Detall intervenció

Algu ha vist "Salvador"?

Intervenció de: Enús | 14-10-2006


Tots tres teníem ja les entrades per a "Salvador". Encara faltava una hora per que comencés, però al cafè de davant del Cinema Imperial si estava prou bé. Vaig demanar un suïs, la Cristina un tallat i la Muntsa un cafè amb gel. Tinc disset anys, en fa setze que conec la Cristina i a la Muntsa aviat en farà cinc. Vaig escollir aquesta pel·lícula per dues raons; una, el tema que tractava i l'altra, l'actor que feia el paper principal, abans, ja l'havia vist a "Good bye Lennin" i "Feliz Navidad", un actor molt compromès amb la societat. Xerrant i xerrant ja es va fer l'hora d'entrar al cinema.

...

Quan els llums del cinema s'anaven obrint tímidament i pels altaveus sonava "I si canto trist" d'en Lluís Llach, tothom callava. La gent baixava els esgraons emmoquetats de la sala 1 del Imperial en silenci, com si poguessin ofendre a alguna persona si obrien la boca. Un cop a les escales de la sortida d'emergència, poc a poc ja s'atrevien a fer alguns comentaris sobre la pel·lícula, i un cop al carrer era estrany veure algú sense parlar. Personalment crec que només fixant-te en els actors i en la història ja coneguda que porta al darrera, es podia endevinar el tipus de pel·lícula que seria. No obstant recordar un fet com el que va dur a la mort a Salvador Puig Antich, o a qualsevol dels molts altres que no recordem, o que l'esplèndida Transició ja s'ha ocupat d'enterrar, sempre és semblant a un cop de puny imprescindible. Potser, Salvador no és una pel·lícula magistral cinematogràficament parlant, però si una pel·lícula necessària. Potser quan varem sortir del cinema pensàvem que aquesta pel·lícula la aniria a veure gent a qui segurament no calia mostrar-li en cap pantalla el que va significar la dictadura de Franco. Dues setmanes més tard vaig assabentar-me que la pel·lícula "Salvador" va ser proposada a bastants instituts de Sabadell, i suposo que a la resta de Catalunya.

Un cop la Muntsa em va apropar a casa amb el seu cotxe. Una vegada sol és més fàcil treure conclusions. Salvador és una pel·lícula insuportable, com havia de ser la pel·lícula que revisqués aquests successos. Tracta els últims moments de la dictadura franquista, no obstant això, podria ser perfectament una metàfora de la dictadura sencera. Uns fets que si et poses a pensar van ocórrer fa quatre dies (1974). La pel·lícula en el fons no deixa de ser un exercici de memòria col·lectiva important, i, si cal, un seguit d'imatges objectives que ajuden a fer callar aquells que encara avui dubten si s'ha de condemnar la dictadura, o els seus símbols, que malgrat tot encara ens acompanyen avui en dia.


Respostes

  • diria que...
    Yáiza | 14/10/2006 a les 21:19

    l'ha vista tothom, menys jo. Encara espero que em truquis per anar-hi... ¬¬'

    Ja m'espavilaré....

    la crònica, genial. Em fas sentir més culpable encara de no haver-hi anat.

    Un petó...

    Yáiza
  • Jo no, però...
    Declivi Decliví | 14/10/2006 a les 21:41

    Estic completament d'acord amb tu en que estem vivint la ressaca fatigosa del franquisme. Per cert, jo també sóc de Sabadell i , lògicament, conec l'Imperial, però no he vist la pel.lícula i no sé res de la vida de Salvador Puig Antich.
  • Jo si que l'he vist!!!!
    Sol_ixent | 14/10/2006 a les 23:04

    Ja fa un temps vaig penjar la crònica en el fòrum. És la següent:

    "La veritat és que m'esperava una cosa diferent, és a dir, l'enfocament general, però tot i així em va agradar. Trobo que està molt ben feta, i els actors -sobretot Daniel Brühl- treballen molt bé. A més, la meitat del repartiment és català -em va encantar la breu però intensa aparició d'Ingrid Rubio-, així com els títols, la banda sonora i alguns diàlegs; i crec que això és important de destacar. Fins aquí tot correcte.

    Ara, jo també estic d'acord amb que es tracta poc la vessant política, tot i que suposo que és pretès, perquè si la pel·lícula porta com a títol "Salvador (Puig Antich)" deu ser perquè tracta més sobre la seva vessant personal. Tot i així, segueixo encara sense comprendre perquè es va crear el MIL (Moviento Ibérico de Liberación) i què feien apart d'atracar bancs i publicar revistes -que és l'únic que surt-. Però tal i com deien els actors protagonistes, esperem que serveixi per donar a conèixer a les noves generacions que hi va haver algú amb noms i cognoms que va perdre la vida simplement per defensar uns ideals concrets, i per, tal i com diu la pel·lícula, atrevir-se a viure a contracorrent.

    La última part... és brutal. Estava desitjant que s'acabés per deixar d'eixugar-me les llàgrimes, perquè em vaig imaginar que vivia la història en primera persona, i això em va perdre. Quan es van obrir els llums, hi havia com un silenci general que feia por. La història realment és molt dura, i el pitjor de tot és que va succeir de veritat trenta anys endarrere.

    En fi, que jo us la recomano, sincerament, és una de les millors pel·lícules que he vist en els últims anys. "

    És una pel·lícula que em va marcar, deu seu perquè el personatge de Puig Antich m'atrau també molt... Fins i tot li vaig escriure un poema: clica aquí!



Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: