Foto de perfil de kefas

kefas

15 Relats, 84 Comentaris
5825 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84

Últims relats de kefas

  • La mirada del drapaire

    kefas - 19-04-2018 - 218 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aixeco els ulls i em veig a mi mateix. Dues vegades. Sorprès, me'n adono de que són dos espills, dos reflexos en la calma d'un mar de trista determinació. La determinació se'm encomana i, empès per la curiositat, m'endinso en aquest mar i començo a nedar més

  • Esclat de vida

    kefas - 19-04-2018 - 102 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tristesa d'abril més

  • UN ÀNGEL A LA MÀ

    kefas - 08-02-2018 - 509 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El seu pare tenia el convenciment de que la Cesca, la minyona, era l'esca del pecat. Una noia jove, de no més de divuit anys, amb palpables prominències que ballaven al ritme de la seva vitalitat. Però estava equivocat. més

  • UN HOME FORT

    kefas - 16-01-2018 - 460 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    “Quatre quilos i mig pesava quan va néixer ! “ La mare, amb to d’orgull, sempre deia el mateix quan algú comentava la esplèndida planta que tenia més

  • Amb H d’AMOR

    kefas - 15-12-2017 - 434 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’amor no és res i ho és tot. Perquè només és una paraula: el títol del catàleg d’emocions. més

  • EL LLAÇ

    kefas - 02-12-2017 - 519 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Era un perfeccionista. No va voler pujar fins que li permeteren refer aquell llaç abominable. més

  • LA FONT TRANQUILA DE LA LLIBERTAT

    kefas - 23-10-2017 - 311 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’autèntica llibertat, explica Ciceró, existeix «únicament en aquella república en què el poble té el poder suprem» i comporta «una absoluta igualtat de drets», en tant que «la llibertat [...] no consisteix en el fet de tenir un bon amo, sinó en el fet de no tenir-ne cap» (De re publi més

  • HISTÒRIA DEL MÓN EXPLICADA PER ELL MATEIX

    kefas - 29-07-2017 - 522 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Sovint el Món explica coses, però són tant estrafolàries que ens pensem que se les inventa. Però ahir m’hi vaig fixar. En realitat parla d’ell mateix i de l’eròtica del poder. més

  • A una lírica torxa

    kefas - 05-07-2017 - 442 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sonet per a un redós de to afectiu, sentimental i emotiu, il•luminat per una infatigable torxa que ama la poesia, la més lletrada expressió de l’amor més

  • TORNA, ISRAEL !

    kefas - 02-05-2017 - 449 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Perquè portes l’escletxa de l’últim raig de vida sota la pell dels murs que estimen més

  • EL REGAL

    kefas - 15-04-2017 - 293 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La tarda del diumenge havia transcorregut plàcida. Massa, perquè la tronada i la pluja intermitent m’havia impedit sortir de casa mentre la nyonya m’enlairava al llimb del tantsemenfotisme . més

  • UNA DÈU ENTRE DOS FORATS

    kefas - 15-04-2017 - 251 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’hi he posat per col•laborar en el nanorepte dels forats, però se’m ha anat fent gros i ara no m’hi cap. Per això el poso aquí. més

  • Tristesa d'abril

    kefas - 15-04-2017 - 296 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    A la terra eixorca més

  • AVUI PARLO DE TU

    kefas - 26-03-2017 - 538 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tanka, sense cap adjectiu ? més

  • ODA AL CALÇOT

    kefas - 02-03-2017 - 481 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Passió vegetal. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 21-04-2018

    Jo tenia una tieta que es va passar la vida esperant. En teoria. Ja gran, em va confessar que en realitat el que esperava és que ningú malmetés la rutina còmoda de la seva vida de solteria. No estava disposada a fer realitat la dita "qui espera, desespera".

  • kefas | 21-04-2018

    L’esperança és també la vida que lluita. En aquest sentit és la més vital de les emocions perquè és el darrer fil que ens lliga amb la vida. Quan es trenca, es trenca la vida. Molt bé, Vicent

  • kefas | 21-04-2018

    Valorem millor les coses quan deixem de tenir-les. I una de les coses que ens costa més de perdre és l’esperança, aquest tènue fil d’alegria que ens lliga amb el futur incert. I quan aquest fil es trenca, la sensació és d’haver-ho perdut tot. La que he tingut en llegir el relat.

  • kefas | 21-04-2018

    Conec persones com l’Elvira, velles (no els fa por dir-ho), curioses, generoses, cordials, amb una enorme força de voluntat i una vitalitat que supera els entrebancs del deteriorament físic. Amb el seu entusiasme innat tapen els forats del desànim i arrosseguen als altres cap el mar de l’optimisme. No necessiten esperança . Elles són l’incentiu perquè els altres en tinguin.

  • kefas | 21-04-2018

    Aquesta és la meva idea de l’esperança, la d’un somni que ens procura una alegria inconstant motivada per una cosa futura de la que, en el fons, dubtem de la seva efectivitat. Sovint té la fe com a motor, la creença submisa en coses que mai podrem comprovar

  • kefas | 17-04-2018

    Feia dies que no passava per aquest carrer. Avui, ara mateix, quan he tornat a casa després d’esmorzar amb uns amics (no cal dir que hem parlat de la justícia), s’ha encès una bombeta en un racó del meu cervellet i ha il•luminat el veral dels nanoreptes. Òndia, m’he renyat, si haig de passar a les votacions el 238, que fa dies ha caducat !. He vist que tenia una estona per fer-ho, que podia esmunyir-me de les tenalles dels embolics i quefers on habito i m’he escapat. He entrat al nanorecó i he fet la convocatòria. Sortint, he aprofitat l’avinentesa per donar un volt per aquests carrers plens de petges d’uns habitants que mai veuré. I he trobat el gos mort. I al costat una noia, gairebé morta, que tenia la pitjor ferida, la d’estar buida de vida. M’ha fet pena. Ah, he exclamat, és l’abril !. El més en que la certesa imminent de l’esclat de vida fa més aclaparadora la desesperança. He observat que encara es movia. Sé que en una situació com aquesta només ens queda el refugi de la veritat de la infància. Segur que intenta anar-hi. Estiro la ma per tocar la seva, perquè senti que algú la vol ajudar a recórrer aquest camí. La seva ma està freda però encara belluga. Inesperadament, agafa la meva. Fort, com si arrapés la vida. Lentament, gira el cap i, amb un somriure absent, em diu: anem ?

  • kefas | 22-02-2018


    Si són massa fàcils els relats autobiogràfics. I amb això m’ensumo que ja saps perquè m’agraden curts: sense treure’m el guant de la ma dreta és enutjós redactar relats llargs.

  • kefas | 18-02-2018

    A un mig pam de distància, quan la vista és el tacte, tots som bonics. Prova-ho d'esquena.

  • kefas | 18-02-2018

    Les ànimes de gos, abans de reencarnar-se en qualsevol corrupte, es queden una estoneta per venjar-se dels malfactors.

  • kefas | 18-02-2018 | Valoració: 10

    L'enyor és l'oli que manté encesa la llàntia del record. Fins que trobem un altre combustible, que sovint és mai.

  • kefas | 18-02-2018

    Enfilat dalt de la trona
    et contempla declamar,
    però què diu aquesta dona
    amb el seu estrany parlar ?
    Pensa, mentre la minyona
    li diu, venga, majestad,
    que le pongo la corona
    que ya es hora de almorzar.

  • kefas | 18-02-2018

    Ben alimentada, la cadira va créixer i es va tornar trona. La gallina s'hi va asseure i des d'aleshores regna en el cor del meu jardí

  • kefas | 18-02-2018

    Amb ganivets de paraules el teu fred talla la pell de l'anima

  • kefas | 18-02-2018

    Amb ganivets de paraules el teu fred talla la pell de l'anima

  • kefas | 29-01-2018

    Acabo de participar en el niporepte amb següent haiku

    Sense repòs
    dues sagetes busquen
    l’instant precís

    Això és la vida. La recerca incansable d’una coincidència de circumstàncies que només miraculosament coincideixen en les quatre dimensions d’espai i temps.

    Els meus relats acostumen a ser al•legòrics, sense intenció de minuciositat descriptiva de la realitat física ni sensorial. Però es dona el cas que aquest és gairebé autobiogràfic, amb alguns canvis per adaptar-lo al sentit al•legòric pretès. El policia era policia uniformat, d’ulleres encara en porto, l’entorn era desfavorable al representant de l’ordre i el que em va donar va ser una abraçada. Ens havíem conegut en una fàbrica. Però la frase “ què fas entre aquesta mena de gent ?” és gairebé literal. I la història real, més inversemblant.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: