Cercador
Esperant el caçador
Un relat de: Ginebreda- Compartir:
De vegades, se’n torna, de manera inexplicable, s’enfonsa dins la negror del bosc i només en puc entreveure l’esquena poderosa i les extremitats solcades d’un laberint de venes plenes de sang que circula enfuriada.
Llavors sé que la bèstia tornarà al seu amagatall i pairà durant uns quants dies la seva terrible maledicció, penedint-se del mal fet i llepant-se les nafres.
Després és quan s’apropa, escampa les fulles que em cobreixen i em passa les urpes sobre el cos nu, amb una mena de tendresa, gairebé acaronant-me. Jo, immòbil, el deixo fer, sempre amb el bri d’esperança d’alliberar-me i de retrobar-ne l’intern clar que un dia potser va tenir.
Em preparo un cop més per rebre’l dins meu i sentir-ne les embranzides i l’alè pudent. Un cop sadollat m’abraçarà amb torpitud i s’endormirà per fi.
Però el caçador mai no descansa. L’endemà, per qualsevol fotesa; un ocell que ha fugit de la gàbia, una fruita esberlada, un parrac mal apedaçat, torna a treure el seu instint i em busca per castigar les meves faltes. Submisa, li ofereixo el coll per abreujar el patiment. Em beu a glops i em torno més petita, més fràgil i ingràvida, tant que m’enlairaré cel amunt com l’ocell que vaig aviar no fa gaire.
Mestrestant, m’endinso al recó del cau a esperar el caçador que sempre torna.
Comentaris
-
Un caçador de por. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-01-2024
Llegir-te aquest primer relat i com el planteges, però en llegir-lo dona molta impressió els efectes que fa el caçador. Realment un relat, que fa por sempre.
Amb sinceritat, és un relat, que fa por de principi a la fi. No és el meu estil.
Cadascú és un món.
Ens llegim, Ginebreda.
Cordialment.
Perla de vellut -
molt ben escrit[Ofensiu]Atlantis | 04-10-2023
Un relat molt ben escrit i que fa una mica d'esgarrifança. També a mi m'ha semblat, per un moment que parlava d'un maltractador i la seva víctima, però també m'ha portat el simbolisme d'aquells monstres que tornen una i altre vegada i que quan se'n van sempre saps que tornaran a venir.
M'ha agradat molt com està escrit i espero gaudir de mes relats teus.
Ben retrobada. .
-
Benvinguda/t[Ofensiu]AssociacioRelataires | 03-10-2023
Et donem la benvinguda a Relats en Català.
(O, com segons dius; has retornat, et tornem a saludar i donar una nova benvinguda)
Aquesta pàgina és per publicar d'una manera lliure i personal aquells escrits que vulguis compartir obertament.
Et convidem a visitar el fòrum quan tinguis dubtes, sempre hi haurà un/a relataire disposada/t a aclarir-los. I el fòrum és una eina per enfortir els lligams entre autors de les diferents parts de la parla catalana, i de fora també, on podràs participar en els diversos reptes literaris que es plantegen, poètics o de ficció.
Estàs entre amigues i amics!
No deixis de publicar més relats, assajos, poesia… i gaudeix de la navegació!
Associació de Relataires en Català -
Ho sento[Ofensiu]Tamarro | 03-10-2023 | Valoració: 10
M'havia oblidat dir-te que m'agrada el teu estil, es nota que has estat escrivint fora d'aquí, encara que potser m'equivoco, o potser sols ho sembla, si més no, hauràs llegit força.
Bon relat aquest!
El tamarro -
Quin caçador, aquest![Ofensiu]Tamarro | 03-10-2023
Doncs ben retornada a la pàgina. De fet, jo també soc vell, i també he retornat, amb un altre nom també, no puc obrir l'antic i es deu estar florint, tenia poca cosa aleshores, un parell de relats, res a veure amb l'ara.
Sobre el teu caçador, dir-te que em fa veure un maltractador que atemoreix a la seva presa/parella, si és això, res a veure amb el meu caçador mitològic, tot i que les imbricacions poden estar més properes que no ho semblin en principi. Al cap i a la fi, també és cert que hi ha caçadors, perquè hi ha a qui caçar. Però aquest seria un tema molt llarg de tractar en un espai com aquest. M'agrada el teu nom relataire, un dia d'aquests en parlaré de la ginebreda, en el meu espai. La ginebreda també té el seu què!
Ben retornada a relats, doncs!
El tamarro
PS
No et dic quin era el meu anterior nom, ja que durant un temps va estar mal vist entre alguns relataires i va patir una mica d'assetjament, tanmateix, vaig esborrar la majoria de relats que hi tenia penjats, en queden tres o quatre, i no em fa res que estiguin volant per les xarxes.
l´Autor
34 Relats
153 Comentaris
6726 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL