La moguda Manchester i la mare que la va parir

Un relat de: utete uguri ugú

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Doncs ara que ho dius, no recordo ben bé per què ens vam fer amics. Un dia en un bar perdona que passo, un altre dia en un concert hosti t'agraden també els Tortoise sí que guapos que postmoderns no?, un altre dia a una discoteca hosti això s'ha omplert de nens abans sí que tenia gràcia l'Apolo, dies varis a la plaça del Sol haviam si quedem i fem una timbalada m'encanten els djembés i les dervitxes diràs les darbukes ai sí perdona hahaha. Vaja, típic.

No sé, la cosa tenia la seva gràcia. Feromones al vent, acudits barats, xapes de New Order, birres à go-go amanides amb alguna ratlla o comprimit, un pack força versàtil per a la vida moderna. Jo garlava a vegades de política (barata i efectista, com cal) i Ella, doncs d'Ella; a vegades d'Ella i jo, a vegades de la moguda Manchester. En Milosevic només em servia d'encalçador per atansar-m'hi més i més, com les tropes de la ONU setjant Sarajevo. Estava bé, Què coi, era perfecte.

Tampoc sé si va ser per manca de personalitat, per voluntat d'impressionar o per respondre a un desig intern -poc probable. El cas és que tant parlar de la 'moguda Manchester', vaig acabar un any estudiant en aquella rònega ciutat composta de xim-xim i pèl roig. Vaig tardar relativament força a descobrir que la 'moguda Manchester' va ser un fenomen dels 80. Però no importava. Ella no ho havia notat mai, i a més havia tingut quasi bé un any per a preparar-me el discurs idoni per quan tornés. Nostàlgia, impregnat, empatia i lisèrgic eren les paraules clau. Que no se m'oblidi, nostàlgia, impregnat, empatia i lisèrgic. Ah, i icona de la modernitat, també.

La casualitat buscada va sortir efecte a la meva primera setmana a Barcelona. Plaça del Sol, divendres a les 12. Per més que haguessin guanyat el Maragall i el de Madrid i tinguéssim quatre skins amb una cabra buscant petroli, l'important seguia al mateix lloc. Ella seguia al mateix lloc. Bé, havia canviat de bar, però no semblava una gran contrarietat. Apa, vés a saludar-la, i no t'oblidis icona de la modernitat, que ens coneixem...

El retrobament no podia ser més càlid. Era un plaer tornar a sentir-la a prop. Feels like home, que deien a Manchester. Quins plastes, els de Manchester, cony! Però no, aquest no era el meu discurs... De sobte, mentre ja havia colat lisèrgic i empatia, va i m'etziba: "com van anar les manis al Regne Unit?"

A partir d'aquí vaig veure que havia aterrat a l'estranger, era en una nova república bananera de la qual Ella s'havia erigit com a Evita Perón del pop. Només vaig poder reduir-me a escoltar el que deien, i assentir amb el cap, com fan els japos davant la Sagrada Família. Les paraules clau del seu discurs eren Açores, legalitat internacional, Estatut descafeïnat i TPI (les páginas amarillas, no?).

Vaig enfonsar-me del tot en el pou quan va parlar de 'cafè para todos' i vaig dir que no en volia gràcies. La xapa de New Order havia estat destronada de la seva solapa per una de Nunca Máis. Mai havíem parlat dels nostres orígens, devia ser gallega. Però no ve al cas, la qüestió és que ella havia triat la política com a nova droga de disseny, com a nou massís per ofegar el buit del no fer res, del pensar en un mateix i de l'acabar demolit per l'absurd. Tothom semblava haver entrat en el joc, i jo mentrestant a la banqueta buscant una moguda que havia deixat de moure's per defunció. Vaig marxar cap a casa, dubtant si despedir-me donant dos petons o aixecant el puny, però vaig optar per no fer cap de les dues coses. Adéu ja te'n vas? adéu.

Però no us penseu que sóc rencorós o resignat. Ara ja tinc preparada tota una bateria d'aproximacions al nou model de Constitució. Tot sigui per aproximar-me a la constitució de la model que he conegut a la darrera mani contra els transgènics.

M'han dit que Ella s'ha afiliat a Alternativa per a la Lliberació Animal. M'hauré d'informar sobre el seu discurs.


Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Vicent Terol | 03-09-2015 | Valoració: 9

    No sé si encara visites RC, però acabe de descobrir aquest relat que m'ha semblat genial. Fluïdesa i humor grotesc en un text que m'ha fet riure i somriure. Se t'hi veu ofici.

  • Nano, m'agrades![Ofensiu]
    pivotatomic | 31-03-2005 | Valoració: 9

    Es el primer relat teu que llegeixo i he de dir que m'ha encantat. Divertit, irònic, desencisat i amb una miqueta de cinisme i tot. I, a sobre, escrit en primera persona, que és un recurs que sempre funciona amb mi. Crec que compartim un sentit de l'humor molt similar.

    Et seguiré llegint, sens dubte

  • De collons![Ofensiu]
    paxman | 07-03-2005

    M'ha encantat el teu relat.
    Ara s'ha posat de moda formar part d'un grup, un club o una ONG per semblar modern i tolerant.
    Molta gent amb pasta, que no curra, diuen que ajuden els immigrants i després fan fàstics als indigents del seu barri... pura hipocresia!
    Com parles de Manchester, et recomano la pel.li 24 hour party people, és genial.
    Una abraçada!

  • Genial[Ofensiu]
    felden | 14-01-2005 | Valoració: 9

    Molt d'acord amb els missatges, i una lectura àgil, amena i senzilla. M'ha agradat molt, de debò.

  • Politització de pandereta...[Ofensiu]
    pèrdix | 28-06-2004 | Valoració: 10

    En tot aquest temps em vaig trobant en situacions, o vaig observant coses que em fan pensar, de sobte, en el teu relat.
    Cada vegada que ho penso me n'adono de com has sabut retratar, amb brevetat i precissió, un sentiment i una forma d'actuar de moltissima gent que, ha passat de no preocupar-se mai per la política a repetir, com a lloros, una sèrie de consignes que , un dia van ser originals, però ara ja sonen com l'oració d'una secta.

    Reitero que m'ha agradat molt. Un veritable plaer.

    D'això.... per a quan més relats?


  • Una bona estona[Ofensiu]
    platon | 04-06-2004 | Valoració: 8

    He passat una estona molt agradable, es fa senzill de llegir, a més de ser directe i d'anar sempre al gra sense perdre el temps.
    La ironia amb que tractes les coses em sembla
    molt edificant.

  • frases[Ofensiu]
    subal | 05-05-2004 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt. Un reflex de la realitat sense concessions i amb una adecuada dosis dosi de sarcasme.
    Deixa'm recordar aquella meravellosa frase que desde una privilegiada paret de la Plaça del Sol ens advertia a tots; "Les nenes de Gràcia no follen". So that.

    Ah, i posats a recordar frases; "Prou de sexe oral. A partir d'ara tot per escrit".

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: