Foto de perfil de kefas

kefas

27 Relats, 147 Comentaris
13586 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
kefasnou@gmail.com

Últims relats de kefas

  • POLS

    kefas - 04-12-2018 - 321 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Encara no has nascut i ja enyores la vida". L'escultor va fer un pas enrera per contemplar, sorprès, com una gota de líquid clar regalimava per la galta de la seva obra. Plovia. Girà el cap amunt i va veure que havia tornat a sortir el degoter. més

  • PEDRES

    kefas - 20-11-2018 - 374 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    “Mira, fa por amb aquesta cara irada i les mans estirant-se els cabells” – es va acostar a l’escultura i, ajupint-se, va llegir la frase que hi havia al sòcol – “El destí de l’home és ensopegar eternament amb les mateixes pedres” més

  • ODA A LA FIGA

    kefas - 17-09-2018 - 812 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La vaig veure i sense manar-li-ho, la ma se’m hi va anar. Quina figa més preciosa i seductora! Ull i boca al mateix temps em mirava mentre vessava una llàgrima de mel. Potser per l’alegria d’haver-me trobat. No vaig ser conscient del mal que li causava mentre la separava de la seva mare. més

  • VESTIT DE TARDOR

    kefas - 13-09-2018 - 350 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Va mirar el feisbuc . La seva estilista acababa d’etzibar-li: No veus que ja s’ha acabat l’estiu ? més

  • ÚDOL

    kefas - 31-08-2018 - 493 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He vist pel carrer els més lluïts cervells del meu temps estirar la testa cap els núvols de supèrbia quan s'acosten a guerxos éssers que han abandonat el primitiu posat erecte i s'aboquen sobre les coloraines d'esprimatxades rajoles de coltan per saciar la set de transcendència i la ga més

  • SOLEDAT

    kefas - 05-08-2018 - 308 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La companyia de la soledat asserena o angoixa, però mai decepciona. més

  • MAGNICIDI

    kefas - 23-07-2018 - 357 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Uff, que n'estava de bé ! Cargolat, sobre la seva panxa, sentia com pujava i baixava el pit al ritme del lleu murmuri de l'aire que sortia del nas ample i graciós que tenia a un parell de pams. més

  • EL GAT

    kefas - 10-06-2018 - 391 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El dia és gris. Com el gat que passa per entre les torretes del terrat. En Guillem se’l mira d’una llambregada i continua netejant el llenguado. Avui és un dia molt especial. més

  • VIL ANNA

    kefas - 10-06-2018 - 640 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Si , Anna, he pensat en tu quan he enfilat el peu al graó cinquanta de la meva escala al patíbul. I he recordat, en una sola seqüència, els instants infinits que em vares omplir de joia. Ho sé, Anna, sé que penses que t'he oblidat, que el meu record no és prou fort per mantenir les meves para més

  • UNA UNTADA DE MOSTASSA

    kefas - 28-05-2018 - 335 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La fe, aquesta companya inseparable de la submissió. Ja sigui déu, la pàtria, l’amor o el progrés, en cap cosa podem tenir fe si no acceptem, submisos, les veritats que ningú pot demostrar. més

  • SI POT, HO FA. SONET EROCINÈFIL

    kefas - 28-05-2018 - 599 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Encara que no sigui temps de verema, va de semalers. més

  • A l’hora assenyalada

    kefas - 05-05-2018 - 523 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El carrer és ample i polsós. El vent del desert cultural arrossega les fulles seques i arrugades de relats conformistes que fa temps ningú llegeix. Se’t enganxen a les cames i fan nosa per caminar. Baldat com estàs, amb prou feines pots desempallegar-te’n picant de peus a terra més

  • La mirada del drapaire

    kefas - 19-04-2018 - 452 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aixeco els ulls i em veig a mi mateix. Dues vegades. Sorprès, me'n adono de que són dos espills, dos reflexos en la calma d'un mar de trista determinació. La determinació se'm encomana i, empès per la curiositat, m'endinso en aquest mar i començo a nedar més

  • Esclat de vida

    kefas - 19-04-2018 - 273 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tristesa d'abril més

  • UN ÀNGEL A LA MÀ

    kefas - 08-02-2018 - 696 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El seu pare tenia el convenciment de que la Cesca, la minyona, era l'esca del pecat. Una noia jove, de no més de divuit anys, amb palpables prominències que ballaven al ritme de la seva vitalitat. Però estava equivocat. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 13-12-2018


    Anava a plantar el tronc de l’arbre de Nadal en el seu suport quan he recordat que tenia deures pendents en aquest racó. El primer és el primer, he pensat. Ho he deixat tot i aquí estic, comentant relats, com aquesta delícia que explica els planys d’una Afrodita (tampoc és preceptiu que sigui el Desconsol, oi) que algun dia rebrà la visita del Pigmalió que la tornarà a la vida.

  • kefas | 13-12-2018

    Mentre el llegia, un dels menhirs anava agafant forma. Encarcarat, morrut i amb el tupè groc. És el que desvetlla el paradigma. D’ara en endavant els menhirs posseiran la terra. Han començat per dalt. A la resta només ens deixen el paper de cendra, als seus peus.

  • kefas | 13-12-2018

    ..en el sagnant món de la postveritat no fa falta conèixer cap fada. Per això li convenen fades com aquesta, trapelles i vaporoses, que facin somnis de les pedres i pedres vellutades dels somnis.

  • kefas | 13-12-2018

    Sargia un falderet brodat amb fil d'or
    i pedreria. Per a aquest cos tan sensual?,
    vaig dir apuntant amb el dit un emasculat
    Sant Sebastià màrtir de damunt d'un tocador
    modernista. El brocanter, d'ètnia gitana, alçà
    la vista!, bo i cor-lligant-me a la seva beutat
    felina. Silent, girà devers la porta d'eixida.
    Enfront l'espill polsegós on em reflectia,
    veia com tancava amb clau per dintre...

    Vaig virar en rodó en copsar que el tenia al
    meu darrera. Has tancat bé? Li vaig preguntar
    mentre es descaragolava amb encant el monyo.
    La seva sedosa cabellera d'acolorament atzabeja,
    cascadejava fins on perdia el nom l'esquena. Sí!,
    va respondre'm ell amb un pessiguet al lòbul de
    l'orella, sota l'esguard expectant d'uns maniquins
    nus que hi havia dins l'altell de la nau on érem.
    Peça a peça la roba que ambdós dúiem ficada,
    escomençà a caure amanyagada per terra...

    Brandàvem tots dos ben amunt el sabre...,
    amb pauses on mos engaltàvem mútuament.
    Jo veia en ell un formós pirata del Carib, més
    en besar-nos encarats a la lluna de l'espill a foc
    lent, em vingueren indomables ganes d'etzibar
    verí abans d'atènyer el clímax. Si després, res
    d'açò m'ocorregué. Fou perquè ell, corrents!,
    mudà en un traçut encantador de cobres...

    Com en un combat d’esgrima, els paraules van fent saltironets per resseguir el contorn dels actors de la trama. Els pessiguen amb trapellenc encant davant d’un Sant Sebastià sense penjolls, que, si no fos pel què és, s’enfilaria a la lluna de l’espill per immergir-se en el festeig.

  • kefas | 28-11-2018


    Ja saps que sóc gelós, però no tant com per interferir en els teus pams de vida. T’he estat seguint tota la estona des que has sortit de casa. Com que jo anava sense paraigua m’he mullat. Sort n’he tingut del croissant i ha estat una llàstima que no hagis entrat a prendre un cafè amb llet abans de sentir en Didac. M’hauria reviscolat. M’ha fet vergonya entrar a la botiga, us he esperat a fora i m’ha sorprès la poca estona que hi heu estat i que en sortissis amb les galtes vermelles. Llavors la processó pels carrers, donant tombs. Quan heu entrat a l’aparcament he pensat que anàveu a buscar el cotxe per marxar, ves a saber on. He dubtat i finalment us he seguit. Ha valgut la pena. En la foscor, ajupit darrera un cotxe, pels bufecs, panteixos, gemecs i sorolls de xapa abonyegada he anat seguint el vostre procés sicalíptic. No sé com ho heu deixat de residus. Jo he recollit els meus amb un parell de mocadors de paper. No sigui que m’apliquin algun punt del 195.3

  • kefas | 28-11-2018

    Com aquella que diu

  • kefas | 28-11-2018

    T'agrades de mi vol dir jo t'agrado ?
    M'agrado de tu vol dir tu m'agrades ?

    Si és així, l'he arribat a entendre, però m'hi he perdut en aquest embolic d'agradabilitats.

  • kefas | 28-11-2018


    Pels volts de Nadal el bosc es tornava pessebre, nosaltres ens tornàvem pastor(e)s , l’anàvem a buscar i el portàvem a casa. Cantàvem davant del pessebre i les nostres cançons pujaven al cel, es tornaven estrelles i a la cançó més bonica si sortia una cua que guiava els reis cap a les safates que deixàvem al balcó.

  • kefas | 28-11-2018

    El més profund de nosaltres.

  • kefas | 28-11-2018

    ..jo n'hi veig dos.

  • kefas | 28-11-2018

    La mort és el somni més dur que tenen els que es queden

  • kefas | 26-11-2018

    Moltes gràcies, Nil, ets un erudit.

    Jo només conec el Moisés que viu a la basílica de San Pietro in Vincoli, a Roma, dins d’una fascinant (per a mi) escultura de Michelangelo Buonarroti. I amb aquest coneixement n’he tingut prou per bastir el relat.

  • kefas | 26-11-2018


    I l’olor !. Aquesta subtil olor de roca molla, com si les pedres intentessin transmetre la senyal d’una vida rocosa que no arribem a percebre. I la forta olor d’humitat, de vapor de fong. I la més intensa de totes, l’olor de terra molla. I totes les altres, dels perfums de cada planta i estació.

  • kefas | 26-11-2018


    ..d’història i de relat, amb una sàvia densitat d’emocions en la narració del viatge en el temps d’una històrica i rellevant dona per retrobar-se amb la seva estimada obra. Com una còpula en que la llavor s’eleva dins de la cúpula que la va veure néixer com a persona lliure per engendrar un món diferent.

    He cercat informació sobre aquesta dona, Teodora, primer actriu i, potser, meretriu i després esposa de Justinià, l’emperador que va fer refer la cúpula. Amb un caràcter fort, defensora de les dones i separatista de l’ortodòxia religiosa.

  • kefas | 26-11-2018


    Magnífic relat de quan érem natura, quan encara no hi vivíem a sobre. De com vàrem iniciar el camí per sobreviure a les inclemències de la mare que ens nodreix. Des de llavors hem canviat tant que ara els inclements som nosaltres.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: