Foto de perfil de kefas

kefas

20 Relats, 106 Comentaris
7837 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Últims relats de kefas

  • EL GAT

    kefas - 10-06-2018 - 158 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El dia és gris. Com el gat que passa per entre les torretes del terrat. En Guillem se’l mira d’una llambregada i continua netejant el llenguado. Avui és un dia molt especial. més

  • VIL ANNA

    kefas - 10-06-2018 - 261 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Si , Anna, he pensat en tu quan he enfilat el peu al graó cinquanta de la meva escala al patíbul. I he recordat, en una sola seqüència, els instants infinits que em vares omplir de joia. Ho sé, Anna, sé que penses que t'he oblidat, que el meu record no és prou fort per mantenir les meves para més

  • UNA UNTADA DE MOSTASSA

    kefas - 28-05-2018 - 201 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La fe, aquesta companya inseparable de la submissió. Ja sigui déu, la pàtria, l’amor o el progrés, en cap cosa podem tenir fe si no acceptem, submisos, les veritats que ningú pot demostrar. més

  • SI POT, HO FA. SONET EROCINÈFIL

    kefas - 28-05-2018 - 383 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Encara que no sigui temps de verema, va de semalers. més

  • A l’hora assenyalada

    kefas - 05-05-2018 - 436 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El carrer és ample i polsós. El vent del desert cultural arrossega les fulles seques i arrugades de relats conformistes que fa temps ningú llegeix. Se’t enganxen a les cames i fan nosa per caminar. Baldat com estàs, amb prou feines pots desempallegar-te’n picant de peus a terra més

  • La mirada del drapaire

    kefas - 19-04-2018 - 361 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aixeco els ulls i em veig a mi mateix. Dues vegades. Sorprès, me'n adono de que són dos espills, dos reflexos en la calma d'un mar de trista determinació. La determinació se'm encomana i, empès per la curiositat, m'endinso en aquest mar i començo a nedar més

  • Esclat de vida

    kefas - 19-04-2018 - 170 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tristesa d'abril més

  • UN ÀNGEL A LA MÀ

    kefas - 08-02-2018 - 559 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El seu pare tenia el convenciment de que la Cesca, la minyona, era l'esca del pecat. Una noia jove, de no més de divuit anys, amb palpables prominències que ballaven al ritme de la seva vitalitat. Però estava equivocat. més

  • UN HOME FORT

    kefas - 16-01-2018 - 494 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    “Quatre quilos i mig pesava quan va néixer ! “ La mare, amb to d’orgull, sempre deia el mateix quan algú comentava la esplèndida planta que tenia més

  • Amb H d’AMOR

    kefas - 15-12-2017 - 467 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’amor no és res i ho és tot. Perquè només és una paraula: el títol del catàleg d’emocions. més

  • EL LLAÇ

    kefas - 02-12-2017 - 554 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Era un perfeccionista. No va voler pujar fins que li permeteren refer aquell llaç abominable. més

  • LA FONT TRANQUILA DE LA LLIBERTAT

    kefas - 23-10-2017 - 334 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’autèntica llibertat, explica Ciceró, existeix «únicament en aquella república en què el poble té el poder suprem» i comporta «una absoluta igualtat de drets», en tant que «la llibertat [...] no consisteix en el fet de tenir un bon amo, sinó en el fet de no tenir-ne cap» (De re publi més

  • HISTÒRIA DEL MÓN EXPLICADA PER ELL MATEIX

    kefas - 29-07-2017 - 553 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Sovint el Món explica coses, però són tant estrafolàries que ens pensem que se les inventa. Però ahir m’hi vaig fixar. En realitat parla d’ell mateix i de l’eròtica del poder. més

  • A una lírica torxa

    kefas - 05-07-2017 - 462 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sonet per a un redós de to afectiu, sentimental i emotiu, il•luminat per una infatigable torxa que ama la poesia, la més lletrada expressió de l’amor més

  • TORNA, ISRAEL !

    kefas - 02-05-2017 - 474 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Perquè portes l’escletxa de l’últim raig de vida sota la pell dels murs que estimen més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 14-06-2018

    en veure com aprecieu la seva persona.

    Jo també, malgrat que em va portar al patíbul.

    Mentre hi pujava vaig recordar els instants infinits que em va curullar de joia.
    I, després, el seu oblit. Perquè mai podí endinsar les meves paraules en l’aigua profunda dels seus sentits.

  • kefas | 14-06-2018

    El tema del temps, amb un tempo admirable.

    Mentre et descrius esclavitzada pel deu Cronos, aquest devorador de l’existència que intenta submergir-nos en l’esclavatge de les hores per impedir l’atenció conscient en el gaudi de les coses i persones, vas relatant com el déu Kairos treu el cap i et permet fruir de l’oportunitat dels moments plaents i vitals que es colen entre les reixes de la presó de Cronos.

    També suggereixes el teu festeig amb Aion, el déu els instants infinits, de plaer o d’angoixa en que el temps no existeix.

    I tot plegat, compassat amb una la referència musical, de la que personalment prefereixo la versió de la Nancy i el Frank,

    Ja sé que haig d'esperar
    hasta que tu
    tinguis el temps
    per passar una tarda amb mí
    ...
    I llavors surto jo
    i ho espatllo tot
    dient això tant estúpid
    de t'estimo

    Un relat rodó. Com el temps circular en el que estem immergits. Ai, no, perdó, que el temps és un concepte sobre la percepció del canvi de les coses sense existència real. No existeix !

  • kefas | 14-06-2018

    Esmercem l’existència en la persecució d’una estabilitat que mai aconseguirem. Perquè l’estat més energèticament estable és, precisament, el caos.

    Ara creiem que ens toca fer de déus que decideixen el destí dels altres. Pregonem que la base de la nostra superioritat és la capacitat d’adaptació als canvis i ho prediquem fins i tot dins de les nostres organitzacions. Menystenim als nostres semblants que no poden mantenir el ritme de canvi i, lògicament, a tota la resta d’éssers, que considerem naturalment inferiors perquè estan a segles lluny de les nostres capacitats d’adaptació.

    Mentre, bacteris i virus ens observen atentament, mentre muten contínuament esperant el moment oportú per iniciar l’assalt que els permetrà esborrrar de la faç de la terra una espècie cruel i danyosa com la nostra.

    O no ?

  • kefas | 04-06-2018

    Jo el buscaria en els pecats capitals. Un polsim de supèrbia, unes engrunes d'avarícia, una cullarada d'enveja, tot ben remenat amb ira i posat en el plat de la peresa d'intentar entendre l'altre.

  • kefas | 04-06-2018

    Lentament, amb els llavis mig oberts, he començat la maniobra de resseguir el seu contorn intern amb la llengua humida. La dona, des de l'altra banda del carrer, m'ha començat a mirar. Primer, de passada. Al cap duna estona he notat que em mirava amb atenció. He continuat llepant-me els llavis, aquesta vegada treient una mica més la llengua i aclucant els ulls per imitar el posat d'un místic extasiat. La dona, amb pas decidit, se'm ha acostat. Jo he exagerat la llepada lavial mentre movia poc a poc els braços, com posseït d'una picor mística. La dona ha arribat al meu costat i, amb veu ferma m'ha dit: "Jo m'hi posaria crema de cacau abans no se li tallim" . I ha continuat em seu camí. Mentre digeria la meva sorpresa m'he fixat en el rítmic i graciós compàs dels seus malucs. Aniré al gimnàs.

    Gràcies per la idea, amant de la humanitat. Segur que me'n sortiré.

  • kefas | 01-06-2018

    Marck_Go, la única noia que porta faldilles curtes i introdueix les teves calces per la bragueta del company de treball és la del relat, escrit en primera persona, i és a ella, naturalment, a qui em dirigeixo. Tinc clar que no tens cap mena de responsabilitat per les actuacions malèvoles de les teves criatures i  em sap greu que et sentis amenaçat. Ningú ho fa ni té dret a fer-ho. Pensa que en aquest món no hi ha cosa més seriosa que el sentit del humor.

  • kefas | 01-06-2018


    Excepte si pots justificar que estàs fent una pràctica de la tesi “VARIABLES DE LA INSEMINACIÓ PARABÒLICA EN UN ENTORN DE VISIÓ REDUÏDA” , al fet en qüestió li és aplicable la pena per exhibicionisme i escàndol púbic, amb les agreujants de foscor i traïdoria, que es pot minvar per l’eximent d’incitació al plaer. També cal valorar si se’l pot considerar un atemptat contra la salut púbica, a causa de la manipulació sense les necessàries garanties ni prevencions higièniques. I també si és un risc laboral pel servei de neteja de la sala.

  • kefas | 30-05-2018


    En aquest moment, per la Rosa, el roser és tota la vida. Amb permís del sofà.

  • kefas | 30-05-2018

    Em contagies la claror optimista.
    Una pregunta, si ets una noia, perquè parles en masculí ?

  • kefas | 30-05-2018


    Ho sento, però la salut és el primer. Aquesta situació d’assetjament per raó de sexe que atempta contra la dignitat del treballador amb una intimidació descarnada, està recollida en el glossari de riscos laborals i cal denunciar-la. Addicionalment, el fet de treballar sense calces quan es porten faldilles curtes, amb el greuge afegit que, tot i estant xopes de ves a saber quins humors, es posen en contacte amb els òrgans reproductors de la part intimidada, constitueix clarament un atemptat contra la salut en el lloc de treball perquè pot ser causa de propagació de malalties que afecten al sistema reproductiu. En conseqüència, et prego que desisteixis d’aquesta malèvola actitud i t’atinguis a les conseqüències que la teva persistència delictiva et pot reportar.

  • kefas | 29-05-2018

    El túnel que han travessat els decasíl•labs és llarg. Ja al segle XII l'usaven els  trobadors provençals. En Ausiàs March el va fer servir profusament i, mercès a la seva musicalitat ha estat incorporat a les creacions de molts cantautors. Fes una prova, i que en Raimon em perdoni l'heretgia que vaig a cometre. Agafa els sis primers versos d'aquesta composició i canta'ls amb la música de "Com un puny" de Raimon. Podràs comprovar la raó, la seva musicalitat, per la que era i és apreciat pels trobadors.

  • kefas | 28-05-2018

    Els meus sentits perceben la teva sensibilitat per sentir el món d’una manera molt propera a com jo el sento. De la mateixa manera que percebo que la sensibilitat de qui trepitja moltes de les coses que jo aprecio està molt llunyana .de la meva. Tots tenim sensibilitat. Ens diferenciem en les coses a que som sensibles.

  • kefas | 28-05-2018

    Si, Aurora, però la tàctica és una altra. Ja que no poden impedir la vibració de les cordes vocals, estan destrossant les paraules.

  • kefas | 28-05-2018

    Te’n has sortit, i com dius, la partida continua. A esperar el proper escac. I el cel, va cridar o va restar en silenci ? Bella aquesta melodia amb que condueixes el fil de la partida. Enhorabona

  • kefas | 28-05-2018

    El sol, pobret, no se’n va mai. Cada dia surt per escalfar-nos. Són els núvols els que ens neguen la seva escalfor. Els mateixos que, negres i freds, ens pertorben i vermells i grocs retallats en el blau del cel ens contagien l’alegria de viure. Si des de la teva vall no el veus, puja al cim i potser el veuràs.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: