kefas

2 Relats, 4 Comentaris
134 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de kefas

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 25-03-2017

    Israel, ni pensament.

    Sense diacrítics el deu és Déu, inabastable. I amb diacrítics també.

  • kefas | 24-03-2017

    Fa molt, molt poc que volto per aquests verals. De fet encara n’estic fent la descoberta. Els que em coneixen diuen que tinc un fort sentit del (bon) humor, amb que acostumo a interpretar les claus vitals.

    Paula, disculpa’m si t’has sentit insultada. No era aquesta la meva intenció. Pel meu caràcter potser interpreto malament alguns estats d’ànim que estan en les antípodes del meu.

    Com diu l’Israel, el que he fet ha estat un exercici d’enginy ( no sóc de lletres i potser m’he deixat algun adjectiu ) per qualificar la meva impressió amb les pròpies paraules del text. Pel que afirmes, ha sortit una mica massa fort. No sóc tan ximple com per pensar que no pot ser bell un text que tingui paraules lletges. Però el cas és que el teu no li he trobat. Segur que per la meva incapacitat d’explorar segons quins racons emocionals.

    No crec que els comentaristes hagin fet cas de la dita “Si no pots parlar-ne bé, no en parlis”. Amb els comentaris favorables que tens, el meu és l’excepció que confirma la regla.

    T’haig de dir que a mi tampoc m’agrada que titllis de malintencionat el meu comentari. Es gratuït i quan l’has escrit no tenies cap indici de les meves intencions. Jo mai m’he referit a la teva persona, tu si.

  • kefas | 24-03-2017 | Valoració: 5

    Esta bé.

    Perquè no hi poses una escletxa d’espai quan fas un punt i apart. L’aspecte seria més airós i els ulls reposarien millor en els paràgrafs més atractius

  • kefas | 24-03-2017 | Valoració: 6

    Correcte.

    M'agradaria conèixer l'opinió del globus.

  • kefas | 24-03-2017 | Valoració: 4


    Del relat he agafat els adjectius i, en el mateix ordre, canviant només gènere i nombre els he aplicat al substantiu relat. Surt això

    Un relat amarg, sec, opac, gris, immòbil, brut, insípid, mort, desfet, fosc i pudent.

  • kefas | 24-03-2017 | Valoració: 9

    .
    Et vaig llegir ahir vespre i, en acabar, pensí que t’havia de felicitar perquè el relat m’havia complagut. I molt. Però ja era massa tard i me’n vaig anar a dormir.

    Visc en un pis petit, en un immoble antic de quan encara el soroll no era contaminació acústica. Les parets que em separen dels veïns han de ser molt primes perquè, si paro atenció quan parlen alt, sovint puc seguir les seves xerrades.

    Sóc solter i, més sovint del que el cos em demana, dormo sol, en una habitació, la més gran del pis, que és veïna del dormitori de la parella del costat. Per això estic al cas dels seus ritmes concupiscents. Sempre que es fiquen al llit, o es posen a sobre, no ho puc precisar, comenten el seu transitar per la jornada, que si els problemes de la feina, les rebequeries dels nens, les .. Els nens són dos, mascles i de curta volada per la vida. Deuen tenir entre quatre i vuit anys, no ho puc precisar perquè de nens no hi entenc jo.

    Ah, perquè ho deia jo això ?. Ah, si ..la lectura del teu relat m’ha fet pensar en els sorolls que sento quan la parella del costat s’hi posa. Vull dir que es posa a fer el que t’imagines. I els sorolls que fan m’esveren i a la meva manera també m’hi apunto.

    Abans m’anava més bé perquè ella, després d’una estona de tragí, començava amb uns petits xisclets, com els de les rates quan es fan mal. Els xisclets anaven augmentant de volum i freqüència fins que al cap de poca estona s’acabaven de cop. Llavors començaven uns esbufecs barrejats amb grunys que jo sempre m’havia pensat que eren d’ell, perquè després d’una estona més llarga ella començava a estossegar.

    Ei, veig que m’he embalat i si continuo per aquest camí, el comentari serà més llarg que un relat.

    El que vull és felicitar-te perquè ho fas molt bé. M’hi he trobat. El que no he entès és el final. Vol dir que tot era un somni ?. No m’agrada que s’acabi així. Jo, que n’he viscut d’històries com aquesta, de somnis també en tinc, però després.

    T’encoratjo perquè continuïs amb aquest plaer que comparteixes amb els teus lectors.

    Una abraçada. Per cert, ets mascle, femella o trans ? . És que amb això dels pseudonoms no se sap mai..

  • kefas | 23-03-2017 | Valoració: 8

    ..no hi és ni se l’espera, en un relat que també acaba amb un somriure. De venjança. Complaent.

  • kefas | 22-03-2017 | Valoració: 9

    Lleugeresa i ritme prenyats de pinzellades magistrals. I una frase final que resumeix la lliçó, “i els meus pensaments que em reben amb un somriure voraç”. La solitud

  • kefas | 22-03-2017

    ...estan de festa quan mengem. I en grau superlatiu quan exprimim el calçot per gaudir del seu dolç regalim en la més pol•lular(sic) de les cerimònies gastronòmiques.

    El teu excel•lent relat del xoriço m’ha tornat a la memòria pretèrits bocates de xoriço fregit amb el pa amarat del seu oli, acompanyats amb alls escalivats i un potent vi negre. Les meves papil•les linguals fregaven el nirvana. Potser els teus morros també. Ara és pecat.

  • kefas | 21-03-2017 | Valoració: 8

    Notable enyorança Proustiana.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: