Apologia de la mort

Un relat de: askatu82

Qui no ha tingut mai por de la mort? Segurament tothom ha sentit por alguna vegada a la vida a morir-se, però no crec que totes aquestes persones s'hagin plantejat d'una manera seria què passaria si els toqués a ells. Qui t'assegura que dintre de deu segons, mentre estiguis llegint alguna de les línies que hi ha mes avall, no se't pari el cor, sense cap explicació i desapareguis per sempre? Ara per exemple. Encara no? Bé, i què o qui t'assegura que no serà dins els pròxims segons la teva mort? Ja sé que no és agradable pensar en aquestes possibilitats però siguem realistes, les probabilitats de que això succeeixi són del cinquanta per cent. Cada segon que passa, cada bombeig del teu cor t'apropa més a la teva mort i això és ben inevitable. El teu cos només té dos estats, viu o mort. Encara segueixes llegint? Doncs ets una persona afortunada. Durant l'últim segon el teu cos ha escollit la vida enlloc de la mort, però a continuació tornaràs a estar encallat al mateix lloc. De nou un nou segon, una altre decisió important a prendre, o la vida o la mort. I així successivament fins que de sobte tot s'acaba, la llum del final del túnel s'apropa, el teu cor s'ha parat, el teu cervell està mort i ja no t'has de preocupar mai més de res. Una situació trista però, analitzem-la a fons: encara que et sigui dur imagina que dintre de cinc segons ja no estàs entre nosaltres. No espera, no pensis que vull enfonsar-te, tant sols imagina. De sobte notes una son immensa, el cap et pesa, els ulls se't tanquen i tot s'acaba. Mai més hauràs de preocupar-te de presentar els treballs a temps, ni d'haver de passar-te les nits despert estudiant per aquell maleït examen que tens l'endemà a primera hora, ni de passar-te aproximadament uns quaranta o quaranta-cinc anys de la teva vida aixecant-te d'hora per anar a treballar, arribar a finals de mes i no poder pagar les factures,... tampoc hauràs de veure com tota la teva família va desapareixent a poc a poc, ja sigui per l'edat, per malalties, fent que, mentre ells marxen, una part de tu marxi també amb ells i poc a poc vagis morint. No t'hauràs de preocupar absolutament de res, tant sols de descansar durant tota una eternitat, sense problemes, sense maldecaps, sense factures, sense tristesa,... sense vida. Potser ara veus les coses d'una altre manera? Potser no et sembla tan dolenta la mort? De totes formes, aprofita tant com puguis la vida que sempre hi ha coses que valen la pena més que la mort, com per exemple l'amor.

Comentaris

  • Molt original.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-07-2014 | Valoració: 10

    Trobo que és un relat que val la pena i que fa pensar. Efectivament, la mort no esperará massa i algun dia vindrà per nosaltres. Però no té que haver-hi pressa. I, efectivament, l'amor és una cosa bonica a veure en aquest món.

    Felicitats pel relat, ens veurem!!!

  • No tenc por[Ofensiu]
    Robert Paulson | 06-06-2014

    I si no en tinc, és per la pitjor raó possible; la vida no té res que valgui la pena. Tan sols tenc por al dolor.

  • Opressiu[Ofensiu]
    Robert Paulson | 28-07-2013

    Aconsegueixes que el lector s'aixafi, l'oprimeixes cridant el mal temps (sabent que tots som supersticiosos). No he pogut evitar pensar en Edgar Allan Poe i el seu temor a morir enterrat viu.

  • Angoixant.[Ofensiu]
    El meu secret | 27-07-2012 | Valoració: 10

    Sí, perquè llegint-lo realment m'he sentit angoixat i he arribat a respirar encara més ràpid que quan he començat a llegir el relat. Realment, moltes vegades m'he plantejat el que hi exposes, que la mort, si estem convençuts que més enllà no podem tribar-hi ni patiments ni plaers, és un descans per a la vida.
    Quan estic en els dies més baixos i tristos, segueixo pensant així, però després m'arriba allò que diuen que és el darrer que es perd: l'esperança. Perquè és l'esperança la qual ens fa pensar que tendrem un futur més pròsper, que aquests problemes d'aquí dies, mesos o anys, no seran més que boira per oblidar.

    Tot i així, enhorabona. Si l'objectiu era fer que el lector es plantejàs coses, ho has aconseguit.

    Raül.

  • Precisament hi ha ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-03-2008 | Valoració: 10

    ...qui es mata per no haver de sofrir l'amor, és trist però és així, l'amor no és ni bonic ni lleig, és.

  • m'agrada...[Ofensiu]
    martigasco | 28-12-2006 | Valoració: 8

    ... especialment la primera meitat del relat, la probabilística de la mort, la tria entre dues opcions inevitables que realitzem inconscientment i que ens fa seguir endavant... o aturar-nos definitivament.
    Sé que és fer-se auto-prosel·litisme -el món s'acaba, cal donar-se pressa!!!- però n'he penjat un que es diu Woke up in the morning (found myself dead) que trobe que mira també cap el mateix lloc, encara que amb altres ulls... els del mort, concretament.
    Això, que m'ha agradat.
    Una salutació.

