Foto de perfil de kefas

kefas

13 Relats, 75 Comentaris
4822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Últims relats de kefas

  • UN ÀNGEL A LA MÀ

    kefas - 08-02-2018 - 294 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El seu pare tenia el convenciment de que la Cesca, la minyona, era l'esca del pecat. Una noia jove, de no més de divuit anys, amb palpables prominències que ballaven al ritme de la seva vitalitat. Però estava equivocat. més

  • UN HOME FORT

    kefas - 16-01-2018 - 394 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    “Quatre quilos i mig pesava quan va néixer ! “ La mare, amb to d’orgull, sempre deia el mateix quan algú comentava la esplèndida planta que tenia més

  • Amb H d’AMOR

    kefas - 15-12-2017 - 386 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’amor no és res i ho és tot. Perquè només és una paraula: el títol del catàleg d’emocions. més

  • EL LLAÇ

    kefas - 02-12-2017 - 464 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Era un perfeccionista. No va voler pujar fins que li permeteren refer aquell llaç abominable. més

  • LA FONT TRANQUILA DE LA LLIBERTAT

    kefas - 23-10-2017 - 282 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’autèntica llibertat, explica Ciceró, existeix «únicament en aquella república en què el poble té el poder suprem» i comporta «una absoluta igualtat de drets», en tant que «la llibertat [...] no consisteix en el fet de tenir un bon amo, sinó en el fet de no tenir-ne cap» (De re publi més

  • HISTÒRIA DEL MÓN EXPLICADA PER ELL MATEIX

    kefas - 29-07-2017 - 491 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Sovint el Món explica coses, però són tant estrafolàries que ens pensem que se les inventa. Però ahir m’hi vaig fixar. En realitat parla d’ell mateix i de l’eròtica del poder. més

  • A una lírica torxa

    kefas - 05-07-2017 - 411 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sonet per a un redós de to afectiu, sentimental i emotiu, il•luminat per una infatigable torxa que ama la poesia, la més lletrada expressió de l’amor més

  • TORNA, ISRAEL !

    kefas - 02-05-2017 - 428 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Perquè portes l’escletxa de l’últim raig de vida sota la pell dels murs que estimen més

  • EL REGAL

    kefas - 15-04-2017 - 268 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La tarda del diumenge havia transcorregut plàcida. Massa, perquè la tronada i la pluja intermitent m’havia impedit sortir de casa mentre la nyonya m’enlairava al llimb del tantsemenfotisme . més

  • UNA DÈU ENTRE DOS FORATS

    kefas - 15-04-2017 - 234 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’hi he posat per col•laborar en el nanorepte dels forats, però se’m ha anat fent gros i ara no m’hi cap. Per això el poso aquí. més

  • Tristesa d'abril

    kefas - 15-04-2017 - 268 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    A la terra eixorca més

  • AVUI PARLO DE TU

    kefas - 26-03-2017 - 496 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tanka, sense cap adjectiu ? més

  • ODA AL CALÇOT

    kefas - 02-03-2017 - 406 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Passió vegetal. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 18-02-2018

    A un mig pam de distància, quan la vista és el tacte, tots som bonics. Prova-ho d'esquena.

  • kefas | 18-02-2018

    Les ànimes de gos, abans de reencarnar-se en qualsevol corrupte, es queden una estoneta per venjar-se dels malfactors.

  • kefas | 18-02-2018 | Valoració: 10

    L'enyor és l'oli que manté encesa la llàntia del record. Fins que trobem un altre combustible, que sovint és mai.

  • kefas | 18-02-2018

    Enfilat dalt de la trona
    et contempla declamar,
    però què diu aquesta dona
    amb el seu estrany parlar ?
    Pensa, mentre la minyona
    li diu, venga, majestad,
    que le pongo la corona
    que ya es hora de almorzar.

  • kefas | 18-02-2018

    Ben alimentada, la cadira va créixer i es va tornar trona. La gallina s'hi va asseure i des d'aleshores regna en el cor del meu jardí

  • kefas | 18-02-2018

    Amb ganivets de paraules el teu fred talla la pell de l'anima

  • kefas | 18-02-2018

    Amb ganivets de paraules el teu fred talla la pell de l'anima

  • kefas | 29-01-2018

    Acabo de participar en el niporepte amb següent haiku

    Sense repòs
    dues sagetes busquen
    l’instant precís

    Això és la vida. La recerca incansable d’una coincidència de circumstàncies que només miraculosament coincideixen en les quatre dimensions d’espai i temps.

    Els meus relats acostumen a ser al•legòrics, sense intenció de minuciositat descriptiva de la realitat física ni sensorial. Però es dona el cas que aquest és gairebé autobiogràfic, amb alguns canvis per adaptar-lo al sentit al•legòric pretès. El policia era policia uniformat, d’ulleres encara en porto, l’entorn era desfavorable al representant de l’ordre i el que em va donar va ser una abraçada. Ens havíem conegut en una fàbrica. Però la frase “ què fas entre aquesta mena de gent ?” és gairebé literal. I la història real, més inversemblant.

  • kefas | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Ben encaminat anava el noi. És innegable el poder d’aquestes fórmules evocadores de les forces del subconscient.

    Els mantra dels deu manaments varen fonamentar una civilització. I tenim exemples més propers. La “unidad de españa”, per exemple, que atorga als catalans la propietat de ser imprescindibles d’una essència que els és del tot aliena i és capaç de fer oblidar tot el que no sigui un concepte tant vaporós com la unitat d’una cosa tant caòtica com la pell de brau.

    L’únic important és tenir-hi fe. Cega, per descomptat. I és el que li manca al protagonista d’aquesta intel•ligent narració que deixa endevinar l’escassa creença en els mantra del seu autor.

  • kefas | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Del regne mineral eixiren tots els altres. Nosaltres, als animals, només som minerals en moviment. D’aquí la lògica d’un mineral observador que havent traspassat la barrera de la percepció del temps s’integra en el paisatge animal. Amb un realisme poètic, el relat ens situa a les portes d’una comprensió del món físic que encara no està al nostre abast, però de la que la física quàntica ens en apropa un tast.

  • kefas | 20-01-2018

    Dos homes forts. Dues consciències, percepcions de la realitat, antagòniques. Una, amb impediment disciplinari per distingir entre el bé i el mal. Sense conciència. L'altra, amb fermesa en les dificultats. Virtut de fortalesa.

  • kefas | 20-01-2018

    Totes les notes de la tendresa en un bell "adagio con moto", dins de la simfonia de la infàmia, que interpretes amb la profunda expressivitat d’un violoncel

  • kefas | 20-01-2018

    Ja ho veus tu mateixa ho has dit. Rima amb banya. I quan la fiquen en un lloc, no hi ha manera de que la treguin. I més quan hi ha garrofes per entre mig.

    Compte, que si els dius on para la llibertat no descansaran fins a tenir-la dins de la fortalesa. Això si, amb independència. De qualsevol criteri raonable

  • kefas | 20-01-2018

    La pell és el més profund que tenim. I cal tenir una extraordinària presencia d’ànim per acceptar el que li fan els còdols del torrent de la vida. Acceptar-ho sense condicions ? El temor que provoca l’abisme hi ajuda.

  • kefas | 18-01-2018 | Valoració: 9

    Buf. La manca de satisfacció de com ha anat una relació engendra una bella descripció d’un inútil penediment. El penediment, una impotència miserable que no té en compte que sempre les decisions que és prenen són les millors d’acord amb les circumstàncies del moment. El cec impuls que ens mana desenvolupar les potències naturals impedeix valorar els efectes negatius que té en el nostre entorn. I no només en la família. La naturalesa ens dota d’una cuirassa per immunitzar-nos de la compassió, de la capacitat de patir amb els altres i captar i fer propi el seu sofriment. I si no som capaços de detectar el sofriment de la gent més propera, mai entendrem les causes que el provoquen. I continuarem provocant-lo en la gent propera i en la que no ho és tant. I mentre, el rosec del remordiment ens restarà la lucidesa i energia necessàries per modificar la percepció del món que ens permetria canviar.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: