NUNU

4 Relats, 27 Comentaris
3057 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71

Últims relats de NUNU

  • CANTA!!

    NUNU - 01-06-2011 - 663 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Amb aquest relat vaig guanyar el Repte Clàssic CDLXVII: Vivències, o no, pel fet de que va ser el que més li va arribar al jutge. Si vaig aconseguir transmetre la meva vivencia a algú, encara que només fos al jutge, em dono per satisfet. Mínimament, però satisfet. La vivència és real, enca més

  • ONZE CONTRA ONZE

    NUNU - 03-05-2011 - 619 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Repte Clàssic 463: Un gran descobriment. A partir de les dades del repte (Termini: dimecres, 27 d’abril, a les 20h.; Extensió: de 434 a 821 paraules), i com que no tenia res al cap, em vaig empescar aquest "divertimento" el mateix dia d'un dels "partits del segle". més

  • BUCLE

    NUNU - 26-04-2011 - 664 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Relat presentat al Repte Clàssic CDLXII (462): LA DESMEMÒRIA Paraules clau: sadollar, immens, dèria. color. Termini: dimarts, 19 d’abril de 2011, a les 17h --- És racional tenir por a perdre la memòria? Realment ens adonem de quan la perdem, la memòria? més

  • IN EXTREMIS

    NUNU - 05-04-2011 - 1111 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Les tribulacions d'un home que amaga a la seva dona la veritat del motiu de les seves absències. L'engany dins l'engany. El temor i l'amor. El drama diari. més

Últims comentaris de l'autor

  • NUNU | 09-06-2011 | Valoració: 9

    Com a jutge promotor del Repte Clàssic 468, INÈRCIA, al que vares presentar aquest relat, faig fer el comentari corresponent, dins del context del repte, i el seu tema.

    El comentari era aquest:

    El protagonista és incapaç de controlar les inèrcies a que es veu sotmès en l’àmbit familiar, la qual cosa li limita la felicitat: per un costat li imposen la direcció; per l’altre, li neguen l’ajut necessari per a orientar-se.
    Carregat de generositat (la que no ha rebut), el protagonista prova de intervenir les inèrcies vitals dels seus amics per conduir-los cap a la consecució dels seus somnis d’e joventut.
    Deu dona faves, realment, a qui no te queixals? Quan sembla que ja te controlada i reconduïdes les inèrcies de l’entorn que vol tenir com a pròxim, prova de modificar la seva pròpia vida, un cop te “preparat el terreny”, per a més seguretat. Ha de recolzar-se en algú, ara que s’ha apartat de la família? Es vol acostar als amics: anirà a visitar-los.
    El desenllaç m’ha agradat moltíssim: una coincidència violenta posa fi a tota la trama que havia preparat en John: va i s’enfila en el vol UA-175 , de l’11-S i, en lloc dels seus amics, fa una visita a les Torres Bessones. Val més morir que perdre la vida?

    Vull agefir: aquest, i altres relats teus que he llegit, m'agraden perquè et porten per la trama de manera fluida, fàcil, fins arribar a un desenllaç inesperat o previsible. És igual. La qüestió és que, quasi sempre, voldria que dures més ... com aquell darrer somni abans de llevar-nos, que voldriem no despertar per poder seguir gaudint d'ell.

    petons, nunu

  • NUNU | 09-06-2011 | Valoració: 9

    Com a jutge del Repte clàssic 468, on vares presentar aquest relat, vaig fer un comentari en relació al repte, al tema de la inèrcia.

    Era aquest:

    Ja és prou complicat (i plaent) provar de controlar les inèrcies que un sent en un moment determinat. Però encara més és controlar les inèrcies de dues vides paral•leles, de dos processos que en principi son incompatibles però que, de fet, es complementen.
    Has aconseguit transmetre aquesta sensació d’estar en un lloc o situació, amb una inèrcia determinada, intentant mantenir el control i, al mateix temps, estar amb el cap en un altre lloc, una altra persona, una altra situació, més controlada, com una mena de barana on agafar-se per sentir la seguretat que manca.
    El desenllaç ens deixa amb tanta incertesa com la protagonista. Potser, de tant en tant, li cal aturar el vertigen que provoca la inèrcia d’una relació estable, per agafar-se a la barana d’una relació menys compromesa i de menys risc aparent.

    Vull afegir: La lectura dels teus relats en que hi ha aquesta mena d'infidelitats "lleus", les que no volen (poden?) fer mal a ningú, les que no pretenen substituir sinó completar, em produeix una buidor a l'estómac, semblant a la sensació que se sent quant veus que algú està a punt de descobrir una petita mentida, una errada a la feina o quan esperes, impacient, a que arribi algú a qui desitges veure, a arribar a veure algú a qui desitges.

    petons, nunu

  • NUNU | 03-06-2011 | Valoració: 10

    Molt divertit, i bwn portat.
    Bon ritme.
    Ens presentes dues vessants de la investigació: una de secreta; l'altra, de secrets. La professional i l'amateur.
    La ciència i el safareig.
    L'ambició, però, és la mateixa: obtenir el millor preu.

  • NUNU | 01-06-2011 | Valoració: 9

    En qüestió de lectura, sempre em deixo aconsellar.
    Aquest cop m'han aconsellat molt be.

    M'ha agradat el relat, sobretot per la seva "oralitat". Si un dels objectius era, com dius, acostar-lo a la oralitat, crec que ho has aconseguit de totes, totes.

    No soc bon comentarista, i miraré de fer-me entendre: crec que el gran problema amb el vostre fantasma era la manca de comunicació, per un costat, i la poca integració, per altra. Un fantasma que pogués manifestar la seva simpatia i bon humor, i que es comuniqués amb la família, hauría estat ben rebut i, àdhuc, "adoptat" com un integrant més de la família.

    Encara em pregunto què se n'ha fet, del fantasma, i si tindré la sort de veure'n un, d'aquests.

    Enhorabona!

  • NUNU | 25-05-2011 | Valoració: 10

    L'he llegit i rellegit, en un intent de trobar rebaves en algun retall.
    Estan totes ben llimades, amb un resultat exceŀlent. Tant, que no m'estranyaria gens que aquesta hAgués estat la història real.
    Trobo molt original afrontar el repte i les seves condicions, imposicions, afegint una imatge ben coneguda i tan bella. Demostres estar un pas pel davant.
    Salut, xic.
    Petons, Nunu.

  • NUNU | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Araxestic dubtant: a qui ajudaria? Al cromagnon? (el conec). A la Maitetxu? Com? Al protagonista? Si, si, però està boig!
    DS, m'has fet gaudir de la lectura d'un relat ben embastas, sense serrells imnecessaris, i ben ambientat.
    I si me'ls carrego als dos i m'enduc a ella?
    Quina bogeria!
    Petons, nunu.

  • NUNU | 17-05-2011

    Més que una ensabonada, és un tractament complet.

    Encara ric
    No pensis malament.
    Sempre sorprens.
    Agrada, és intens.
    Ben simpàtic i
    Ocurrent.
    Naturalitat en la trama
    Agilitat en el tractament
    Desenvolupes el tema
    Amb “soltura” sorprenent

    Enigmes i
    Solucions
    Buscats
    Acuradament.
    Nodreixen i
    Demanen
    Imaginació i
    Talent

    Carai!
    Reneguen
    Els
    Menys
    Afortunats.

    Has
    Iniciat la
    Dinàmica:
    Revolució
    Al relat!
    T’enigmes?
    Anima’t!.
    No paris:
    Tenacitat!

  • NUNU | 17-05-2011 | Valoració: 10

    Has trobat una nova alternativa (quan semblava que ja no en quedaven!!) al tema home-coneix-dona-i-tal-i-tal, una nova manera de relacionar dues persones, i ho has explicat de manera planera, amb un relat ben fonamentat i desenvolupat.

    L'exercici d'incloure els enigmes en els diàlegs el fa amè i divertit, i demotra la gran agilitat que tens per a escriure i trobar les paraules que cal.

    No és per ensabonar-te, però no cal dir que m'ha agradat molt.

  • NUNU | 06-05-2011 | Valoració: 9

    Prosa poètica, sens dubte.
    Tendre, sensible, delicada ...
    i, a la vegada, realista, punyent, provocadora.
    En poques paraules enfronta emocions i sentiments difícils d'entendre: concebir un fill per salvar un altre!

  • NUNU | 04-05-2011 | Valoració: 10

    La lectura d'aquest relat es fa fàcil, amena, i el tema i el desenllaç son ocurrents, divertits.

    En acabar, el rellegeixo, i em torna a agradar (i no em salto cap línia!).
    És diferent cada vegada, i cada vegada acabo amb el pensament en un costat diferent, en diferents desenllaços.

    Queda obert el tema, doncs em sembla impossible de tancar. Perdonar i no oblidar? Oblidar què, però sense perdonar-ho, i guardar rencúnia per sempre? Què es pitjor? Ell la perdona, i es dememoritza i, per tant, oblida. Però, i ella?

    petons, nunu.

  • NUNU | 04-05-2011 | Valoració: 10

    Amb aquest relat (ordenat, polit i ben estructurat) ens has fet un gran descobriment: que hi ha vida virtual i, sobre tot, que hi ha felicitat virtual. Només cal segregar l’hormona de l’afecte.

    La societat, com se sol dir, està més preocupada de l’aparença que del fons. I així, vivim en un mon d’aparences. Hi ha qui té un cotxe determinat perquè és més gran i/o més potent que el del seu veí o amic, gasta en roba de marca el que s’estalvia en el menjar o en la salut, o fa viatges a llocs insospitats. I tot per rebre l’aprovació dels amics, l’admiració dels parents, per sentir-se envejat, per anar pel mon amb la cara ben alta com dient “veieu tot el que tinc?”, i segregar, així, prou oxitocina per anar tirant, per sentir-se feliç.

    Sabem que el protagonista del relat ha tocat fons, ens pot semblar un fracassat. La veritat és que podria ser qualsevol dels nostres amics del féisbuc que, de la mateixa manera que aquells que han caigut a la trampa del consumisme, és a dir, de la mateixa manera que la resta de la població del primer mon, només es preocupa d’aparentar aquella vida que voldria que els demés creguessin que te, ocultant la seva pròpia misèria i fracàs. Des de la xarxa, i a través d’aquesta, rep tota aquella aprovació, tot aquella admiració i tota l’enveja que necessita per que el seu sistema immunològic segregui la quantitat de l’hormona necessària per tal d’assolir la satisfacció de sentir-se estimat, la mateixa hormona que segreguen els demés quan passegen en un descapotable nou, i que permet oblidar o deixar en un segon terme la realitat de la seva vida, aquella que només ell coneix, que només ell pateix, i que no importa a ningú.

    Et felicito per l’habilitat en trobar aspectes amagats, segones lectures, per analitzar i trobar alternatives en la interpretació de fets quotidians.
    Sens dubte, “saps viure” i aquesta saviesa queda reflectida en aquest i altres relats teus que he llegit.
    Aquest relat ens condueix per la trama sense gaires girs, sense sotracs, de manera planera i senzilla fins a trobar-nos immersos en el personatge.
    Gairebé l'envejo. Em sembla que el conec.

    petons, nunu.

  • NUNU | 28-04-2011

    només de pensar que, efectivament, la cosa va d'aquesta manera. El maltractador es converteix en una mena de malalt mental, sinó, no s'enten. L'has retratat! I amb una aparent facilitat i linialitat en la descripció que te molt de mèrit, al meu parer. Sembla una confessió (i no ho entenguis malament!).

  • NUNU | 12-04-2011

    Aquest ha estat el meu primer relat i els comentaris que heu fet m'afalaguen, però, sobretot, m'animen a repetir. (desprès no valdran les lamentacions: us ho heu buscat).

  • NUNU | 12-04-2011 | Valoració: 10

    O potser no és la nareixa "tresa" que dic jo. Queda ben clar el camí que ha recorregut aquesta; gràcies a un relat acurat. (he près apunts). Nunu.

  • NUNU | 08-04-2011 | Valoració: 10

    Un relat cru i tendre al mateix temps, que fa apujar les pulsacions a mkida que avancem en la lectura. Óstia!
    Si em poso al lloc d'ell, i el cos se m'estremeix de dalt a baix, i desitjo no haver-me'n assabentat.
    Em poso al lloc de "l'altre", i encara pateixo més doncs no hi ha res dins del meu àmbit de control, no entenc què pot passar, i potser pateixo més.
    Estic desitjant una continuació.
    Continuarà?
    (Sisplau, va)

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: