A comissaria (de fantasmes i follets)

Aquests fantasmes també els vull a casa meva. Trobo tan a faltar els que han marxat i han estat molts en cinc anys!.
Els follets també m'ataquen cada cop més. Un relat que sembla intrascendent i és molt profund.
Felicitats, amiga!

Gràcies per la lectura. M’ha quedat un relat una mica llarg. Hi poso un amic per alleugerir l’explicació i tenir algú altre que digui o pugui dir bajanades. I que no quedi personal, del tot.

Soledat que va més: no formem part de cap societat, es veu. Som una suma de persones soles. Ès més feliç una persona independent o una amb més recolzament social i familar? Però nosaltres tossuts volen viure una vida independent. Que ningú ens emprenyi. Si cal, anem a comissaria.

La solitud fa veure coses, l'edat a l'igual que els primers anys de vida també.Un relat, que a banda d'estar molt ben trenat, que no només fa passar una bona estona llegir-lo per la genialitat de l'argument..., sinó que també fa preocupar una mica per com escenifica magistralment una situació en la que ens podem trobar tots i cadascú de nosaltres en arribar a la darrera etapa de la nostra existència. .

En el teu relat el protagonisme pateix alguna mena de malaltia menta, potser demència o inici d'Alzahimer, que serveix per explicar-nos la importància en les nostres vides de les persones que ens han deixat. Formen part de les nostres vides d'una manera conscient, en somnis o amb la demència. Felicitacions!

Quin relat! Trist però bonic, entranyable i... proper.
Jo també em quedaria amb els fantasmes(◕‿−)

Una destresa amb les paraules envejable!

Un plaer. Ens llegim!

Entre fantasmes i follets, una solitud pregona que m'ha despertat sentiments de tristesa cap a la protagonista. I això que els fantasmes l'ajuden a no sentir-se sola, però al capdavall hi ha una inestabilitat mental manifesta. Un relat molt ben trenat que no et deixa indiferent. Enhorabona, Atlantis!

ningún és sobrer. Un els crida per vibrátio

Hi ha qui prefereixis creure que els fantasmes són esperits que venen a fer-nos companyia.
Hi ha qui creu que els follets /espectres venen a fer-nos la guitza.
I també hi ha qui s'imagina tot, per tal de combatre la sol·licitud i la vellesa.
Tots aquests punts de vista, segons el meu parer, hi són en el teu relat, per tant, això ho converteix en un Gran Relat.
Enhorabona, com sempre és un plaer llegir-te.
Fins aviat,
Neus

Un relat complet i original. La situació de fantasmes i espectres en una vida molt quotidiana. Amb la qüestió de la denúncia apropiada.
M'ha agradat el seu plantejament.
Enhorabona, Atlantis.
Cordialment.
Perla de vellut

Bon dia, Atlantis:

Un relat original on la protagonista s'atreveix a denunciar les situacions quotidianes que li passen, moments que no són agradables malgrat alguns li facin companyia.
Almenys aquesta protagonista dement se n'adona del què li passa, però es referma de què no vol que li treguin les "al·lucinacions" sensorials que sent enmig de la seua solitud.
Un relat contradictori, que provoca diferents emocions a qui el llegeix. I també fa reflexionar.
L'única cosa que m'atreveixo a corregir és la puntuació en el diàleg (no es posa espai entre el guió que inicia el diàleg i la paraula següent).

De tota manera, m'ha semblat genial en el seu contingut.

Una abraçada,

Helena

que crea situacions tristes de contingut i divertides a l'hora de llegir-les. Se n'ha de saber molt per poder jugar amb aquestes dues emocions tan contradictòries.

Enhorabona Atlantis.

Rosa.

Un relat que és alhora divertit i trist: divertit per les coses que explica, trist per la soledat i probable demència de la senyora. No resulta gens fàcil provocar aquestes dues emocions en un relat tan curt.

Un relat original, divertit i ben és Rita. Enhorabona !
Amb total cordialitat