Història de la Lipi Lupus i d'uns nens que van conèixer la Lipi Lupus

Un relat de: Maria

Un dia d'estiu, calorós i solejat, l'Artur, la Margarita i en Manel, van anar d'excursió al bosc. Els pares els havien dit que tornessin a casa a les 9 de la nit i també els havien manat que no s'endinsessin molt en el bosc, cosa que no havien obeït.
Quan ja es començava a fer tard, la Margarita va proposar d'anar marxant cap a casa i així o van fer, però i va haver un greu problema, s'havien endinsat més que mai en el bosc i no trobaven el camí. Al cap d'una bona estona que caminaven, van sentir un soroll darrera d'un matoll, es van aturar i van veure que en sortia una lloba blanca com la neu, se'ls va acostar, estaven morts de por, però la lloba semblava que no tenia la més mínima intenció de menjar-se'ls. Però quan aquesta digué "no tingueu por" ells encara es van espantar més i tots a l'hora van dir "aquesta lloba parla!" Ella va fer que si amb el cap i els va preguntar si era la primera vegada que un animal els parlava, ells, com és de suposar, van contestar que sí i la lloba Lipi els va explicar que tots els animals parlen però que per precaució, la majoria no s'atreveixen a parlar amb els humans. Llavors, la Margarita va preguntar a la lloba perquè ella no havia tingut por de parlar amb ells, ella va fer un somriure i li contestà que no era la primera vegada que parlava amb joves com ells i que sabia que no eren perillosos. Desprès de que els nois haguessin explicat el seu problema a la Lipi Lupus Lupa (que era tal com es deia la lloba, encara que tothom li deia Lipi ja que Lupus Lupa és llatí i costa massa de dir), els va proposar de quedar-se a dormir a casa seva i que quan sortís el sol ella mateixa els acompanyaria fins el seu poble.
Al cap d'una estona de caminar entre els arbres, van arribar a casa de la lloba, era una típica caseta de conte (com la de la caputxeta vermella o la dels tres porquets). Van entrar-hi i tres llobatons (un de color blanc, un de negre i un de marró) van córrer cap a la seva mare, aquesta els va dir que no tinguessin por, que els nois no els farien res, i al cap d'una estona ja estaven els tres dormint sobre la falda de cada un d'ells, el de color negre dormia sobre la falda l'Artur, el marronet estava amb en Manel i el blanquet el tenia la Margarita.
"Em fan soroll els budells, no tens una mica de cosa per menjar?" va preguntar l'Artur, i la Lipi li va contestar que només tenia una cassola de carn de xai, ell va fer que no amb el cap i li va dir que si tenia un got d'aigua ja en tenia prou, els va portar un got per a cada un i els va dir que ja era hora de que es posessin a dormir, però, ells no tenien son i li van demanar que els expliqués alguna història.
Els va preguntar si sabien la llegenda de la lloba capitulina, van fer que no amb cap i ella els va començar a explicar la història: la lloba capitulina era la meva antepassada romana, una lloba molt bona i solidaria que tenia molts llobatons. Un dia, mentre passejava pel bosc, va sentir plorar dos nens petits, estaven entremig d'uns matolls embolicats amb un tros de roba. Li van fer tanta pena que els va agafar i s'els va endur, els va alimentar, protegir i cuidar juntament amb els seus llobatons, quan ja van ser grans i ja es podien cuidar d'ells mateixos la lloba capitulina els va ficar dos noms molt originals, Ròmul i Rem i van marxar en busca de persones com ells. Un pagès els va ensenyar tot el que els feia falta i llavors van decidir de construir una ciutat, Roma, però Rem va trencar la promesa que havien fet, i el seu germà el va matar. Així Ròmul es va convertir amb el fundador de la ciutat de Roma.
"Quina història..." va dir en Manel. La lloba Lipi els va preguntar si els hi havia agradat i ells van dir que sí però encara no tenien son i li van demanar que els expliqués més històries. Va acceptar però amb la condició de que després es posessin a dormir i ells li van prometre que sí, que després es posarien a dormir com uns angelets, cosa que ja veurem si va ser així.
"Segur que coneixeu el conte de la caputxeta vermella" ells van dir-li que sí, que era el conte que tothom coneixia des de petit. Però els va explicar que en realitat no havia estat tal com s'explicava, que el llop que es deia que era dolent, no era així, era l'avi de l'avi de la Lipi i era un llop molt bo, que mai hauria fet mal a ningú, en canvi, que el caçador que representava que era qui havia salvat la caputxeta de ser menjada pel llop, era el dolent, ell havia estat qui havia enganyat a la nena per poder arribar ell primer a casa de la iaia. Encara sort que el llop passejava prop de la casa de la iaia i havia pogut salvar la caputxeta de ser matada pel malvat caçador. "Aquest és l'autèntic conte de la caputxeta vermella" va dir la lloba i la Margarita va preguntar a la lloba perquè s'havia canviat el paper del caçador pel del llop. Ella els va explicar que aquest canvi l'havien fet els humans per fer veure als nens que els llops eren dolents i les persones no, cosa que no es així, que hi ha persones dolentes i bones, però això també passa amb els llops i amb totes les races que hi ha al món.
"Ara ja us podeu posar a dormir" els va dir la lloba Lipi, però tampoc tenien son, semblava que les històries els desvetllaven més encara; i en Manel (que era molt tafaner) li va preguntar si els llops tenien oficis, ella es va ficar a riure i va dir "és clar que si, hi ha botiguers, bombers, metges i molts més" i l'Artur, que, com el seu amic, també era molt tafaner, li va preguntar de que treballava ella i li va dir que era escriptora, però que sobretot, el que més li agradava escriure era poemes. La Margarita li va demanar que els n'expliqués algun. "Us explicaré molt resumida la novel·la de l'Elegit, en que hi ha inclòs un poema. És una novel·la ambientada en l'edat mitjana, en que el protagonista n'es el cavaller Labsus, un noi amb un cor molt gran, però també amb un defecte molt gran, sempre toca el que no te i diu les coses sense pensar.
Aquest noi un dia es troba amb una lloba que li dona el seu collar i li recita el següent poema:

Primer la presentació,
jo soc la lloba Ció
filla del millor,
el gran Ozó.
No sóc normal,
però tampoc et vull cap mal
ni a tu ni a cap pardal,
ja que tu a mi ets igual.
Som els elegits.
Els humans
estan a les nostres mans,
jo ja he actuat,
ara a tu l'hora t'arribat.
Aquest collar
t'ajudarà,
ell et proporcionarà
tot el que el caldrà:
intel·ligència,
paciència,

i en cas d'emergència,
d'aspecte et canviarà
per poder arribar al més enllà,
pensa però que no te n'has d'aprofitar
perquè si no et castigarà.
Si estàs desesperat,
penses que tot s'ha acabat,
frega el collaret
que en un minutet
amb tu estaré
per salvar-te del no re.
Ara sense patir
ens hem de despedir,
sembla que ens vam conèixer ahir,
però fins aquí
arriba el meu camí,
continua tu el teu destí.
Som els elegits.

Després d'aquest poema en Labsus el cavaller, cavalca sobre el seu cavall en busca de perills, éssers i monstres terrorífics amb els quals lluitar.
Per suposat, els guanya a tots, dracs, gegants, centaures, bruixes i bruixots, unicorns i molts més éssers fantàstics, però, no els guanya pas amb la seva força, però tampoc amb la seva intel·ligència, si no que gràcies al seu caràcter de tafaner i de bocamoll, aconsegueix salvar el món sense cap esforç i així s'acaben les aventures de l'Elegit.
"Quina història" van dir els tres amics a l'hora "segur que us ha agradat?" va preguntar la lloba i ells li van dir, que quan la publiquessin els agradaria llegir-la perquè els havia agradat molt. Ella estava molt contenta i els nois també. "Gràcies però... mireu l'hora que és, tots a dormir que demà serà un altre dia" "Bona nit" van desitjar els nois a la Lipi i al cap d'una estona ja dormien tots com uns socs.
De bon matí, la lloba Lipi els va despertar i ells, el primer que van fer, va ser demanar-li que els expliqués una altra de les seves novel·les, però ella els va dir que primer tenien que esmorzar i que després, mentre els acompanyés cap a casa seva sí que els explicaria més històries. I així va ser, després d'esmorzar, tots set, perquè també hi anaven els llobatons, van fer camí per entre els arbres tot escoltant les emocionants històries que els explicava la lloba Lipi.
Quan ja faltava poc per arribar al poble, la Lipi els va dir que ella ja no podia continuar, que si algun caçador la veia amb els seus llobatons, els voldria matar i que ells podien continuar sols fins a casa seva, ja que no es podien perdre i era molt perillós per a ella i els seus fillets.
Allà es van despedir, però no per sempre ja que li van prometre que tornarien a veure-la i ella els va prometre que els enviaria la novel·la de l'Elegit tan aviat com li publiquessin.
Al cap d'un mes, va sortir a la venta la novel·la que havia escrit la lloba Lipi, va tenir molt d'èxit i tal com els havia promès a aquells nois que un dia es van perdre al bosc, els va enviar un llibre dedicat per a cada un d'ells, quan el van rebre, van decidir de complir la seva promesa, tal com havia fet la seva amiga del bosc. I així ho van fer, un matí igual que el del dia que havien conegut la Lipi, van anar bosc endins, aquest cop però amb la intenció d'arribar a la Vila Llop, que era on vivien ells llops. Però, com és de suposar, es van tornar a perdre i aquest cop no va ser la seva amiga Lipi qui els va salvar, si no que van ser els seus fillets, estaven jugant amb d'altres animalons del bosc quan van apareixer els seus amics. Tots junts van anar de camí cap a la Vila Llop i com us deveu imaginar, quan van arribar-hi, la Lipi va estar molt contenta però, ells encara més perquè els va explicar moltes més històries i aventures emocionants.
FI

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-04-2013 | Valoració: 10

    Un gran relat, simpàtic, ben explicat i amb "trempera". Els personatges estan ben caracteritzats. T'animo a seguir escrivint. Sort.

  • Lèvingir | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • lipi lupus[Ofensiu]
    donablanca | 14-02-2005 | Valoració: 10

    molt tendre aquesta història.
    el títol molt bo

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: