Bon dia, Solsona Bot,

capes i capes d'experiències i de passat conformen la vida de la gent. Aquí ens n'expliques una de ben complicada. Amb un pare infecte que traspassa l'odi, amb un ritual iniciàtic ben escabrós, al fill. Per acabar-ho d'adobar el fill tria una professió que per intentar guarir-se, però no pot negar que la genètica el perseguirà sempre. Bé, el genotip o el fenotip, no s'acaba mai de saber.

Enhorabona i molta sort al concurs!

del fet d'escriure i de crear en un poema precís i acurat.

PD: gràcies per l'amable comentari al relat del mes de març, Rosa.

Bon dia, Lluïsa,

quin gir més interessant i inesperat! No sé si és la quarta paret, però en trenques alguna, en donar-li protagonisme (i culpabilitat (o responsabilitat)) a l'escriptor de les històries de crims implicant a llops (i altres bèsties, de vegades més humanes).

Molt bon relat! I molta sort al concurs!

Bon dia, Cesca,

en aquest microrelat ens mostres hàbilment una història (o una maledicció) a partir del flux de consciència esbojarrat d'aquest assassí. Que s'excusa en l'astrologia per justificar la seva còlera, però que planifica hàbilment els assassinats, tenint en compte que seran els llops els que acabaran de fer la feina i exculpar-lo.

Molt bon relat i molta sort al concurs!

Bon dia, Elisa,

Aquest protagonista podria ben bé ser Joseph K. de El Procés! Amb un llenguatge cuidat, jurídic, assistim a l'al·legat d'una persona que no acaba de tenir clar perquè se'l jutja, com sovint ens passa a tots (no a tribunals sinó a la vida en general).

Molt bon relat, amb suspens i una bona reflexió sobre la culpabilitat al final. Un plaer, Mary Jane.

Molta sort al concurs!

Molt ben portat, Solsona Bot! Agafes una escena quotidiana, que en cap cas podem pensar que estigui relacionada amb el tema d'aquest mes, i li dones la volta fins a transformar-lo en un futur opressiu, controlat en tot moment per una IA intrusiva, que ha agafat les regnes del món i que s'activa sense miraments quan detecta una traça del que no pot permetre: com la por a la mort o les preguntes incòmodes. A més ho lligues tot amb una pel·lícula de culte, com Blade Runner.

Molt bon relat, molta sort al concurs!

...el que ens mostres en aquest conte. Res no ens és aliè, i ho veiem com evolucions ben factibles del que ja tenim. Aquelles petites millores que ens venen que ens faran millor l'existència tot i que oblidin, probablement, que les facilitats no ho són tot. Que perdem el caliu de la imperfecció els que ens hem estimat.

Molt bon conte, Cesca. Sort al concurs!

La primera frase del conte és magistral, Lluïsa. I tot el que li va al darrere no fa curt, tampoc. Ens ensenyes el dolor de la pèrdua des del punt de vista humà i des d'un robot que emula (o també sent) la pena per la mort de qui el va rescatar.

Molt bon conte. Molta sort al concurs!

En aquest relat explores un dels temes més interessants de la intel·ligència artificial, la possibilitat de l'autoconsciència per part dels robots o de les màquines amb què interactuem. El teu robot és ben coneixedor de la seva obsolescència i s'intenta escapar per no ser desactivat i continuar existint, per instint vital.

Molt ben portat tot plegat, perquè no sabem que és un robot ben bé fins al final del conte. A més ho remates amb un tros de cançó d'Antònia Font. Bon gust musical. :)

Felicitats i molta sort al concurs, ex Mary Jane!

Has aconseguit introduir, reeixidament, els dos temes de la convocatòria, la família i el malnom. A més has anat a buscar l'origen de tot plegat, del malnom, del teatre i fins i tot del comportament per imitació. Com l'experiment dels micos amb els plàtans i l'aigua (crec que anava més o menys així), però portat a un terreny més creatiu i relacionat amb el tema del mes.

Enhorabona i sort al concurs, Mary Jane!

Quina festa de la paraula i del vocabulari ens has regalat en aquest conte, Ginebreda. Res no hi és sobrer. I ens lligues les emocions a la família i la natura d'una manera orgànica i genial.

Molt bon conte! Enhorabona i sort al concurs (tot i que crec que no la necessitaràs)!

Les baules de la cadena que lliguen les generacions es veuen bé en aquest relat. Potser la protagonista ha perdut la possibilitat de llegir les cartes o els arcans, però bé que en deixa una perquè creu encara en el seu poder o la seva màgia. O sigui que potser no ha acabat de perdre del tot el seu llegat i a més, es preocupa de mirar de transmetre'l. Potser el llegat és la mateixa casa més que l'ADN. Ves a saber!

Molt bon relat, Cesca. Enhorabona i sort!

Carai, Lluïsa, quina manera més original d'abordar el tema de la família, a partir de la més icònica, tot i que, com amb ironia descrius, també una de les més desestructurades.
Amb tantes veuetes bé podríem prendre a Jesús com un esquizofrènic o un boig de frenopàtic.

Molt bo, enginyós i divertit! Enhorabona i molta sort, Lluïsa!

Els motius dels pobles són reveladors de la mala llet de la gent i, en part, del que hi podia haver passat en algun moment en alguna casa. Si bé resumeixen en poques paraules una vida no deixen de ser injustos i de deixar de banda l'essencial, com li passa al protagonista de la teva història i de tantes històries de tants pobles.

Entranyable i molt ben escrit. Ens passa la vida d'aquest home pel davant, en menys de 2000 caràcters.

Molt bona feina i sort, Solsona Bot!

Divertit i amè de llegir tota aquesta disbauxa provocada per una senzilla pastanaga. Però els animals són animals, com molt bé dius. Molt ben escrit, amb un ritme trepidant i una prosa amable.

Molt bon relat!