  • ..el final......[Ofensiu]
    Dante | 01-10-2006 | Valoració: 10

    ...........ha sigut lo millor,crec que la mort no es merexia un escrit així,però és entretingut a estones...la mort mereix millor tracte,és una amant molt dura i bona¡¡¡

  • bona i original[Ofensiu]
    aigua de mar | 11-04-2006 | Valoració: 9

    forma d'explicar la mort. per una banda et posa els pèls de punta, per l'altra et treu un somriure. Però el misatge està clar: és millor la vida.

  • osti tu...[Ofensiu]
    estel | 11-11-2005

    realment molt bo, joderrr com m'estava cagant quan ho llegia, i ara petant-me el cul...

    chapeau noi!

    Bánfaith

  • eisss[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 11-11-2005

    no t'havia llegit,i he començat per akest...
    Estava remenant, i Askatu m'ha fet clicar damunt el teu nom...
    Osti, mai m'havia fixat tan a fons amb els batecs del meu cor com ara, mentre et llegia...
    jeje, i sense morir-me he arribat al final, eh!?!??! tot un mèrit! xD
    crec que la mort és una etapa més de la vida, la última, però no deixa de ser una etapa...
    I crec que la por de les persones no és exactament a la mort, sinó a la manera de morir, i si la por és a la mort, crec també que va en funció de les persones que tinguis al voltant i la importància que tinguin elles per tu... és a dir, una persona que està SOLA al món, no tindrà por a la mort, sinó a la manera de morir...no?

    quin rotllo, no!??!?!
    jeje, m'agrada el missatge final, un CARPE DIEM, per si de cas...
    i si no també...
    a disfrutar mentre es pugui, que si pensem en el futur no podem viure el present!!!
    apa, Salut i revolta!!!!

  • ric i ploro[Ofensiu]
    foster | 20-07-2005 | Valoració: 9

    quina mala folla!
    Escolta, que alguns ja sóm grans per a aquest tipus d'ensurts! M'he escoltat el cor tres vegades sense estar segur que encara bategava. Ara bé, mentre em prenia el pols, m'he adonat que somreia. Mentre et llegia he estat a punt de tenir un infart, però, gràcies al teu intel.ligent relat, hagués estat una mort ben dolça. (ah, i gràcies pel final.)
    felicitats
    foster

  • La mort[Ofensiu]
    Lyad | 22-03-2005 | Valoració: 9

    Tothom té por a la mort, però és una por que es pot assolir, el que passa és que molt poca gent ho assoleix. Aquest relet et fa reflexionar sobre aquest tema, et sent indefens quan el llegeixes perquè veus que qualsevol moment pot arribar la teva mort. Dit això, felicito al seu autor per escriure el seu relat i fer reflexionar a tots els seus lectors.

  • paxman | 25-02-2005

    Has llegit Les cartes a Meneceu d'Epicur?
    Parlen sobre la mort, que no hem de tenir-li por perquè quan estiguem morts ja no podrem patir.
    Continua escrivint més relats!

  • Força bo[Ofensiu]
    Linkinpark | 15-12-2004 | Valoració: 7

    encar que hi han aspectes que podrien millorar. que passara si qrq m'agafa un atac de cor?
    Ai, quin mal!
    aaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!

  • Uf quina angoixa![Ofensiu]
    Capjo | 31-10-2004 | Valoració: 7

    Molt bo el relat!
    Però he hagut de respirar a fons varies vegades mentre el llegia. He sobreviscut!
    Espero que el meu cor bategui encara molts anys, malgrat que ja no sóc cap nena, per poder seguir estimant.
    Felicitats askatu!
    Capjo

  • Sniff, Sniff[Ofensiu]
    Josep Clínez | 23-10-2004 | Valoració: 10

    Mentre el llegia, no he pogut reprimir llàgrimes pensant que un dia em tocarà a mi. La mort em turmenta, nit i dia, dormit (ai!) o despert. Odio la mort. I crec que això queda ben present a la meua poesia més preuada "A L'obscuritat". No és, ni de bon tros, tan bona com aquesta història, però m'agradaria que la llegisiu. Gràcies per escriure açò, askatu82, m'has fet reflexionar molt.

    Gràcies

  • Cant a la vida[Ofensiu]
    nasser | 18-10-2004

    M'agrada el teu cant a la vida. Es veu que la valores moltissim. Bon relat. Gràcies.

  • Vull més amor[Ofensiu]
    Cugat Vil·lajoana Robert | 21-09-2004 | Valoració: 6

    Està currat askatu82 però la teva invitació a l'amor queda un poc apagada, no et sembla? Ja sé que sóc un lector tocacollonero, però la facilitat de poder comunicar-me amb tu m´ha fet ser sincer. He tingut ganes de més amor, de que em delectéssis fent-me sentir l'amor, etc.

    Una abraçada estimat

  • BON RELAT; FA PENSAR[Ofensiu]
    Marc Freixas | 03-09-2004 | Valoració: 10

    El relat és molt ben parit.
    Felicitats askatu82.

    miquel, crec que serà el dia que les bales esdevinguin paraules, però tampoc, oi?

    il·lusió no me'n falta, però jo tampoc sé quan serà;
    malgrat tot, no podem deixar de somiar-hi!!

  • El llenguatge[Ofensiu]

    Aquest matí llegeixo al diari:

    "Assassinen tres ostatges turcs i els EUA maten vint iraquians a Faluja"

    "El grup integrista Monoteisme i Jihad, del suposat dirigent d'al-Qaida a l'Iraq, Abu Musab al-Zarqaui, ha assassinat tres camioners turcs que tenia segrestats."

    "D'altra banda, un total de vint iraquians, entre ells diversos nens, van morir i uns altres sis van resultar ferits en un atac de l'aviació nord-americana a la ciutat de Faluja on, segons els EUA s'amaga al-Zarqaui."

    O sigui que mentre uns assassinen els altres disparen i a causa d'això n'hi ha que resulten morts.

    Però, quan deixarem de matar-nos els uns als altres?

  • Reflexions mortals[Ofensiu]

    De tots els lectors d'aquest relat, quants ja han mort, a hores d'ara?
    Dels que han sobreviscut, n'hi haurà un(una) que serà el primer de deixar-nos (segur que no seré jo?).
    Finalment, al cap d'uns anys hauran mort tots els lectors actuals, i tots els comentaristes, per descompat. I l'autor també, és clar.
    Gràcies a Internet, aquest relat podrà continuar essent llegit per nous lectors que, irremediablment, també moriran.
    Només el relat sobreviurà.

  • Reflexions mortals[Ofensiu]

    De tots els lectors d'aquest relat, quants ja han mort, a hores d'ara?
    Dels que han sobreviscut, n'hi haurà un(una) que serà el primer de deixar-nos (segur que no seré jo?).
    Finalment, al cap d'uns anys hauran mort tots els lectors actuals, i tots els comentaristes, per descompat. I l'autor també, és clar.
    Gràcies a Internet, aquest relat podrà continuar essent llegit per nous lectors que, irremediablment, també moriran.
    Només el relat sobreviurà.

  • curiós[Ofensiu]
    FRAN's | 29-07-2004 | Valoració: 9

    gran forma d girar la truita canviant el pensament de - perquè ens morim? - en - perquèno ens morim ara? -. molt original, askatu: chapeau.

  • Intens[Ofensiu]
    Formentera | 27-07-2004 | Valoració: 8


    Perquè ens preocupa tant la mort? Potser la mort no sigui més que una altra vida...

  • fenix92 | 08-06-2004 | Valoració: 10

    Chulo, chulo, chulo
    M'ha impresionat askatu. Mentre llegia pensava: Ai si em moro, ai si em moro. Però tambe m'ha fet reflexionar sobre la vida-mort. Molt be. Podries llegir algun relat meu?

  • matís[Ofensiu]
    jasp_85 | 22-05-2004

    Si bé és cert que la mort és una realitat que hem de valorar com a certa i propera, no és necessari qüestionar cada segon que romanem en vida la possible existència del segon que el segueix...quina vida seria aquesta? Seria més mort que vida. Així que una vegada entesa la fragilitat d'aquesta, nostra vida, només ens queda tenir-hi cura per tal de fer-la mereixedora de ser viscuda.

  • molt bo![Ofensiu]
    Arnau Segarra | 19-05-2004

    Sempre m'ha atret molt la dualitat vida-mort, ser o no ser, i pense que has fet una bona reflexió al voltant d'aquest tema tan fonamental i tan universal.

  • impresionant[Ofensiu]
    Annaa | 20-04-2004 | Valoració: 9

    hola askatu!
    "apologia de la mort"m'ha impactat moltíssim, quan el llegia cada cop més m'he anat sentint dintre el propi relat, fins i tot, sentia que se m'acabava l'aire, que veritablement no el podria acabar.
    t'animo a seguir amb aquest tipus de composicions, molta sort!

  • El pes de la vida, la lleugeresa de la mort[Ofensiu]
    jaume | 14-03-2004

    És cert, a voltes la vida és tan feixuga que parar-la, ens diem, no ha de ser tan dolent, només reposar i dormir, finalment somiar.
    És cert, viure sembla una qüestió de decisió, una opció del nostre cor que cada segon ha de prendre, i això, no ha de llanguir necessàriament les nostres forces i desitjos?

Valoració mitja: 8.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

askatu82

4 Relats

59 Comentaris

14196 Lectures

Valoració de l'autor: 8.61