Foto de perfil de kefas

kefas

6 Relats, 27 Comentaris
1080 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67

Últims relats de kefas

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 26-05-2017

    De com la maleïda pluja d’intensa imperfecció s’esvaeix amb l’aparició d’un nom .

  • kefas | 19-05-2017

    Sempre podrem queixar-nos d’allò que tenim i no mereixem

  • kefas | 19-05-2017

    Està bé aquesta curiosa visió dels corruptes ploraners de llàgrima seca. Les llàgrimes humides són les de les seves víctimes.

  • kefas | 15-05-2017

    Uf ¡. Ja no hi és ni tenim cap prova de que hi hagi estat. Sabeu què és el vent, oi ?. Doncs l’Israel és l’ombra d’un vent que va passar per aquest racó i ens va deixar l’estridència del seu silenci. Res més.

    Mena, cosineta, d’acord, tots els que portem el vent a dins som cosins.
    Sergi, podries ser tu.

  • kefas | 13-05-2017

    És el insensat impuls de les cegues formigues. Anar més enllà. Obrir les portes de la percepció per viatjar per un món de monstres de cel•lofana i autobusos de plastilina que s’encasten en les pits de nata de la rata Alícia. I tornar amb el cap foradat.

  • kefas | 13-05-2017

    I sempre hi ha alguna cosa de nosaltres en els nostres personatges. No tinc clar per quin et decantes. Això diu molt a favor teu. Una bona obra.

  • kefas | 13-05-2017

    Maig també pot ser cruel. I Juny. I ..

  • kefas | 13-05-2017

    Penso, i perquè el melindrós no va aprofitar l'oportunitat i, amb la xocolatera excusa, la va convidar a sucar el melindro ?.

    Es que estic llegint el llibre "Pensa en tot el que faries si no estiguessis bloquejat per la por"

  • kefas | 13-05-2017

    Igual igual que quan el farrubet donrinaire va rotnar de Matr. En varen trenir cicn moses a pa i iagua i va acraba palrant bé.

  • kefas | 13-05-2017

    Abril és una invitació, fins i tot potser una empenta, a la vida. Abril és la promesa de l’abundància, l’alegria per la profusió creixent d’aigua, llum i escalfor. Abril és l’alliberació de la foscor amb una inesperada ànsia de posar en joc tots els sentits.

    Però per qui no pot participar d’aquest convit, perquè les seques arrels no li permeten aprofitar l’aigua ni els ulls closos veure la llum, abril és una cruel invitació a fer evident la seva desgràcia, la tristesa de la vida infecunda que mai podrà arrelar entre els rocs de les misèries quotidianes.

    I és aquesta tristesa, la de les arrels malmeses, la que embolico en la memòria de paper perquè la regali qui no té altra cosa per regalar.

    El blanc d’abril és tan lluminós que el negre d’abril és molt més negre

  • kefas | 12-05-2017

    A mi se’m fa difícil no veure-hi la lluna. Potser de la mateixa manera que no la vaig veure a “Boig per tu” fins que em varen explicar que era la causant de la bogeria.

    En el teu poema hi veig una reina de la foscor, vigilant i altiva, que atemoreix amb la seva llum qui atreveix a envair els seus dominis. Ara que ho explico veig que no difereix massa del que intentes transmetre. Enhorabona.

  • kefas | 12-05-2017

    Abans d’arribar aquí he passat per un taller de narrativa on he rellegit els primers paràgrafs de “La plaça del Diamant”. Feia temps que no m’acostava a aquesta obra però de seguida he tornat a sentir la música emocional que composen les paraules de la Rodoreda.

    Per transmetre un ecosistema emocional no n’hi ha prou amb arrenglerar substantius i adjectius, cal crear amb paraules i pauses una cadència de tons en la narració que ens mostri allò que amb les soles paraules no es pot explicar. Les obres interessants són les que aconsegueixen transportar-nos a la profunditat dels nostres solcs emocionals. I aquesta teva ho és. Té molta lletra però encara més música.

    Gràcies per aquest retorn a la zona noble de la vida, la infància.

  • kefas | 04-05-2017

    Molt bo. Sota una fina pluja de metàfores enriquides per un llenguatge que no perd de vista que la literatura és una eina per reflexionar, el temps es multiplica. En cinc branques que la tensió del relat ensenya que volen convergir. I finalment ho fan. A mans de l’únic que, malgrat el miratge de que controlem les nostres vides , té poder de decisió. El destí. O no?

  • kefas | 04-05-2017

    Em rendeixo. Què és ?

  • kefas | 04-05-2017

    L’única que ho sap és la lluna. I si ella no hi fa res, què podem fer-hi nosaltres ?

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: