Foto de perfil de kefas

kefas

8 Relats, 48 Comentaris
2293 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Últims relats de kefas

  • HISTÒRIA DEL MÓN EXPLICADA PER ELL MATEIX

    kefas - 29-07-2017 - 369 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Sovint el Món explica coses, però són tant estrafolàries que ens pensem que se les inventa. Però ahir m’hi vaig fixar. En realitat parla d’ell mateix i de l’eròtica del poder. més

  • A una lírica torxa

    kefas - 05-07-2017 - 321 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sonet per a un redós de to afectiu, sentimental i emotiu, il•luminat per una infatigable torxa que ama la poesia, la més lletrada expressió de l’amor més

  • TORNA, ISRAEL !

    kefas - 02-05-2017 - 353 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Perquè portes l’escletxa de l’últim raig de vida sota la pell dels murs que estimen més

  • EL REGAL

    kefas - 15-04-2017 - 192 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La tarda del diumenge havia transcorregut plàcida. Massa, perquè la tronada i la pluja intermitent m’havia impedit sortir de casa mentre la nyonya m’enlairava al llimb del tantsemenfotisme . més

  • UNA DÈU ENTRE DOS FORATS

    kefas - 15-04-2017 - 169 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’hi he posat per col•laborar en el nanorepte dels forats, però se’m ha anat fent gros i ara no m’hi cap. Per això el poso aquí. més

  • Tristesa d'abril

    kefas - 15-04-2017 - 200 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    A la terra eixorca més

  • AVUI PARLO DE TU

    kefas - 26-03-2017 - 369 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tanka, sense cap adjectiu ? més

  • ODA AL CALÇOT

    kefas - 02-03-2017 - 320 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Passió vegetal. més

Últims comentaris de l'autor

  • kefas | 28-08-2017

    No és més ric qui més té sinó qui més dona. Però sovint la joia de donar té el sabor amarg de la incertesa i la renúncia

  • kefas | 23-08-2017

    Com la carrera de la tortuga a la que mai guanyava Aquiles, la vida és una successió infinita d'instants. Resseguir el contorn de la realitat que viu en cada un d'ells i transmetre'l només és possible amb un gran bagatge de sensibilitat i talent narratiu. I aquest és el cas. Estic suant acompanyat per aquest tòrrid text.

  • kefas | 19-08-2017

    És un relat que intenta ser absurd, inexplicable i injustificable, talment com els successos dels darrers dies. Sense lògica aristotèlica, ni difusa ni d'enunciats ni de proposicions. Només una intuïció: el domini de les punxes és aclaparador.

  • kefas | 05-08-2017

    És l’únic desacord. No tots som iguals ni totes sou iguales. A mi m’agrada sentir com em senten el meu balanceig per dins. Amb un ritme compassat sense brusquedats d’acceleració ni de fre. Sense crits, que el veïnat té bones orelles i després, quan ens trobem a l’ascensor, fa una rialleta per sota el nas.

  • kefas | 04-08-2017

    No ?. Doncs compte ! . És qui t’està devorant. Abandona’l, fuig d’ell i amb el que queda de tu, busca a Kairòs. I quan el trobis, si et plau, no confonguis els desigs amb els compulsius capricis infantils.

    Mentre, posa la teva atenció, de manera plenament conscient, a endreçar i netejar les ruïnes entre les que vius.

    Ah, i no cal que estudiïs la vida. Amb viure-la ja n’hi ha prou.

  • kefas | 03-08-2017

    Molt ben transmeses les sensacions que un veí de la rosa de foc té quan els bàrbars la trepitgen

    Quan jo era xic, al meu poble, cada estiu en teníem dues d'invasions. Una de gran, la dels “senyors” i una de petita, la dels “gitanos”. La gran era celebrada per botiguers i autònoms. La petita, controlada per la guàrdia civil. Amb els nens “gitanos” jugàvem a futbol. Amb els nens “senyors”, no

  • kefas | 03-08-2017

    .. et vol besar, l'instint filial et mena a oferir-li la jugular, però gairebé al mateix temps, el de supervivència et fa córrer a buscar un crucifix i una cabeça d'alls.

    Un poema amb bona circulació de sang.

  • kefas | 02-08-2017

    Volia fer un relat absurd per presentar al concurs ARC. D’absurd ho és. De relat potser no massa. De totes maneres era massa llarg per concursar. Després n’he fet un altre, a mida, amb un tema d’absurditat irrebatible: El Constitucional.

  • kefas | 02-08-2017

    ..ni goigs a santa nostàlgia, patrona del desencís, verge martiritzada pels temps moderns.

    Aquesta prosa musical farcida de notes brillants com un fil de llum que explota en el subconscient i fa sentir harmonies pretèrites, és un himne a la vida.

    De la vida que és una, amb terra, asfalt, aixadell o whatsapp.

  • kefas | 31-07-2017

    Apa Nil, no siguis au de mal averany. Aquesta tarda he estat observant les assutzenes. N’hi havia alguna amb els lliris blans a punt d’obrir-se. Quan ho facin, la seva intensa fragància ens acompanyarà durant quinze dies o tres setmanes com un vaporós taló de perfum que anuncia la fi de l’estiu.

    Encara que la cobrim amb ciment o asfalt, la enverinem o li perforem les entranyes a la recerca de materials que permetin satisfer les nostres beneiteries, la terra hi és i malgrat que la maltractem, ens dona vida. I sabem que, a la llarga, perdrem el torcebraç que mantenim amb ella.

    El relat de la Montseblanc és extraordinari i em transporta a moments molt llunyans i a d’altres que no ho són tant. Com el d’aquesta tarda. O com quan la remeno i li ofereixo una planta perquè la faci créixer i ens permet gaudir del miracle de la vida. Perquè la terra és tot, fins i tot els superbs que s’entesten en ignorar-la.

  • kefas | 31-07-2017

    ... pel joc d’equívocs. Però només de pensar com de freda cau la pluja al meu poble, m’esgarrifo.

  • kefas | 31-07-2017

    Sense la tecnologia actual no haurien vingut.

    Jo abans també era d'Arapahoes, però, si se'm permet la brometa, des que el govern d'allà enllà fa tot el que pot Ara pa joé, me'n he desdit.

  • kefas | 31-07-2017

    Gràcies Mena. Les teves paraules confirmen que, tal com volia, el meu relat reflexa el caràcter inexplicable i injustificable de la història contemporània. Amb un absurd comandament de capesflorats i caparruts s’ha imposat la ideologia del desembussador d’aigüeres. La nostra incúria omple de merda les canonades i l’única solució que s’imposa és la d’afegir-hi merda més corrosiva. Absurd, oi ?. Com aquest relat.

  • kefas | 28-07-2017

    .....que ja no hi sigui. Un home tant discret, atent i complimentós. Sinó, li podria dir que amb el llamp de nevera que tenia, la podia haver omplert i, de tant en tant, convidar a berenar al veïnat. Segur que l’haurien trobat a faltar. El relat, amenitzat de concisió.

  • kefas | 28-07-2017

    Quan el rellotge marca la una
    els esquelets surten de la tomba.

    Així començava una cançó infantil en la que els esquelets brincaven, menjaven arròs i feien mil trapelleries.

    Me l'ha recordada el teu relat

    Així doncs, per a mi, ni por ni riure. Amb les tombes per aquí i les tombes per allà, tendres records d'infància.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: