Foto de perfil de kefas

kefas

22 Relats, 114 Comentaris
9335 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Últims relats de kefas

  • SOLEDAT

    kefas - 05-08-2018 - 146 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La companyia de la soledat asserena o angoixa, però mai decepciona. més

  • MAGNICIDI

    kefas - 23-07-2018 - 260 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Uff, que n'estava de bé ! Cargolat, sobre la seva panxa, sentia com pujava i baixava el pit al ritme del lleu murmuri de l'aire que sortia del nas ample i graciós que tenia a un parell de pams. més

  • EL GAT

    kefas - 10-06-2018 - 288 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El dia és gris. Com el gat que passa per entre les torretes del terrat. En Guillem se’l mira d’una llambregada i continua netejant el llenguado. Avui és un dia molt especial. més

  • VIL ANNA

    kefas - 10-06-2018 - 527 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Si , Anna, he pensat en tu quan he enfilat el peu al graó cinquanta de la meva escala al patíbul. I he recordat, en una sola seqüència, els instants infinits que em vares omplir de joia. Ho sé, Anna, sé que penses que t'he oblidat, que el meu record no és prou fort per mantenir les meves para més

  • UNA UNTADA DE MOSTASSA

    kefas - 28-05-2018 - 245 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La fe, aquesta companya inseparable de la submissió. Ja sigui déu, la pàtria, l’amor o el progrés, en cap cosa podem tenir fe si no acceptem, submisos, les veritats que ningú pot demostrar. més

  • SI POT, HO FA. SONET EROCINÈFIL

    kefas - 28-05-2018 - 490 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Encara que no sigui temps de verema, va de semalers. més

  • A l’hora assenyalada

    kefas - 05-05-2018 - 461 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El carrer és ample i polsós. El vent del desert cultural arrossega les fulles seques i arrugades de relats conformistes que fa temps ningú llegeix. Se’t enganxen a les cames i fan nosa per caminar. Baldat com estàs, amb prou feines pots desempallegar-te’n picant de peus a terra més

  • La mirada del drapaire

    kefas - 19-04-2018 - 391 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aixeco els ulls i em veig a mi mateix. Dues vegades. Sorprès, me'n adono de que són dos espills, dos reflexos en la calma d'un mar de trista determinació. La determinació se'm encomana i, empès per la curiositat, m'endinso en aquest mar i començo a nedar més

  • Esclat de vida

    kefas - 19-04-2018 - 207 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tristesa d'abril més

  • UN ÀNGEL A LA MÀ

    kefas - 08-02-2018 - 607 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El seu pare tenia el convenciment de que la Cesca, la minyona, era l'esca del pecat. Una noia jove, de no més de divuit anys, amb palpables prominències que ballaven al ritme de la seva vitalitat. Però estava equivocat. més

  • UN HOME FORT

    kefas - 16-01-2018 - 518 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    “Quatre quilos i mig pesava quan va néixer ! “ La mare, amb to d’orgull, sempre deia el mateix quan algú comentava la esplèndida planta que tenia més

  • Amb H d’AMOR

    kefas - 15-12-2017 - 498 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’amor no és res i ho és tot. Perquè només és una paraula: el títol del catàleg d’emocions. més

  • EL LLAÇ

    kefas - 02-12-2017 - 649 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Era un perfeccionista. No va voler pujar fins que li permeteren refer aquell llaç abominable. més

  • LA FONT TRANQUILA DE LA LLIBERTAT

    kefas - 23-10-2017 - 366 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’autèntica llibertat, explica Ciceró, existeix «únicament en aquella república en què el poble té el poder suprem» i comporta «una absoluta igualtat de drets», en tant que «la llibertat [...] no consisteix en el fet de tenir un bon amo, sinó en el fet de no tenir-ne cap» (De re publi més

  • HISTÒRIA DEL MÓN EXPLICADA PER ELL MATEIX

    kefas - 29-07-2017 - 591 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Sovint el Món explica coses, però són tant estrafolàries que ens pensem que se les inventa. Però ahir m’hi vaig fixar. En realitat parla d’ell mateix i de l’eròtica del poder. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 13-08-2018


    La línia sense horitzó
    no es dibuixa
    sinó amb un degoteig esgotador
    Ens ocupa la mort
    quan fa fora la vida
    i s’acaba el dia del sofriment
    que és mentir a l’altri
    mentre ens mentim a nosaltres mateixos.

  • kefas | 13-08-2018

    Endrapar, xuclar, xumar, pipar alleugera l’ansietat. Ja se sap.
    Però “xupar” ? Jo no ho provaria si no és que la “xupa” és comestible.

  • kefas | 13-08-2018

    La dita Nika, portava Tanga ?

  • kefas | 13-08-2018

    Nil, no m’ho crec. Fa molt de temps que estic seguint la pista dels segrestadors de l’Israel i cap d’elles em mena a tu. I això de prémer el botó groc i fer-lo desaparèixer ! Sisplau no vinguis ara a fer de Trump per esborrar del mapa a qui et fa nosa només prement un botó. Malgrat el radar del que et ventes, que potser et fa peça la Melania i voldries que es fixés en els teus dits prodigiosos ? Si es nota de lluny que ets un bonàs ! Apa, el que et demano és que si tens alguna pista versemblant sobre el mutis del que tractem, m’ho diguis tant aviat com sigui possible. Oi que ho faràs ?

  • kefas | 13-08-2018

    Els teus magnífics relats sempre són danses a la vida, algunes vegades en forma d’amable ballet i d’altres en forma de convulsa sensualitat, sempre arrelats, però, a la terra d’on hem sortit.

    Com a relatora de pàgines viscudes impregnades de realitat sensorial, és curiós que per amenitzar aquest realista viatge hagis escollit un conte de Borges en el que la víctima és, precisament, la realitat. En ell hi ha una frase molt coneguda que diu, més o menys “Los espejos y la cópula son abominables por su común capacidad de multiplicar el número de los hombres”, perquè multipliquen la realitat.

    Perquè has tingut la mala sort de topar amb un dels seus contes menys reeixits, et recomano que no abandonis la lectura de Borges. Al mateix “Ficciones” o a “Historia universal de la infamia” en trobaràs que segurament t’agradaran. I quan arribis al “Hombre de la esquina rosada”, escrit en argot de suburbi, i llegeixis allò de “Tanta soberbia el hombre, y no sirve más que pa juntar moscas”, potser tindràs la mateixa sensació de quan ho vaig llegir jo.

  • kefas | 11-08-2018

    El casament és un acte institucional d’una institució que és el matrimoni. Hi ha qui s’emociona assistint actes institucionals i qui ho fa practicant altra mena d’actes.

    Com diu en Groucho Marx “El matrimoni és una gran institució, sempre que t’agradi viure en una institució”.

    És molt encertat el retrat gairebé fotogràfic d’aquest acte institucional. I, pensant en el colofó, cal recordar, amb en Grouxo altra vegada, que la principal causa de divorci és el matrimoni.

  • kefas | 11-08-2018

    Una piscina pública amb la seva barreja d’olors i pudors, músiques i crits, sembla d’antuvi el lloc menys recomanable per arribar al nirvana, aquest estat suprem de felicitat que s’eleva per sobre del desig i ens acosta a les essències que intuïm divines. Però, i ho dic per experiència, es pot aconseguir. La primera vegada que tingué aquesta percepció fou quan vaig descobrir que el millor lloc per concentrar-me en els meus estudis era l’andanada d’una estació de metro de Barcelona.

    Una pega, però. No sé si has fet bé en explicar aquesta teva experiència vital. Per a moltes persones és difícil d'entendre i, addicionalment és un cop baix als cursets que intenten arribar al mateix per les més ingrates vies de la meditació, submissió, humilitat i esforç de control personal.

  • kefas | 11-08-2018

    Nil ets tremend com una canalla. T’agrada esquitxar els teus lectors. Mira l’Aurora com n’ha quedat d’afectada que ha perdut l’oremus. I la Montseblanc, sempre decidida i resolutiva, com ha fet un pas enrere en rebre els esquitxos del xipolleig de ves a saber quines extremitats d’aquests descarregadors, de moll o muntanya, que sempre imaginem suats, oliats i emmascarats mentre ens somriuen ensenyant una dentadura melosa.
    El que els glutis siguin d’acer, confirma aquesta teoria i el manyuclar rebla la percepció que el toc no és de pianista.

    Un poema directe, impregnat d’humors, assilvestrat.

  • kefas | 11-08-2018

    Ho dius perquè ho saps o perquè t’ho ha explicat algú ?

  • kefas | 23-07-2018


    O potser era el tren el que somiava. Que sobre la xemeneia portava un barret que s’enlairava i tornava a caure i queia sobre el cap d’una mandarina molt eixerida que s’havia fet amiga d’uns albercocs que anaven de peregrinació a Lourdes. De la Nou, és clar.

  • kefas | 23-07-2018


    Aquest segon nivell en el que es poden donar simultàniament un estat i el seu oposat, com molt bé deus saber, només es produeix a escala microscòpica, i el seu estudi correspon a la branca de la física anomenada mecànica quàntica. I d’acord amb el principi d’incertesa, resulta impossible comprovar les donacions efectuades a aquest nivell, en el cas de que algú sigui capaç d’efectuar-les.

    I pel que es refereix al temps, tens raó. No existeix el temps, existeixen els temps, un per a cada mesurador d’aquesta magnitud. I en relació al passat, futur i present, l’únic temps que no existeix és aquest. Quan el pensem, és passat i quan hi actuem, és futur.

    Per tant, els poemes a escala macroscòpica són incapaços de tractar, de forma rigorosa i d’acord amb els principis de la física, donacions que es tenen i no es tenen simultàniament.

    El que si poden fer és invocar el principi universal de la poesia que diu “Tot el que diu el poeta és cert mentre ell mateix no afirmi el contrari”

  • kefas | 22-07-2018


    Em sap greu que havent-hi practicants de tots els oficis i titulacions que són creguts, estofats, bufats o superbiosos, hagi triat precisament la noble carrera d’enginyeria, que addicionalment s’ha permès ridiculitzar amb la figura d’un pollet o au de ves a saber quina mena, per posar-la com exemple d’aquests execrables vicis.

    Sàpiga, Sr.Mora, que la contribució dels homes amb enginy, els enginyers, en tots els avenços que han fet possible la millora de les condicions de vida dels depredadors humans, ha estat determinant. També ha de saber que no es podria expressar en la llengua catalana amb la facilitat i correcció amb que ho fa, si no fora gràcies a un enginyer, el senyor Pompeu Fabra.

    Precisament són els enginyers els que, acostumats a palpar la realitat en la pràctica diària, menys necessiten acudir al maquillatge de l’aparença per tenir el respecte i l’admiració de qui es beneficia de la seva activitat professional.

    Li posaré un exemple en el que es narra, a manera de faula l’encontre entre un líder, que podria ser vostè, i un enginyer,

    Un líder atrafegat viatja en globus. Se’n adona de que no sap per on va, s’acosta a terra, veu passar un home caminant per un carrer i li diu:

    - Disculpi !. Em pot ajudar ?. He promès trobar-me amb un amic a les dues, m’he perdut i no sé on soc.

    - Naturalment que el puc ajudar. Miri, vostè està en un globus d’aire calent, a una alçada d’uns quinze metres sobre terra, en una posició situada entre 40 i 41 graus de latitud nord i entre 58 i 59 graus de longitud oest.

    - No serà pas enginyer vostè

    - Si, ho soc. Com ho ha sabut?

    - Perquè tota la informació que m’ha proporcionat és correcte, però no sé que fer-ne, em desconcerta i encara vaig més perdut.

    - Pel que explica, vostè creu que és un líder, oi?

    - Efectivament, com ho ha deduït ?

    - Molt fàcil. No sap on és ni cap on va. Ha fet una promesa que no té ni idea de com complir i ara espera que un altre li solucioni el problema. De fet està en la mateixa situació que abans de trobar-nos, amb la diferència de que resulta que ara la culpa és meva ..

  • kefas | 22-07-2018


    Per donar s'ha de tenir. Però un cop s'ha donat, el que es dona ja no es té. Després de donar es té el que no s'ha donat. En quin espai temporal està situat el poema, abans, durant o després de la donació ?

    No serà que hi havia una intenció de subtilesa que s'hauria resolt amb el clàssic "Som el que donem?" O no ?

  • kefas | 27-06-2018

    Estic content. La meva sorruda capçironada ha tingut premi. De la mateixa manera que la gota llisca pel coll de l’ampolla, m’he esmunyit per l’esquerda de la metafísica, com, per altra banda faig sovint, i m’he posat a lligar caps que no estaven deslligats. O a deslligar caps que estaven conjunyits, no ho tinc clar. El cas és que, com a resultat de tot plegat, hem pogut gaudir d’un parell de bisos d’aquesta prosa admirable que gesta la teva sensible capacitat de reflexionar.

    I et demano disculpes si aquestes meves reflexions esbiaxades t’han produït un regust d’impertinència. No era la meva intenció.

  • kefas | 25-06-2018

    perquè el temps em té segrestat. Potser perquè és la meva casa, és el mar per on naveguen els desigs, és el vesc que m’enganxa les lletres per fer-ne paraules que donen aparença de realitat al somni, és la piconadora que ensorra les muralles que he construït per defensar-me, és el corc que se’m menja, és l’aigua que desfà el fang amb que he estat fabricat i, al mateix temps, no és res, perquè no el puc agafar, no té olor, no es deixa mastegar, mai l’he vist i els seus sorolls són els que manlleva a un rellotge, a una campana o a una sirena perquè de propis tampoc en té.

    I és clar que no has escollit la cançó. Enlloc es diu que ho hagis fet. És el temps el que hi ha posat la banda sonora. La màgia del relat, que em recorda a aquelles seqüències cinematogràfiques que resumeixen en pocs minuts el pas del temps atmosfèric i cronològic per un espai, una roca, un arbre o qualsevulla element prou estàtic perquè no es mogui de davant d’una càmera fixa, rau en aquest extens vol per desigs, somnis, paraules, muralles, corcs i fang sense que et moguis ni un mil•límetre. Això és el temps.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: