RE: RE: Salvador Puig Antic

l'ha vista tothom, menys jo. Encara espero que em truquis per anar-hi... ¬¬'

Ja m'espavilaré....

la crònica, genial. Em fas sentir més culpable encara de no haver-hi anat.

Un petó...

Yáiza

Estic completament d'acord amb tu en que estem vivint la ressaca fatigosa del franquisme. Per cert, jo també sóc de Sabadell i , lògicament, conec l'Imperial, però no he vist la pel.lícula i no sé res de la vida de Salvador Puig Antich.

Ja fa un temps vaig penjar la crònica en el fòrum. És la següent:

"La veritat és que m'esperava una cosa diferent, és a dir, l'enfocament general, però tot i així em va agradar. Trobo que està molt ben feta, i els actors -sobretot Daniel Brühl- treballen molt bé. A més, la meitat del repartiment és català -em va encantar la breu però intensa aparició d'Ingrid Rubio-, així com els títols, la banda sonora i alguns diàlegs; i crec que això és important de destacar. Fins aquí tot correcte.

Ara, jo també estic d'acord amb que es tracta poc la vessant política, tot i que suposo que és pretès, perquè si la pel·lícula porta com a títol "Salvador (Puig Antich)" deu ser perquè tracta més sobre la seva vessant personal. Tot i així, segueixo encara sense comprendre perquè es va crear el MIL (Moviento Ibérico de Liberación) i què feien apart d'atracar bancs i publicar revistes -que és l'únic que surt-. Però tal i com deien els actors protagonistes, esperem que serveixi per donar a conèixer a les noves generacions que hi va haver algú amb noms i cognoms que va perdre la vida simplement per defensar uns ideals concrets, i per, tal i com diu la pel·lícula, atrevir-se a viure a contracorrent.

La última part... és brutal. Estava desitjant que s'acabés per deixar d'eixugar-me les llàgrimes, perquè em vaig imaginar que vivia la història en primera persona, i això em va perdre. Quan es van obrir els llums, hi havia com un silenci general que feia por. La història realment és molt dura, i el pitjor de tot és que va succeir de veritat trenta anys endarrere.

En fi, que jo us la recomano, sincerament, és una de les millors pel·lícules que he vist en els últims anys. "

És una pel·lícula que em va marcar, deu seu perquè el personatge de Puig Antich m'atrau també molt... Fins i tot li vaig escriure un poema: clica aquí!