POBLAT IBÈRIC DE SANT MIQUEL DE SORBA

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur en la seva visita a l’esglesiola de Sant Miquel de Sorba, recollien imatges i dades del poblat ibèric que pren el nom de l’edifici religiós , bastit al cim del turó i dedicat a Sant Miquel, el jaciment arqueòlogic s’estén per tot el pla superior del tossal ocupant un espai de 98 x 23 metres aproximadament.

Fou excavat quasi totalment entre 1920 i 1921 per Mossèn Joan Serra i Vilaró [Cardona, Bages, 1879 — Tarragona, 1969 ] Arqueòleg i medievalista, Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat de prevere el 1902. Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona (1905), hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d'excavacions prehistòriques.

En el mateix punt es conserva una important estructura arquitectònica d’època romana de planta rectangular i que també resta a mig excavar, que podria correspondre a una fortificació. La resta del jaciment es va trobar molt destruït i foren escasses les restes arquitectòniques localitzades.

Tot el subsòl es troba ple de sitges excavades a la roca (163 sitges i dipòsits en total), circulars, ovalades i rectangulars, de les quals dues, per les seves característiques, s’han de considerar veritables subterranis (una d’elles té una paret mitgera a l’interior i algunes estan comunicades entre si mitjançant obertures circulars).




Aquestes sitges es trobaven al subsòl dels habitatges. La resta tenen una fondària que oscil•la entre els 80 i els 250 cm. Aquesta és la singularitat d'aquest poblament, la utilització de sitges durant tot el temps en que fou habitat, mentre que els dels voltants (Ansernera a Olius, Castellvell a Solsona) abandonaren les sitges després del segle IV aC, quan transformen els seus cultius i introduïren la vinya i l'olivera.

A l’interior de les sitges aparegueren ceràmiques a mà datables entorn els segles VII-VI aC. La majoria va proporcionar ceràmica ibèrica i tan sols una contenia ceràmica romana. Per sobre del nivell de les sitges, al sector oriental del tossal, encara avui es poden observar restes de murs que evidencien una segona fase arquitectònica. Aquests murs constitueixen les úniques restes habitacionals d’època ibèrica i estan adossats a un altre mur de tanca que Mossèn Serra va considerar un element de fortificació.

Actualment tota la superfície del poblat es troba envaïda per la vegetació, especialment de pins, alzines i matolls. Es poden veure algunes de les sitges excavades a la roca, i part de les estructures descobertes als anys 20, amb paraments que es desmoronen. A les vessants i al peu del turó encara es recull ceràmica ibèrica, tot i que no gaire abundant.

De Catalunya podem predicar amb tota raó; “Oh Déu, quin bon vassall, malgrat tenir el pitjor dels Senyors! "