QUI TACET

Un relat de: Jaume Dargó
*Qui tacet


Sent reporter com sóc, hi ha moments televisius que no entenc, quan redactors pagats dramatitzen i manipulen amb frau la realitat, o amb comentaris increïbles de periodistes que naveguen errats en un mar de notícies apòcrifes. Banal escombraria que no mereix ni ser seguida. Voldria pensar que és diferent, però crec que aquesta nit en tenim una prova, tot just comença en pocs minuts. Han programat l'execució d'un pres del corredor de la mort. Ho veuré, però sense so, i que Kapuscinski em perdoni.

Hi ha un home amb granota taronja que camina feixuc amb cadenes a les cames, cap cot i les mans enganxades al pit, com si resés. El capten d'esquena i no li veiem la cara. S'atura i fa una ullada enrere, diria que cerca la mirada d'algú, enllà del vidre que el separa del públic convidat a l'acte; familiars, periodistes i testimonis. La pantalla se centra en els seus ulls, la mirada, i sembla que cerqui els d'algú altre, de qui deuen ser? Què vol explicar? A pocs metres del final, de quins somnis estroncats es vol redimir? Gesticula i somriu, però se li escapa una llàgrima i torna a mostrar-nos les amples espatlles que de mica en mica arronsa, penedit potser? Tots els errors resumits en un missatge visual, de televisió distant als fets. Ara les imatges mostren el públic, moments abans de la flamarada lumínica que llevarà la vida de l'home de la granota taronja. Cares anònimes, membres d'un jurat parcial. Però enganxada a un costat del vidre, davant les fileres de gent asseguda, hi ha una noia dreta. Amaga la mirada rere unes ulleres de sol i té un paper atrapat en unes mans que tremolen.

Cobreixen el cap del reu i, en el moment més intens, seguit d'un gran espetec elèctric, els llums fallen. Ningú no ha pogut copsar res i en tornar les imatges es veu, sense alè, el cos assegut i inert a la butaca de la mort.

Enfoquen el públic. A un costat la noia del paper al pit, plora i ningú la veu, ni aquell jurat que no sabrà apreciar el relat complet.







(*Qui resta en silenci)

També podreu llegir-lo en colors en aquest enllaç

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Crítica i subtilesa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 24-06-2016 | Valoració: 10

    Molt bon relat que, baix el meu punt de vista, té dos eixos centrals: l'execució com a espectacle i la figura de la xica amb les ulleres de sol. Hi ha subtilesa i una bona frase final que arredoneix el text. I, a més a més, està molt ben escrit.

    Per cert. Hi ha una cançó de La Polla Records -es diu 'El suicida'- que fa també una crítica d'aquest tipus: "Atención, va a saltar. / Primer plano. / Ante usted, en su hogar, / el suicida.". https://www.youtube.com/watch?v=sLQn9QrenZE

  • Patapam![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-05-2016 | Valoració: 10

    El relat és tan bèstia que em quedaré amb les primeres línies, autèntica poesía. La resta, autèntica meravella. Res més. Una abraçada.

    Aleix

  • la vida i la mort[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 28-05-2016

    Convertir la vida i la mort en un espectacle, el reality show portat a l'extrem. Però tu li has donat un to ben poèticament crític i un sàviament trobat títol .
    Enhorabona per la selecció, Jaume Dargó!
    Continuarem trobant-nos, durant l'estiu, per aquests paratges de la virtualitat relataire.

  • Tan ple[Ofensiu]
    magda | 26-05-2016

    d'imatges intenses que fa mal als ulls. Llucidesa i emoció.

  • Que fort![Ofensiu]
    Materile | 20-05-2016 | Valoració: 10

    Un relat dur, molt ben plantejat. La mort sempre és dura, però més dur és veure morir en públic un reu en el moment final. Què deu pensar mentre va camí de la cadira elèctrica o qualsevol altre mitjà que et roba la vida d'una estrebada? I el públic, com ho aguanta?, què sent?

    Un relat que t'estripa per dins. Un bon relat!

    Una abraçada,

    Materile

  • Curiós[Ofensiu]

    No sabia que la mort també tenia sentiments. Doncs deu ser un autèntic mar de llàgrimes si plora per tots els que s'ha d'emportar. O potser només plora als que no s'ho mereixien? De totes formes, un molt bon relat. Felicitats per aquesta magníficada cloenda del curs microrelataire.
    Edgar

  • Bon relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-05-2016 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat. Una visió de la mort, de qui et mata i de com et maten en un corredor de la mort.

    Ens veiem!!

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-05-2016 | Valoració: 10

    Un gran relat

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

26 Relats

157 Comentaris

16231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.