Abdel...

em refereixo al veredicte...

i l'amic, qui és, com és diu?

foster

crec que m'hauria de sentir citat pel missatge de la Yáiza... Bona nit!! (si més no us la desitgo per que la nit és llarga i pasen tantes coses bones com dolentes... XD prouta paranoïa sisplau!!!)

la duen a les paraules del seu avi Faisal, quan asseguts al rocam amb tots els nens al voltant, els explicava d'on venia el nom d'aquelles platges. Agadir era el nom dels graners comunals i tot i que llavors no ho comprenia, La Leila el mirava sempre espectant.
A la memòria li arriben també imatges d'un noi prim i d'ulls penetrants parlant amb els cavalls, recorda com l'envejava, allà sense el control dels adults, decidint si esperava veure el sol remullar-se en el mar al capvespre, assegut a la sorra o bé els seguia a tots, en la distància, quan marxaven darrera el bosc d'eucaliptus i pins, on les cases els recollien....

Vaja, avui l'internet em fa una mica el tonto i va molt lent... i vosaltres massa ràpid! em perdo un moment i zas! ja sou tots gaudint de l'escalfor de la foguera de l'oasi.
què m'expliqueu avui? jo aquí, entre això i lo altre... i mirant-me una mica l'anglés (he d'estudiar algunes coses...)

L'Ailana corre a posar-se un mocador al coll (que fa fred i no vol encostipar-se ni quedar-se afònica!) i les babutxes taronges que va comprar al Mandalfhamed l'altre dia, i surt a retrobar-se amb la seva colla vora la foguera. Estan llegint uns relats que han estat escrivint, sobre el primer dia que van conèixer a algú molt especial... s'apropa i s'asseu sense fer soroll i prenent una tassa de té (d'aquell de menta que fa tan bona olor!). Les paraules que surten dels llavis de la Yaiza són com un alé d'alegria i amistat... Quina nit més maca que fa avui!