La vertadera llegenda de Sant Jordi

-Jordiiiii! Treu aquesta ferralla de la taula. Ja t'he dit que no la deixessis aquí.
-On la poso, mare? És per aquesta tarda.
- I què has de fer aquesta tarda, si és pot saber?
- Anar a matar el drac.
- El drac, quin drac? No em tornis a prendre el pèl eh!
- El drac que es vol menjar l'Elisenda.
- Apa, ja hi tornem a ser! El teu pare amb les seves històries de dracs i princeses ens farà tornar leros. .... Maneeeel! Pots venir?
- No puuuuc! Surto a buscar la rosa!
- Un altre. I perquè vols tu una rosa!
- Què dius?
- Que perquè necessites una rosa!
- Ah, és pel nano. Si no porta la rosa. el drac no es deixarà matar. És un drac nou, de Vic, I els dracs de Vic només es rendeixen al cavaller de la rosa! ... Adeuuuuu!
- Ai! No sé si riure o plorar! Quina família!.
.....
-Jordi, obre, han trucat a la porta.
- És l'Elisenda, mare.
- Elisenda, què hi fas aquí, és hora de dinar!.
- Ho sento senyora Rosa, però tinc por. Estimo el Jordi, però una cosa és l'amor i l'altra la confiança. No el veig capaç de matar el drac.
- Això ho arreglo jo ara mateix. Jordi, on és el drac?
- A l'Ajuntament, mare..... Però què fa, perquè agafa la llança?
......
- Pare, ha vist la mare? Fa quatre hores que ha marxat i encara no ha tornat.
- Si fill, està a comissaria. detinguda.
- No pot ser!.
-Si, Elisenda. Ha entrat a l'Ajuntament feta una fera, ha preguntat pel senyor Drachs, el secretari, i no han pogut impedir que entrés al despatx i li clavés la llança. L'ha mort.
- Com està, pare?
- Contenta. Quan m'ha vist, m'ha dit: ho veus, no costava tant. I sense rosa.