Cor d'or blanc

Un relat de: Bonhomia
A la merda aquest repòs infrasatisfractori de dos cors
que s'amaguen en la llunyania,
amb la canterella d'amagat
burlant-se del meu, de cor.

Em construeixo ARA mateix un cor hiperfort
i de pedra, i dins meu ja no hi ha plorar.

Ja he allunyat la fatiga,
prou tortura en el meu cor.

Si l'espera és amarga,
vosaltres heu triat un camí fals.

Sóc capaç de refer-me
i de tornar a tenir el cor d'or blanc.


Sergi Elias
11-03-12

Comentaris

  • Hola Segi[Ofensiu]
    allan lee | 30-03-2012

    m'ha fet molta, molta il.lusió el teu comentari, moltissimes gràcies, te'l agraeixo de debò ( avui no és un bon dia per mi i les teves paraules m'han donat alegria).
    Trobo molt dens aquest poema i alhora d'una claredat que enlluerna. Sense embuts i amb un estilisme propi ens declares ( et declares) fort, amb la voluntat de no fer-te més mal, de no turmentar-te: de fer-te un cor d'or blanc. Tramet unes imatges de llum, d'un àngel que s'aixeca de la tristesa. M'ha agradat molt, ets un gran poeta. Una abraçada ben forta

    a

  • Soc capaç de refer-me...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 12-03-2012 | Valoració: 10


    i tornar a tenir el cor d'or blanc.

    És un poema molt bonic tot i que el comences amb ràbia i el segueixes amb tristesa.

    M'agrada molt aquesta última part "soc capaç de...." aquesta valentia canvia totalment l'aire al poema.

    Moltes gràcies per les teves paraules. El meu relat és inventat sobre fets trascendentals que estem vivint i que viurem durant molt de temps si tot segueix així.
    Sortosament, no ho he viscut ni he patit mai una experiència com aquesta. Pel que em dius, a tu si que t'ha tocat viure moments molt durs i molt tristos. Ho sento moltíssim, apart del patiment del moment concret, crec que ha de marcar molt la vida de la persona que si troba.

    Una abraçada Sergi.

    Gemma
    --

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.