endur per ell sense més obstacles, amb naturalitat. Dos desitjos en els braços oposats d'una balança.
De sobte, tinc molt clar quin pesa més. M'alço, arreplego el paquet de tabac i l'encenedor, i els llenço a les escombraries. I sento la veu de la Roser, tendra, que em diu:
-Molt bé, mama!! - m'havia estat observant tota l'estona.


Comentaris

  • Feliç 5è aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • COMENTARI SUBJECTIU repte 1[Ofensiu]
    Enús | 22-10-2006

    uoooo mola!! hehe XD

  • COMENTARI OBJECTIU repte 1[Ofensiu]
    Enús | 22-10-2006

    Aquest relat pertany a Yáiza Rovira Vallès, nascuda a Barcelona l'any 1989. Pertany a la famosa i profilica generació d'escriptors catalans del 89. Aquestes linies formen part del Repte CXI publicat al estiu del 2006.

    El relat està escrit em forma de diàleg tot i que en l'obra general de Rovira hi predomina la narrativa i la poesia. No és clara la situació temporal, segurament però, seguint la tónica de Rovira, està situada en una època contamporanea a la seva vida. L'acció transocorrè en un bany i a temps real. És tracta d'una tècnica narrativa prou enginiosa ja que barreja el monòleg interior amb el diàleg crean una curiosa i original situació. El to que Yáiza Rovira empra és més aviat reflexiu i una certa irònia entre linies. Amb aquesta conversa Rovira crea una atmosfera decadent que fa que el lector senti una certa compassió pel protagonista. El llenguatze que fa servir l'autora per donar vida a en Pep, és més aviat col·loquial de carrer, per tal de que soni familiar no gens distant. El fragment està escrit en estil directe sense gaires figures retòriques més aviat podriem dir que són expresions populars i dites (un zero com una casa). En el fragment a comentar hi aparèixen dos personatges; en Pep i el seu reflex.

    El tema principal que Yáiza vol tractar és la soletat del protagonista, i ho aconsegueix plasmar a partir d'un monoleg interior en forma de auto-conversa prou interesant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Yáiza

Yáiza

23 Relats

171 Comentaris

41201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Em dic Yáiza i vaig néixer a Barcelona la tardor del 89.

Què hi faig aquí? Doncs...

Vaig arribar quan un amic (també relataire, clar) em va demanar comentaris.

I jo també vaig publicar.

I comentar.

I vaig entrar al fòrum.

I un dia vaig gosar fer el repte.

I el vaig guanyar.

I vaig seguir escrivint.

I vaig anar a una trobada (Girona).

I ara ja no puc fugir, ara ja mai podré oblidar tot el temps que he estat aquí...

Ara, us agradi o no, formeu part de la meva vida.

Gràcies!

Gràcies pels comentaris, gràcies per tots els moments al fòrum (sobretot l'oasi), gràcies per totes les trobades, per totes les bromes i per tot allò que he après amb vosaltres.

I que duri molt temps més!!!



Setembre 2oo6


******************************





yaizeta.89(arroba)gmail.com

http://coses-delavida.blogspot.com




I sí! Jo també accepto comentaris crítics i constructius!