Foto de perfil de kefas

kefas

41 Relats, 291 Comentaris
26997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
kefasnou@gmail.com

Últims relats de kefas

  • El nostre Jo

    kefas - 03-04-2020 - 83 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Qui sap! més

  • BON DIA, POESIA

    kefas - 21-02-2020 - 307 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’agraden els sonets, i , si pot ser, decasíl•labs i amb cesura, i lluitar perquè la rima no malmeti una bona idea i disposar les síl•labes tòniques perquè la música hi pugui dansar sense desfer el vers. Perquè tot el que val la pena, és música. més

  • L'HOME QUE TENIA ÀNIMA D'ENCIAM

    kefas - 05-02-2020 - 418 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Oi que ho entens? Ho he fet per tu, perquè sé que no t'agrada la verdura. Fer una truita és el màxim que puc tolerar, però de cadàvers d'animals assassinats, ni parlar-ne" més

  • EN EL PRINCIPI, FOU LA PLUJA

    kefas - 15-01-2020 - 519 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Em va dir - "Si no et fa re, digues quin és el do que sense sol la fa feliç". "La pluja" - Li vaig contestar. "En el principi fou la pluja, i la pluja fou amb nosaltres i nosaltres som la pluja" - Va replicar. més

  • NADALA DEL BON VEÍ

    kefas - 03-01-2020 - 445 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En um temps de mala gaita.... més

  • Per si mateixa

    kefas - 08-12-2019 - 501 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins de la sala només hi érem ell i la persona justa més

  • EL NÚMERO SECRET

    kefas - 19-11-2019 - 498 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La noia era menuda i jo anava distret. Em va avançar com un glop de vent i en un instant va obrir la porta, entrar a la botiga i agafar el número de la tanda. "Buff, quina fura", vaig pensar. Després d’entrar al seu darrera vaig prendre el número de la meva tanda. més

  • TORNA-LA A PASSAR, SAM

    kefas - 17-05-2019 - 598 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com es diu això, aquesta sensació d'haver viscut el moment present, i potser moltes vegades? Déjà vu? Em sembla que sí. Enmig de la boira camino al costat de Louis cap a la sortidaç més

  • OFERTA LABORAL PER A POETES

    kefas - 06-04-2019 - 836 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sempre he volgut ser poeta. De petit, quan les tietes venien de visita, abans de donar-me la bossa d'anissos em preguntaven, "Pere, què vols ser de gran?" La resposta era invariable: "Papa o poeta" . més

  • EL TERCER BES

    kefas - 09-03-2019 - 645 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Acabava de dir la darrera frase de l'obra. Encara la tenia penjada als llavis quan vaig veure que s'acostaven els seus. més

  • POSSESSIÓ

    kefas - 12-02-2019 - 735 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La llum que em va mostrar el camí va ser com el fulgor imprevist d'un volcà més

  • JOAN BROSSA sonet per a un centenari

    kefas - 20-01-2019 - 542 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Poeta que amb dos ous i cervell féu la truita que alimentà la lluita per derrotar els vells jous més

  • AGONIA

    kefas - 18-01-2019 - 729 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La nit és la gola del llop. Del llop que mossega el dia amb les esmolades dens de l'horitzó quan el sol, exhaust, no pot aguantar el vol. més

  • EL CAGANER

    kefas - 30-12-2018 - 617 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En un temps en que la virtut de la justícia, desde les supremes instàncies als modestos jurats aficionats, ha desaparegut del mapa, ha emergit amb força una figura popular que expressa amb contundència una opinió generalitzada sobre aquesta situació: el caganer més

  • POLS

    kefas - 04-12-2018 - 690 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Encara no has nascut i ja enyores la vida". L'escultor va fer un pas enrera per contemplar, sorprès, com una gota de líquid clar regalimava per la galta de la seva obra. Plovia. Girà el cap amunt i va veure que havia tornat a sortir el degoter. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 23-03-2020


    Segur que t'ho han dit moltes vegades, ets una mestra en l'estil. Amb una atenció conscient de la realitat, l'acceptes sense jutjar-la i dones qualitat de imperatiu categòric a allò que la resta de lletraferits interpretem com aparences. Et manca la intenció de burxar en l'ànima dels teus personatges cercant els ideals que els mouen i sense aquesta profunditat filosòfica no és possible aconseguir la petja de la genialitat. Tampoc t'ho proposes ni falta que et fa. I als teus lectors, tampoc. Sempre aconseguim en els teus relats, la satisfacció del nostre delit.

  • kefas | 25-02-2020


    Quan vaig veure Blade runner, una pel•lícula del 1982 situada al 2019, la sensació va ser la mateixa que la que he tingut en llegir aquest relat, humitat i foscor, com la de la condició dels ésser presumptivament vius que viuen en aquest toll depriment. Ja només hi faltaven els virus replicant-se per eliminar-nos. Potser no tindrem temps de contestar a la pregunta transcendental, Què és el capgròs?

  • kefas | 25-02-2020


    Els anys pesen i punxen i tallen i són la intempèrie que ens cau des de dins i contra la que no hi ha resguard possible. Els ginys que ens permeten ballar i abraçar, freds i sense vida, criden, al cap dels anys, que tota la llum que poden esperar és la d’un pudent, humit i fosc garatge.

  • kefas | 19-02-2020

    Quin goig ! Un sonet en decasíl•labs !

    Ara no es porta la musicalitat en les formes. Les muses abominen de qualsevol servitud física i, sovint, també de la servitud de la raó quan il•luminen els artistes de la paraula. Només valen les emocions, criden els pregoners de la llibertat. I els carcellers se’n alegren. Perquè no hi ha material més mal•leable que l’emocional.

    Magnífic el poema de la Szymborska i també magnífic el teu. La poesia no cal explicar-la. Cadascú en traurà el seu propi plaer o profit. El primer poema, el de la Szymborska m’explica que tot és pedra, tot està fet de la mateixa matèria. Som pedra també, però no sabem participar en el món com a pedres. Per això no ens podem entendre.

    El teu poema em diu que la pedra és un altre no-jo, Expliques la pedra com allò que no és. No és humana i per això no ens hi podem comunicar. Aquesta és la més comú de les sensacions entre nosaltres i l’expliques esplèndidament. Enhorabona.

  • kefas | 12-02-2020


    Aquest oli costumista, i dic oli perquè està ben amanit amb l’avinent vocabulari de coensuetud, em recorda el pretèrit hàbit de prendre la fresca amb cadires de boga que practicàvem en avials temps. Les dones, eixarrancades amb el respatller de la cadira enquadrant la pitrera, oferien una suggeridora imatge de tons sicaliptics que els marits guaitaven de reüll i, potser, guardaven fresca en la memòria per regurgitar-la una estona després en el tàlem.

  • kefas | 12-02-2020

    Com la llengua castellana, els deu manaments tenen una simplicitat sonora atonidora. Sonen tal com és pronuncien.

    Per justificar allò que és injustificable l’hort de les paraules ha estat inundat per un tsunami d’eufemismes que han ofegat el seu so entenedor. El verb robar ha desaparegut. Tenies una llar i te l’han robada. Tenies un jardí i te l’han robat. I et robaran la justícia quan reclamis i els diners quan et facin pagar impostos per allò que no existeix. Tens, però, un consol. Les benaurances et recorden que gràcies a la teva mansuetud, plor, netedat de cor i anhel de pau i justícia, la teva recompensa allà enllà, serà més gran.

  • kefas | 09-02-2020

    .. i les dones de la teva escala demostren que s'adapten als valors canviants. Fins ara la competició era la base dels progrés, però a partir de ja mateix són les actituds col·laboratives les que s'imposen. Noi, veig que, afortunadament, tens una gran capacitat per adaptar-te a les noves tendències. Enhorabona. 

  • kefas | 09-02-2020

    M'agrada. Al confessionari hi vaig aprendre a multiplicar. Era impensable explicar al mossèn que ens havia fet entrar el catecisme a cops de vara de palmera que havia fet un pecat mortal. Usava un mètode compensatori. Si considerava que un pecat mortal valia com nou venials, a la confessió ordinària hi afegia tres venials durant tantes confessions com siguessin necessàries per arribar a nou.

  • kefas | 06-02-2020

    Des de la inevitable visió antropocèntrica  del món suposem que els gossos ens estimen com ho pot fer qualsevol veí i que les pedres no sofreixen. I si no fos així?
     

  • kefas | 05-02-2020


    La Pantera Rosa i el inspector Clouseau generen un producte de fusió anomenat Montse i la fusió genera tal energia que lloros, nens, mossos, decoradors, bombers, funcionaris i espies de la V flota (això els joves no sabeu que és, hahaha) comencen a girar al voltant del llibre sagrat dels xuixoiaires. El final és trist. No l’explico perquè amb els plors se’m ha mullat.

  • kefas | 05-02-2020


    M’ho imagino. De tanta xerrera les paraules es varen anar embolicant les unes amb les altres i et varen atrapar i et vares quedar al mig de l’embolic i t’entrava la peresa per l’orella i la diligència et fugia pel nas i sort que quan la luxúria t’estava entrant per la boca amb el perill de que la ix se’t encallés a la gola varen entrar els teus amics i es rebolcaren amb tu al llit i l’embolic es va desfer. No fou així?

  • kefas | 05-02-2020


    I digues, trapella, com era? A veure si ens l’expliques perquè quan en trobem una altra la puguem reconèixer?

  • kefas | 05-02-2020


    ... que va fer les pràctiques de mossèn becari a Vallfogona. En sé d’altres que, havent rebut la mateixa formació, han adquirit tal nivell d’empatia que han integrat en la seva essència els pecats dels altres. I només amb posterioritat a una intensa pràctica han estat capaços de comprendre i conduir el seu remat pels viaranys de la redempció. És dur, però esperem que s’estengui l’exemple.

  • kefas | 05-02-2020


    ...d’intenció de ferir sensibilitats de veganes ni espantaocelles. Doctes i emèrits catedràtics han dictaminat favorablement sobre la existència de sensibilitat en els enciams. Desconec si també s’han pronunciat sobre la sensibilitat de les espantaocelles. No ho han fet ells però jo si que ho faig. Després de llegir aquest esportiu relat cap dubte em cap al cap.

  • kefas | 03-02-2020

    Em sona que n’havia sentit a parlar del Golem. Potser de quan anava a prendre cafè amb en Gustav al Kafka de Praga. Un dia, mentre passejava pel cementiri, del darrera de la làpida de Ben Uhfir va sortir un ésser descomunal. Em va preguntar si era humà. No ho sé, li vaig contestar, sóc en Kefas. Els ulls clucs se li varen obrir. Pare!, va xiuxiuejar, i se li ompliren els ulls de llàgrimes. Va començar a plorar i el gran cabal d’aigua que sortia dels ulls, li va començar a xaragallar les galtes. Vaig fugir i no hi he tornat més. Algú m’ha dit que ara porta un tupè de teula, ros.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: