Foto de perfil de kefas

kefas

25 Relats, 134 Comentaris
11717 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
kefasnou@gmail.com

Últims relats de kefas

  • ODA A LA FIGA

    kefas - 17-09-2018 - 603 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La vaig veure i sense manar-li-ho, la ma se’m hi va anar. Quina figa més preciosa i seductora! Ull i boca al mateix temps em mirava mentre vessava una llàgrima de mel. Potser per l’alegria d’haver-me trobat. No vaig ser conscient del mal que li causava mentre la separava de la seva mare. més

  • VESTIT DE TARDOR

    kefas - 13-09-2018 - 299 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Va mirar el feisbuc . La seva estilista acababa d’etzibar-li: No veus que ja s’ha acabat l’estiu ? més

  • ÚDOL

    kefas - 31-08-2018 - 449 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He vist pel carrer els més lluïts cervells del meu temps estirar la testa cap els núvols de supèrbia quan s'acosten a guerxos éssers que han abandonat el primitiu posat erecte i s'aboquen sobre les coloraines d'esprimatxades rajoles de coltan per saciar la set de transcendència i la ga més

  • SOLEDAT

    kefas - 05-08-2018 - 268 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La companyia de la soledat asserena o angoixa, però mai decepciona. més

  • MAGNICIDI

    kefas - 23-07-2018 - 316 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Uff, que n'estava de bé ! Cargolat, sobre la seva panxa, sentia com pujava i baixava el pit al ritme del lleu murmuri de l'aire que sortia del nas ample i graciós que tenia a un parell de pams. més

  • EL GAT

    kefas - 10-06-2018 - 353 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El dia és gris. Com el gat que passa per entre les torretes del terrat. En Guillem se’l mira d’una llambregada i continua netejant el llenguado. Avui és un dia molt especial. més

  • VIL ANNA

    kefas - 10-06-2018 - 603 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Si , Anna, he pensat en tu quan he enfilat el peu al graó cinquanta de la meva escala al patíbul. I he recordat, en una sola seqüència, els instants infinits que em vares omplir de joia. Ho sé, Anna, sé que penses que t'he oblidat, que el meu record no és prou fort per mantenir les meves para més

  • UNA UNTADA DE MOSTASSA

    kefas - 28-05-2018 - 292 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La fe, aquesta companya inseparable de la submissió. Ja sigui déu, la pàtria, l’amor o el progrés, en cap cosa podem tenir fe si no acceptem, submisos, les veritats que ningú pot demostrar. més

  • SI POT, HO FA. SONET EROCINÈFIL

    kefas - 28-05-2018 - 547 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Encara que no sigui temps de verema, va de semalers. més

  • A l’hora assenyalada

    kefas - 05-05-2018 - 491 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El carrer és ample i polsós. El vent del desert cultural arrossega les fulles seques i arrugades de relats conformistes que fa temps ningú llegeix. Se’t enganxen a les cames i fan nosa per caminar. Baldat com estàs, amb prou feines pots desempallegar-te’n picant de peus a terra més

  • La mirada del drapaire

    kefas - 19-04-2018 - 412 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aixeco els ulls i em veig a mi mateix. Dues vegades. Sorprès, me'n adono de que són dos espills, dos reflexos en la calma d'un mar de trista determinació. La determinació se'm encomana i, empès per la curiositat, m'endinso en aquest mar i començo a nedar més

  • Esclat de vida

    kefas - 19-04-2018 - 242 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tristesa d'abril més

  • UN ÀNGEL A LA MÀ

    kefas - 08-02-2018 - 644 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El seu pare tenia el convenciment de que la Cesca, la minyona, era l'esca del pecat. Una noia jove, de no més de divuit anys, amb palpables prominències que ballaven al ritme de la seva vitalitat. Però estava equivocat. més

  • UN HOME FORT

    kefas - 16-01-2018 - 575 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    “Quatre quilos i mig pesava quan va néixer ! “ La mare, amb to d’orgull, sempre deia el mateix quan algú comentava la esplèndida planta que tenia més

  • Amb H d’AMOR

    kefas - 15-12-2017 - 550 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’amor no és res i ho és tot. Perquè només és una paraula: el títol del catàleg d’emocions. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 21-09-2018

    Molt bé, filòsof Nil. Tela deixo.

  • kefas | 21-09-2018


    ... llegir tonteries que són partitures que fan vibrar la corda de la meva sensibilitat i reprodueixen el so d'unes notes que en forma de paraules hi ha escrit una sensibilitat tant llunyana com propera.

  • kefas | 20-09-2018


    A més de a un conyac, anomenem soberano a qui té l'autoritat suprema. Si hi ha soberano no hi pot haver soberania, ni popular ni d'altra mena.

  • kefas | 20-09-2018


    Però per més distància que els nostres adéus vulguin posar amb tot el que ens envolta, mai deixarem d’estar inserits en aquest món. Els nostres àtoms es desgavellaran, passaran a formar part d’altres entitats però el conjunt continuarà cap el seu destí, que ves a saber quin és

  • kefas | 20-09-2018


    I la imatge de que et converteixes en un oasi i et banyes en l’aigua que transcorre dins teu, tu dins de tu mateixa, m’ha fascinat.

    Els comentaris, naturalment, també te’ls lliuro per capítols, en l’ordre en que els he llegit.

    I t’encoratjo a continuar regalant-nos les teves poètiques espurnes.

  • kefas | 20-09-2018


    El conjunt m’ha semblat encertat. A mi també em fascina la seqüència llamp-tro. I abaixar cremalleres. En el tema del pel, tant del cap com dels cadells, la sensacions, per carència, em són força desconegudes.

  • kefas | 20-09-2018


    Però per sort, ha estat tot el contrari. Per poder copsar el sentit del relat, he ajuntat els cinc capítols en una fulla, he fragmentat les frases per donar-li un estructura de poesia, perquè m’ha semblat que tenia un aire poètic, de voler arribar a allò profund que flueix dins nostre, i l’he llegit.

    M'agrada (I, II, III, IV i V)

    M’agrada el lapse de temps que hi ha entre el llampec i el tro.
    Instants d’incertesa que es poden fer eterns,
    intentant endevinar com serà el tro que ve.
    Expectació.
    Fugaç retorn a la infància.

    M’agrada que em pentinin
    Algú que m’estimi.
    Que em faci trenes. Una cua de cavall...

    M’agrada ensumar els cadellets de gos.
    Enfonsar el nas en el pelatge sobre el caparró.

    M’agrada el soroll que fan les cremalleres en abaixar-les...

    M’agrada, quan tinc molta set,
    tancar els ulls mentre bec un got d’aigua fresca
    i imaginar que sóc a un oasi,
    banyant-me a un petit llac d’aigües transparents
    després de tot un dia travessant el desert.
    S’està fent fosc,
    em capbusso,
    nua, lliure,
    obro la boca,
    deixo entrar l’aigua, fins que m’acabo el got i me’n poso un altre

  • kefas | 20-09-2018


    He vist que havies lliurat un relat fragmentat en cinc capítols. Mare meva, ha exclamat la meva neurona, deu ser com una novela-riu !

  • kefas | 20-09-2018


    Com en la lectura el diari i com mana l’evangeli, el primer comentari que llegeixo és el darrer.

  • kefas | 19-09-2018


    Posats a aprofundir en un tema tant sucós, he cercat informació per saber com és que les figues de ca nostra són millors que les de Califòrnia.

    Sembla ser que el procés de fecundació de les figues és un xic complicat. La figa és una bossa carnosa que té les flors, molt xiquetes, en el seu interior. Aquestes flors les fecunden unes vespes femelles molt petitetes (Blastophaga psenes) d’uns 2 mm de llargada que penetren pel foradet de la punta per reproduir-se i deixen els ous i, si poden, surten. Els mascles són més petitets d’uns 1,5 mm, i no tenen ales. Només serveixen per fecundar les femelles.

    Així doncs, de dins d’una figa en pot sortir, abans de la maduració, una minúscula vespa que no ens pot fer cap mal i, després de la maduració, qualsevol altre criatura que sigui amant de la dolçor de la figa: vespes, abelles, mosques, papellones o la llengua del veí.

    I en els llocs en que, com a Califòrnia, no hi ha la Blastophaga psenes, les flors no són fecundades, no es transformen en llavors i no tenen ni el sabor dolcet ni la textura cruixent de les nostres. Són insípides.

  • kefas | 17-09-2018


    Connectar els nostres solcs profunds amb els dels altres és quelcom que aconseguim poques vegades. Si ho aconseguíssim sovint seríem en Margarit. A la resta d’aprenents se’ns ha de felicitar per la tossuderia d’intentar-ho. Com jo faig amb el teu poema.

  • kefas | 17-09-2018


    Doncs si, tal com dius en el teu comentari, sembla talment que la teva figa, la del relat, s’entén, i la meva, la del perfil, siguin cosines germanes, o, d’acord amb els principis de la mecànica quàntica, la mateixa figa transportada en el temps. Les dues tenen un personatge amb el mateix nom que en fa una sensual degustació, i, addicionalment, en el teu relat hi veig un seguit de déjà vu que em porten molt bons records.

    Felicitats per aquesta prosa de penetrant fluïdesa.

  • kefas | 17-09-2018

    El cas és que la figa la vaig collir jo. I la seva inclusió en el perfil ha estat motivada perquè em va inspirar un poemet, un sonet allargat, amb 16 versos en comtes de 14, amb la musicalitat del decasíl•lab amb cesura. Suposo que es publicarà quan els abnegats administradors d’aquest lloc tinguin temps per fer-ho

  • kefas | 17-09-2018

    He comentat el relat amb un parell d’amigues i m’han dit que si troben algú amb la meitat de les habilitats i bona disposició d’aquest substitut, són elles les que s’hi posen bé. He deixat caure que si és per habilitats de bricolatge, en podem parlar

    Per altra banda és una aconseguida història de solituds. Tres solituds que s’encalcen per anar tirant. Si Hopper l’hagués llegit, segurament li hauria inspirat algun dels seus quadres

  • kefas | 08-09-2018


    Tota la rima
    no és veritat
    tant si es que aprima
    el vers pesat
    com si escatima
    el tuf penat
    que regalima
    l’enamorat
    I es que la rima
    es va inventar
    quan el qui estima
    volgué cantar
    a qui sublima
    el seu afany
    de jugar a esgrima
    amb el pardal

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: