m'ha encantat!! et seguiré a partir d'ara! ;)

m'ha agradat molt aquest relat!! de debó! magnífic!!!
Deixes espai per la imaginació i a la vegada per la lectura pausada i a la vegada lleugera que t'incita a continuar llegint...

;)

Hola! primerament felicitar-te pel relat!!!
el vas llegint, el vas llegint i al final et quedes... toux!!! ejjeje

Mirem endavant!!!

BONES FESTES

m'hagrada el ritme del poema!!
i sí.. els germans creixen.. i nosaltres també!!
parem el temps???

Benvolgut Jofre.

El principal repte que em vaig proposar a l'escriure aquest relat, va ser poder jugar amb les paraules, els colors i la connotació que aquestes suposen.

Primerament, la idea era descriure com es pon el sol d'una manera metafòrica i és així com ho he fet: el blau del cel es desfà, cremat pel sol i descendeix fins el mar on hi ha la lluna del cel... D'altra banda, aquest descens ve recolzat per la degradació dels tons que trobem en una posta de sol... passant del taronja, al blau més elèctric... al negre.
D'altra banda, hi ha una distinció entre "el cel" i "la terra": el viatge que el blau, i el sol van seguint. Per poder-ho aconseguir, he utilitzat els mots "terrenal", "celístia"...
Pel que fa al mot 'blaüra', és una paraula que connota molts significats ja sigui per la fonètica com pel significat. Com bé has dit, blaüra és pot associar amb aura (divinitat=cel), també és la fí de les degradacions de colors (blaura= blau) .

Finalment, celebro que li hagi agradat la descripció. La vaig fer fa uns dos anys pel certàmen dels jocs florals de batxillerat. Sempre li he tingut especial simpatia. :P

Seguiré penjant alguna coseta per aquesta web que fa dos dies que he descobert.
Merihann, també t'agraeixo molt que hagis comentat dues obres meves: gràcies!!!


Anna