El petit pecat

Un relat de: petitpecat

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

AL MEU PETIT PECADOR

"No hi havia a Barcelona dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
Adaptació " ELS AMANTS" DE V.A.E.

"... car les paraules manquen de sentit quan els fets parlen tan fort"
Josep Sorribes

Aquesta és una història plena de passions i desig embogit. Una història d'aquelles impossibles d'oblidar i per les quals mereix la pena arriscar-se. Com deia el gran poeta Ausiàs March, "La carn demana carn", i per aquest motiu la meva carn no anava a ésser menys.


Jo front al món virtual. Quin fàstic !!!!!!, com la gent pot passar-se tantes hores davant d'aquest aparell tan inútil?. Vinga, vaig a animar-me......a veure, a veure: inicio, programes, internet explorer, i pico www.v-w.com, açò del xat com funcionarà........., hola, soc la Daia!!!!!; hola a tothom!! merda, no respon ningú, bé ningú vol parlar amb mi. Açò que és?, xat privat "petitpecador"?; Qui serà aquest paio?.

Tot començà d'aquesta forma tan surrealista. El millor amant que, ni en un milió d'anys hagués pogut imaginar, passà a formar part de la meva vida d'aquesta forma. Des del primer moment que el vaig conèixer el vaig desitjar. Per a mi començà tot com un joc, però poc a poc anà convertint-se en el centre dels meus desitjos i jocs eròtics més profunds. El meu estimat amant, m'ha fet descobrir una part de mi que no coneixia, la X pecadora, la X viciosa, la X sexual, la X desitjosa, la X morbosa........... .

Per fi arribà el moment de coneixer'ns, físicament és clar, ja que personalment més o menys ja ens coneixien. Mentre estava asseguda al tren, pensava com reaccionaria al veure'l, anava imaginant-me possibles situacions. Cada cop estava més a prop de Barcelona i el cor em bategava més embogit. Amb tranquil·litat però sense entretindrem vaig baixar d'aquell vagó que m'havia acollit durant un viatge tan llarg. Per fi trepitjava amb els meus peus l'Estació de Sants de Barcelona, -encara no m'ho crec-, pensava mentre pujava les escales mecàniques, -què faig, me'n torne a València. Açò ha estat una bogeria-; Un cop dalt ja no podia tornar enrere, ara havia d'esperar a que vingués ell, el P.

Em tremolaven totes les parts del meu petit cos, jo mirava tothom, a veure qui de tots podia ser el P. Els segons semblaven minuts i els minuts hores, i ell no aplegava. Jo pensava que podia ser, s'hagués penedit d'aquella petita aventura: - per a què llençar la meva vida amb la L-. Al cap d'una estona de recórrer l'estació d'aquí cap a enllà, el mòbil comença a vibrar. -On ets?-, era ell, no s'havia apenedit estava allí, -soc front a un McDonalds- vaig respondre amb veu entrebadada, -Vinga, vaig!!!. Ara ens veiem-. Intentava mirar-me als vidres de les tendes per a veure si estava maca -com tens que estar maca si no ho ets?- pensava mentre m'endreçava.

Per un passadís de l'estació el vaig veure que venia cap on estava jo. Quan ens vam veure ens saludarem com dos amics que ja fa molt de temps que no es veuen, s'abraçàrem i ens donàrem dos petons.

-Has esmorzat?-, jo li vaig dir que no. Anàrem a un cafè de l'estació i vaig desdejunar. Ell estava molt nerviós, molt més que jo. Mentre el mirava allà davant de mi, no em podia creure que jo havia estat capaç d'anar. -On vols que et porti?- . Agafàrem el metro i anàrem a la platja. Feia fresc. Passejàrem i xerràrem de moltes, moltissimes coses, d'ell i la L, de mi i el S.................... . Ningú dels dos s'atrevia a donar el primer pas. Vam seure a un banc.

Mentre observàvem el tràfec de gent que anava que tornava i miràvem la mar, el temps passava i cap dels dos donava el pas definitiu. De sobte, vaig sentir com, poc a poc, em passava el seu braç per darrere de la meva esquena, finalment, m'apressà contra ell, jo vaig acostar la meva cara a la seva, els nostres llavis es buscaven sense èxit, finalment es trobaren i es fongueren en un petó profundament desitjat pels dos durant molt de temps.



A partir d'aquest moment molts racons de la platja van ser tèstics presencials del nostre desig desmesurat. Qualsevol lloc era apropiat per a donar escapatòria a aquells desitjos acumulats durant tan de temps. Volíem estar junts els dos sols sense que ningú ens molestés. El carrer B de BCN va ser el lloc escollit.

L'habitació era confortable, com jo m'havia imaginat als meus somnis més profunds. Els colors eren càlids i acollidors, la música de fons era la apropiada per a aquella ocasió i els nostres cossos i les nostres ànimes estaven completament preparades per a portar a cap allò que tots dos havíem esperat durant tan de temps. El P va seure sobre el llit i jo em vaig posar davant d'ell, en peu, entre les seves cames. Li vaig agafar la cara i el vaig petonejar com no ho fet mai amb ningú, a partir d'ahí va ser tot un somni.

Ens llevàrem poc a poc la roba, jo estava una mica esglaiada, era la primera vegada que em posava al llit amb una persona que no coneixia de re, però el P és bon mestre i vaig aprendre ràpidament. Jo desitjava que em follara amb totes les meves forces, desitjava que m'acaronés tot el cos, que em llepés, que em petonejara. Estava captiva d'ell. M'agafà la cama i anava llepant-la fins la cuixa, la seva llengua anava buscant el meu sexe, que estava preparat per a rebre-la. Estava completament excitada, em mossegava els llavis, i no podia parar de gemegar. Eren petits gemecs de plaer, d'excitació. Una vegada la seva llengua havia assaborit el meu cony, buscava els meus pits. Jo observava la forma d'assaborir-los i això m'excitava; apretava el seu cos contra mi i ens petonejàvem desesperats, com si el món s'acabés. Jo amb les meves petites mans anava recorreguent el seu cos, mentre xiuxiuejava gemecs de plaer a cau d'orella.

Es posa al meu sobre. Damunt de la meva boca tenia el seu penis, que desitjava fer meu des del moment que el vaig veure nu. El vaig buscar amb la boca i per fí la meva llengua el recorregué des dels testicles fins al prepuci, era càlid i rígid.

Ell, al mateix temps, anava repetint el que havia fet en un primer moment, endinsà la seva llengua dintre dels llavis de la meva vagina. Tots dos estàvem excitats. Ens abraçàrem, ens petonejàrem, volíem notar-se. -Que prefereixes, que et folli o que et faci l'amor?- em preguntà, jo estava atabalada, excitada i amb ganes de que fera amb mi el que ell desitjara, estava completament a les seves mans. - Vaig a fer-te l'amor, després ja et follaré-.

Jo estava sota ell, oberta de cames, em penetrà, de forma bruta però sense fer-me mal, jo podia observar la satisfacció als seus ulls, -P el condó- li vaig dir jo; - Deixa'm una estona, vull sentir-la dins de tu-. Amb molta cura li vaig posar el preservatiu, em tornà a penetrar, ens vam agafar fort i anava movent-se a un ritme constant, jo anava excitant-me, deixava escapar gemecs. El P estava excitadíssim, i cada vegada el ritme anava accelerant-se, amb el vist-i-plau d'ambdós. Els dos estàvem molt calents i ens correguérem plegats. Fou meravellós. Estàvem extasiats però encara ens quedaven moltes ganes acumulades.

Ara tenia al P a les meves mans, ell estava captiu de mi, i jo podia fer el que volgués d'ell. Després d'haver fet l'amor amb tanta intensitat, ara si, li demanava que em tornes a posseir, però ara d'una altra manera més desitjosa, més desenfrenada, més sexual, ara els dos desitjàvem follar. Els dos fosos entre el desig i les ganes de sentir-nos.

Prompte aplegà el torn de la dutxa, el meu somni més desitjat. Li vaig dir al P si li abellia una dutxeta i ell no s'hi va negar, entràrem tots dos, era un espai que convidava a fer sexe, ja que enfront de la mampara teníem un espill on ens veiem tots dos reflectits mentre ens desitjàvem. El P em va posar d'esquenes a ell, mentre estava al meu darrere anava acaronant-me el coll i l'esquena i..........tot el cos, jo gaudia. Em va recolzar contra la paret, i em va penetrar, estàvem els dos mirant-nos al mirall, jo davant i ell darrere de mi fent-me gaudir. Ens petonejàvem i ens desitjàvem com si la vida se'n anés en això.

Ja era d'hora i ens havíem d'acomiadar, vaig decidir que seria ràpid i curt. Sabia des del principi que per a mi no era solament una bojeria ni una aventura








Comentaris

  • Una història d'amor i...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-09-2007 | Valoració: 10

    ...de desig així no pot acabar malament, em penedisc que no acabara com tu vas voler. Pero a "que me quiten lo bailao" que diu la dita castellana, no et sembla petitpecat?

  • estic fent una segona part[Ofensiu]
    petitpecat | 23-02-2006

    En breu, vos convidaré a compartir les darreres històries d'aquests dos petits i fogosos amants, merci pels vostres comentaris m'alenten a seguir escribint, APA SALUT A TOTHOM....

  • Gràcies X[Ofensiu]
    annalee | 22-02-2006 | Valoració: 10

    i també maleïda X, amb la teva història m'has fet sentir tot el que desitjava sentir, però he conegut el que es podia esperar d'aquestes històries cibernètiques. Tal i com sospitava, el coneixement no dona la felicitat. Beneïda ignorància!!! Som tan iguals que aquesta història també es la meva. Quina enveja i quina ràbia xica!!!
    Es un relat perfecte, amb la forma i el fons. M'agradaria seguir llegint coses teves. Anima't!!!

  • Bufa..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 04-09-2005 | Valoració: 10

    Sort que no l'he llegit abans d'anar a dormir.. que si ja em costa dormir normalment, imaginat, jajaja! bé, a mi també se m'han posat els pels de punts, i més amb el comentari final.
    :S per mi no hagues sigut una persona que no hagues existit.
    Bé m'ha agradat molt, espero que n'escriguis més de relats.
    PEtons*

  • el final[Ofensiu]
    petitpecat | 25-08-2005

    Doncs bé, per a tots aquells que estiguin interessats pel final de la meva història. Açò no pretén ser una nova narració simplement és un aclariment.
    Jo com a dona visceral, emocional i impulsiva que sóc, vaig jugar a cavall perdedor. Em vaig enamorar d'ell, desprès de quasi vuit mesos sense veure'ns...per fi va arribar el dia. Estava la mar de guapo, irresistible.. desprès de parlar i parlar vam aplegar a la conclusió que podríem mantenir aquesta "espècie de relació".
    Quan vaig aplegar a casa em vaig adonar d'un fet, ell no era capaç de donar el pas definitiu, aleshores el vaig donar jo. Ara ell estarà alleujat, jo mai he existit en la seva vida, i realment jo estic contenta que tot li rutlli bé amb la seva parella, espero que siguin molt feliços i tinguin un grapat de nanos, de tot cor.... Però no puc deixar d'estar trista, oi?.

  • Genial![Ofensiu]
    Sareta_16 | 08-04-2005 | Valoració: 10

    Quina història noia, que maca...^^
    El sexe amb amor és el millor!:) M'has enganxat amb la teva història!
    Aquí tenim un exemple q ls somnis es fan realitat!:) Llastima la distància oi?
    Cuida't!

  • Una història molt maca[Ofensiu]
    bikuan | 17-12-2004 | Valoració: 8

    És estrany, però no se perquè ahir vai anar a parar al fòrum sobre sexe de girona.com i he vist els comentaris sobre LLIBERTAT!
    La curiositat i les ganes de llegir una història maca on el sexe s'expliqui amb amor i on l'amor sigui sexe enbogit, m'ha fet llegir el teu relat.
    Penso que està molt ben explicat i que és una història meravellosa. Mentre llegia el relat no podia treure els ulls de la pantalla, estava totalment captivat i emocionat, fins i tot se m'han hunitejat una mica els ulls.
    Ánim, jo m'ananiria decidint per un dels dos!

    Un petò, d'un barceloní

  • Molt intens[Ofensiu]
    Tomedo | 13-12-2004 | Valoració: 7

    Llàstima que no estigui del tot corregit, i que ara vulgui saber tant i tant qué va passar després amb la parelleta fogosa.

  • Hi ha viatges[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 03-12-2004

    que val la pena fer-los. Et deixen les butxaques plenes de notes amb secrets i olors que et remeten a instants màgics on tu eres protagonista. M'agrada la vitalitat de la teva història i la decisió valenta de la teva protagonista.

  • QUE MACA![Ofensiu]
    pajaritasaltarina | 24-11-2004 | Valoració: 10

    M'ha posat els pels de gallina! FELICITATS NOIA!

Valoració mitja: 9.29

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

petitpecat

1 Relats

10 Comentaris

2612 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Últims relats de l'autor