Foto de perfil de kefas

kefas

7 Relats, 39 Comentaris
1638 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Últims relats de kefas

  • A una lírica torxa

    kefas - 05-07-2017 - 233 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sonet per a un redós de to afectiu, sentimental i emotiu, il•luminat per una infatigable torxa que ama la poesia, la més lletrada expressió de l’amor més

  • TORNA, ISRAEL !

    kefas - 02-05-2017 - 324 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Perquè portes l’escletxa de l’últim raig de vida sota la pell dels murs que estimen més

  • EL REGAL

    kefas - 15-04-2017 - 163 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La tarda del diumenge havia transcorregut plàcida. Massa, perquè la tronada i la pluja intermitent m’havia impedit sortir de casa mentre la nyonya m’enlairava al llimb del tantsemenfotisme . més

  • UNA DÈU ENTRE DOS FORATS

    kefas - 15-04-2017 - 145 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’hi he posat per col•laborar en el nanorepte dels forats, però se’m ha anat fent gros i ara no m’hi cap. Per això el poso aquí. més

  • Tristesa d'abril

    kefas - 15-04-2017 - 174 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    A la terra eixorca més

  • AVUI PARLO DE TU

    kefas - 26-03-2017 - 318 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tanka, sense cap adjectiu ? més

  • ODA AL CALÇOT

    kefas - 02-03-2017 - 281 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Passió vegetal. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 13-07-2017

    M’agrada el decasíl•lab clàssic català (4-c-6) per la seva musicalitat, i la seva agrupació en forma de sonet perquè és prou extensa per desenvolupar una idea i no tan llarga com per cansar a l’autor i al lector.

    Aleshores, tampoc entenc jo la referència a les indirectes a Israel. Si és pel relat Torna Israel !, aquest Israel és en Israel Satienz l’alies d’un relator dels que deixa petja que va plegar sobtadament de RC.

    I l’amor, ah la teoria de l’amor !. He començat a fer un poema de mil estrofes, una per cada una de les seves mil cares, però en porto nou i ja me’n he cansat. I encara no he composat la que relata que l’amor també cansa.

  • kefas | 06-07-2017

    Femenina, per descomptat !

    Jo tinc també la intuïció de que, si t’ho demano, dipositaràs el teu vot, del que n’anem curts, com d’enteniment en el meu cas, en el “Es busquen VOTANTS pel NANOREPTE 895” del FORUM. Si així és, moltes gràcies. I si no és, també.

  • kefas | 05-07-2017

    Molt bé per l’esforç de posar música a la cançó d’un(a) joglar(essa). El pitjor que li pot passar a un poema és que no es pugui cantar

  • kefas | 05-07-2017

    La sort no ve, s’ha de sortir a buscar obrint la porta que va cap a dins d’un mateix. Si ho preguntes a Murphy, t’ho confirmarà. El relat si, bé

  • kefas | 05-07-2017

    .és això, l’acte de viure. En girar el cap i mirar enrere no veiem declaracions ni conceptes ni grans gestes. En el túnel del temps, les primeres i les darreres experiències, les que hem viscut amb tots els sentits i s’han incrustat en la nostra essència. Les que, sense ser-ne conscients han fet que siguem com som. Res més. Com la que bé relates.

  • kefas | 05-07-2017

    per l’èmul de Hitchcock. Com el delicte de Josef K, has aconseguit l’objectiu.

  • kefas | 05-07-2017

    mengen escarabats, el meu ho fa encara que no tingui gana.

    Un relat impossible que genera simpaties atípiques com el turista i el protagonista. Que, per cert, delinqueix en deixar abandonada la seva descendència i entretenir-se jugant amb coses de menjar quan sap que els seus fills passen gana.

    En la nostra visió antropomòrfica del món hem de ser coherents amb tots els detalls. I tenir en compte que conservem la vida amb les que robem als altres. Que potser hi ha algú que sigui capaç de demostrar que els enciams no són éssers vius?

    Però veiem tant de mal cor en el món, que ens aboquem a aplaudir amb entusiasme qualsevol indici de bondat. Jo també aplaudeixo.

  • kefas | 05-07-2017

    rondinant. I ja no parem. És traumàtic entrar i també ho és sortir d’aquest tren en marxa que és la vida. Sembla més fàcil saber d’on venim que no pas cap on anem, perquè tots hem vingut i ningú se’n ha anat. Però pocs vomiten teories sobre l’origen i moltíssims es treuen els ulls per imposar les seves sobre el destí.

  • kefas | 05-07-2017

    però si de sintaxi. Tot i que entenc que les oceans del poema són profunds, també podria ser que fons fora el tretzè mes. La poesia té aquestes coses. Expressa una realitat que està més enllà de les paraules. I que sovint, malgrat la xarxa de paraules que la vol aprehendre, s’esmuny.

  • kefas | 05-07-2017

    Tal com demanen els dies de canícula. Amb un detall que m’agrada molt: tremolor i pessigolles. Les narracions concupiscents narren esbufecs, potser inspirades en la mecànica del món de l’espectacle obscè. Ara sé que hi ha espai per als que també ens enriolem.

  • kefas | 05-07-2017 | Valoració: 10

    ..foc. No saps precisar si a dins o a fora. Perquè tot et crema. En un temps que és un instant etern. Captivada per raig verd, com el del sol quan es pon, que t’arrossega inevitablement cap a homèrics afers. Si per a tu això és amor, que sigui. Cap problema. L’amor té mil cares.

  • kefas | 20-06-2017

    Moltes vegades m’ha embadalit la finestra de la rentadora. Com si jo anés en un vaixell observant la reposada tempesta d’un mar d’escuma blanca amb l’embat de les ones al ritme d’un so monòton i repetitiu com un mantra. Tranquil•litzador

    I el terrat. M’evoca la cançó de la Bonet. : “...aquells terrats on... les monges estenen els pecats del món i la roba blanca..”. Potser és un pecat el que surt volant i això allibera la consciència de la Marta, que torna a recuperar la innocència en observar la nena. Potser .....

  • kefas | 20-06-2017

    Som un pilot de fang que camina, mestres i militars també.

    Ja ens hem carregat la mare terra, el llenguatge aviat no servirà per res i les portes de la percepció se’ns van enxiquint amb l’exponencial creixement de la intensitat dels estímuls.

    I encara no ens hem adonat de que tot el que necessitem és hamor.

  • kefas | 19-06-2017

    La xinxepuntura al servei d'una nova modalitat de venjança, servida freda tal com assenyalen les bones pràctiques venjatives.

  • kefas | 19-06-2017

    Aviat farà un mes i encara no t’has decidit ? .
    Espavila si no vols que la Sagrada Família s'acabi abans que el teu poema.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: