MENTRESTANT

Un relat de: celesti1462
MENTRESTANT

Tot
Sense saber-ho
Se'ns va fonent
Com un tió que crema
En la nit que se'ns
Escapa, esmunyint-se
Amagant-nos
I no ens trobem encara
En cap de les rodes
Del cel

T'estim amb escreix
La broma envaeix
Tot just les deixalles
Del temps
Tots els moments
Fem nostres ara
Que els pòsits antics
Sedimenten

T'estimo amb dolçor
Amb renecs
I paperines de xufles
En bicicleta i a peu
Amb mitjons
I sense calces
T'estimo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

195 Relats

178 Comentaris

53330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..