LA PIRULETA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La meva mare ja em deia que resoldre problemes aliens i voler posar pau, no era cosa meva, però no li vaig fer cas. Un avi meu que va néixer en un poblet d´Almeria havia sigut Guàrdia Civil, la meva mare tenia com un sentiment de rebuig pel seu pare , va morir intentant desactivar una bomba de la Guerra Civil , li va explotar als morros literalment. El tricorni va ser l'única cosa entera que va quedar del seu cap. Això si el van enterrar amb tots els honors i la seva vídua es va trobar amb una paga per pujar la meva mare com una princesa. La princesa del Poble Sec, era a on vivien a Barcelona i a on va marxar com esperitades i es varen comprar un piset al barri de les Corts on no les coneixia ningú .
L´àvia materna deia que la família del seu home tot tenir cognom castellà, va venir a viure a Barcelona feia més de dos-cents anys i ningú li posava en dubte, amb la quantitat de detalls i el seu català que va estudiar i polir en una escola d´idiomes que tenia una cosina seva al Paral·lel. La meva mare va créixer a les Corts i va estudiar a una escola que li varen ensenyar l'idioma i a on no va dir mai que del seu pare, sols havia quedat del cap, el tricorni, deia havia mort en un accident de cotxe i santes paus!
Jo en Jordi tenia com un amor al pobre avi mort en acte de treball i vaig pensar que em faria Mosso d´Esquadra, l'equivalent a català al meu ancestre. No cal dir que les dones de la meva família van posar el crit al cel, no volien més uniformes els feia venir com allò que diem pell de gallina. Però jo fill únic i amb un pare que no deia gaire res, ja que era sord mut i treballava a la Once , doncs res em vaig fer mosso, si senyor!
Ara mai hauria pensat que hauria d´esbrinar qui és el assasi de la "Piruleta", li diuen així doncs en el lloc del crim a sobre la morta, que sempre és una dona jove hi deixa una "piruleta" i jo senyors no crec tingui capacitat per esbrinar res i ja els he dit que, PLEGO! mai m´han agradat aquests caramels.

Comentaris

  • L'unicorn.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 26-01-2020 | Valoració: 10

    Guaita que n'ets de romançaire! cada vegada que publiques un relat, més sorprès estic de la teva innata facilitat per recrear escenes teatrals. Aquí a R.C . I és que tots som únics! Un, relatant una versió lliure de la Monyos d'allò més cinematogràfica, un altre llençant pètals poètics devers l'estimada, una altra, poemes de Terra i llibertat, un altre estranyes històries que acaben amb un inesperat petó a la boca d'un marrec en un carrer solitari a mitja nit, una altra que apaivaga l'ardor sexual arrambant-se al frigorífic mentre es grava amb el mòbil...etc..., i jo sortint de l'armari cada més i mig per delitar-vos amb les meves creacions poètiques... A tu Montserrat, a mi, a tots i els que em deixo també... Junts per R.C. Nil

  • Policies[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-01-2020

    Un relat molt fresc amb un toc surreal. Certament, no tothom serveix per a ser policia.

  • Àgil i amè[Ofensiu]
    brins | 20-01-2020 | Valoració: 10

    Un nou relat que palesa la teva imaginació i la teva espontaneïtat, Montserrat! Crec que t'és molt fàcil redactar-los, els portes al cor.

  • Gràcies... Montserrat[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-01-2020

    Gràcies pel teu amable comentari "Molt bonic", sobre el meu poema El teu nom, el qual m'ha alegrat molt.
    Bona nit i fins a l'altra.
    Perla de vellut

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-01-2020 | Valoració: 10

    Un relat molt entretigut i amb tendència a analitzar les situacions que et van passar i resulta que ho exposes molt original. M'ha agradat, je je je...
    Al final a tu no t'agraden les piruletes...
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.