Recreació del Mite

Un relat de: Enús

Antoni no podia encertar la fletxa del amor a la seva estimada tot i que el seu nom li ho posava a tir. Diana sempre el refusava, potser no era el seu tipus, potser no li queia bé o simplement potser l'amor no era correspost. Antoni però sentia cap a Diana un amor pur, un amor vertader, ell sabia que vivia per ella que era la dona dels seus somnis i de la seva vida. Diana li va deixar ben clar a Antoni: " Ves-te'n a la merda!" Però Antoni no va trobar aquest lloc per tant no li va fer cas. Antoni perseguia a Diana mati, tarda , nit i fins i tot aquell moment que no saps ben bé que és perquè estàs entre la línia de les dotze de la nit i la una de la matinada. Diana no podia aguantar més! Però no podia fer res ja que Antoni no li volia fer mal ni amor forçat... de moment. Un dia com els altres que Antoni perseguia a Diana per un parc, aquesta va decidir aturar-se i palplantar-se davant de Antoni. I ella cridant va dir: " Prefereixo convertir-me en un arbre que està amb tu!". De sobte Diana va començar a retorçar-se, li bullia la pell... unes crostes de fusta li sortien per a tot arreu... branques de arbre li sortien pels llocs més inesperats, els seus peus es clavaven a terra fent arrels, els seus negres i preciosos cabells es convertien en fulles verdes.... En un tres i no res Diana era un llorer. Antoni encara no havia reaccionat per la frase que li havia trencat el cor però de sobte va comprovar la metamorfosi. Antoni ja no va contenir més les llàgrimes i es va rendir als peus del arbre. Com podia la persona que tant a estimat fer-li una cosa així? preferir se podada que pentinada, desfullada en comptes de despullada, estàtica en contra de ser vital... no li cabia al cap com una persona pot odiar a la qui li desitja el millor.... Altres noies l'havien deixat plantat però no d'aquesta forma!! I menys amb cap de les altres havia vist tant l'amor com amb Diana... De sobte Antoni va esclatar en llàgrimes i no podia parar de plorar i plorar i plorar i plorar alhora que les llàgrimes regaven i regaven i regaven i regaven el llorer creixia i creixia i creixia i creixia i la desesperació de Antoni es feia més gran i més gran i més gran i més gran cosa que provocava que no pogues parar de plorar i plorar i plorar i plorar alhora que les llàgrimes regaven i regaven i regaven i regaven el llorer creixia i creixia i creixia i creixia i la desesperació...

Comentaris

  • No hi ha cap problema[Ofensiu]
    Enús | 29-11-2007


    Si vols incluore'l dins del teu T.R. tot teu, hehe, no tinc cap problema. Això de les preguntes ho podem intentar tot i que fa anys que vaig escriure aquest relat i no sé si la meva memoria de pardal em farà males jugades. el meu mail és sunepets@hotmail.com

  • proposta![Ofensiu]
    sweet_play | 29-11-2007

    T'ha quedat precios! M'agrada molt com has agafat el mite i las transformat :)

    Per aixo m'agradaria fer-te una proposta, veuras jo estic fent el treball de recerca sobre el mite d'Apol·lo i Dafne vistos en la literatura, l'art i la música, i m'agradaria molt que em deixesis incorporar el teu relat en el meu treball. Si et sembla be esclar.

    Espero rebre noticies teves aviat, si vols dónam el teu correu electronic. Si acceptes m'agradaria fer-te unes preguntes sobre el relat.

  • "Tiu",...[Ofensiu]
    rnbonet | 31-01-2006 | Valoració: 9

    ... comencem comentant el final, rodó, tancat, etern, indefugible.
    I després només dir-te també que això de recrear mites, contes infantils, rondalles, retalls d'història -vertadera o falsa- pot arribar a ser molt efectiu.
    PS. Una constant de moltes de les meues 'parides' va en aquest sentit.
    Fins l'altra! Salut i rebolica!

  • Sorprenent Enús![Ofensiu]
    llu6na6 | 31-01-2006

    Situat en un marc divertit, irònic, aquest relat amaga, com un tresor (per a mi ésclar!) una poesia i una tendresa innegables.

    Mentre el llegia, no li trobava gaire el sentit, però en acostar-me al final, la tansió aumentava fins a quedar atrapada entre les llàgrimes que reconeixen, que el seu, ha estat un amor poc generós ja que ha preferit tornar-la arbre, abans de deixar-la partir per sempre.

    M'ha impressionat de debò! Segueix Enús, arribaràs...molt lluny, i quan veuràs un arbre, un llorer (que és arbust) sentiràs créixer, dins teu, un amor, generós, autèntic, fins l'infinit.

  • [...][Ofensiu]
    Blaise Liddell | 18-12-2005

    Si haig de fer un comentari seriós, la veritat, els teus relats (narracions, contes...etc.), generalment m'agraden en aquest sentit: representes la part dels "escriptors" que no es diverteixen escrivint, si no que escriuen divertint-se (i tots dos sabem, que això té connotacions diferents). Suposo que la teva habilitat consisteix en texts petits, simples i sense molta transcendència; però personals, plagiats de Tim Burton, depriments i imaginatius (una bona definició de la teva personalitat). Per cert, si posessis comes, potser la gent no es llegiria tantes vegades els teus contes...doncs millor que no les posis. M'agradaria saber una cosa: en cadascuna de les teves narracions, hi ha alguna cosa o situació amb la que t'identifiquis?...encara que no vull dir que siguis un Tragic Toy, però tinc la curiositat. Més en serio, estaria bé que el relat fos de veritat (es a dir, m'agrada).

    Blaise (però si a dalt ja ho posa...)

    *He escrit en català perquè sinó queda ...

  • quin mite![Ofensiu]
    Yáiza | 16-12-2005

    Molt bé! Has versionat un mite de la cultura clàssica convertint-lo en un relat amb el teu estil propi, ple de bromes subtils i ironies (si els antics aixequessin el cap...). M'agrada molt la frase "preferir ser podada que pentinada, desfullada en comptes de despullada, estàtica en contra de ser vital... ", crec que és molt encertada en tots els sentits; i final, original creant aquest cercle viciós sense fi. A més veig que has millorat molt la redacció!! Felicitats i segueix escribint!

    Yáiza

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: