RE: sobre "salvador"

"és d'idiotes" anar a plorar expresament...
No vas al cine a plorar, vas al cine i punt. I dins d'aquelles quatre parets t'espera un món diferent però molt semblant; amb alegries, penes i cançons...

Cito aquest text que segur que respon aquesta afirmació

"Més que una pel·lícula, és un cop de puny a l'estómac que et deixa dues hores sense respiració. La vida i, sobretot, la mort de Salvador Puig Antich et mantenen clavat a la butaca, amb un nus a la gola, el mocador a la mà i llàgrimes als ulls. Val la pena que la vegi tothom, sobretot els que van per la vida de cosmopolites i el cinema català els produeix urticària. Amb 'Salvador' et passaran totes les manies de cop. Jo ho vaig fer a principis d'estiu, en una projecció privada. I en vaig sortir commocionat. Passa poques vegades al cinema que tinguis la sensació que l'impacte és col·lectiu. Però que ningú no s'enganyi: omplir la platea de llàgrimes no és l'objectiu de 'Salvador', és la conseqüència lògica d'una història personal i col·lectiva profundament injusta, dels recursos invertits per Jaume Roures en la producció i del talent que li ha posat el director Manuel Huerga i els 80 actors que hi apareixen, encapçalats per un esplèndid Daniel Brühl en el paper de Puig Antich. I amb tot això és clar que plores. Plores perquè et poses a la pell d'un jove de 25 anys que veu com li queden poques hores de vida. Plores perquè qui el matarà és una dictadura decadent i decrèpita que, el 1974, ja havia fet prou morts. Plores perquè en molts moments de la pel·lícula t'arribes a imaginar que es capgirarà la història i s'acabarà salvant. Plores per la fortalesa i la dignitat amb què Puig Antich afronta les seves últimes hores. Plores amb les germanes que li fan companyia. Plores, "quina putada!", quan el maten amb el garrot. Plores quan sents la ràbia amb que Lluís Llach ha fet una nova versió del 'I si canto trist', la cançó que va dedicar-li ara fa 30 anys. Plores quan veus tothom amb flors vermelles a l'enterrament. Plores perquè els nois i noies que ara tenen 25 anys no saben qui va ser Puig Antich. Plores perquè tot això passava fa quatre dies al teu país. Plores perquè la versió que ens arriba de la dictadura és cada vegada més endolcida, com si el franquisme fos l'arribada del 600 i no la mort de Puig Antich. Plores perquè 32 anys després les germanes encara lluiten perquè el Tribunal Suprem revisi el cas. Plores perquè aquesta pel·lícula hi podria ajudar. I, al capdavall, plores perquè et fa por que la Espanya que va matar Puig Antich (que és la mateixa que va matar Lorca) no estigui més viva que mai."