Esperaré

simplement... que mako!
a vegades he pogut comprovar que en els versos més curts es alla on hi ha les millors paraules. vulguis o no quan escrius el que penses es quan més bunic queda ja que transmets tots els sentiments que sents en aquells instants... et felicito mkixim!
m'ha encantat la forma d'escriure que tens i com transmets les coses... t'admiro noi! no i puc fer més...
sobre l'escrit, no abandonis mai, i menys quan ja has tingut l'amor que volies. sempre pot tornar... sempre retornen els bons moments i aquella noia estic segura que li ha passat.
us heu intercanviat els papers, ara la pots entendre a ella tot el que va sentir.
no donguis mai res per perdut,
(en aquesta història m'hi he sentit identificada i t'he de dir que va tornar... :P) desitjo que a tu et passi el mateix! un petonàs!!

GeMmA

Reflexa el desig de que tot torni a ser com abans...

De donar-ho tot per a aquesta lluita, costi el que costi i trigui el que es trigui. Ja que el record no és suficient per mantenir-te en vida, en cara que si per fer florir l'esperança.

Salut!

Que bonic! Que maco que és saber que algú t'espera... que algú està disposat a fer el què sigui per tu... ai, l'amor! Ens fa fer tantes "virgueries" i amb el cor robat ens fa actuar inconscientment, sense pensar-ho... com si ens deixéssim endur per la brisa dels seus batecs...

Merci pel teu comentari! (A mi córre no m'apasiona massa... però també trobo que està molt bé! L'únic que em canso més...jejejeje ;) ).

Ara que t'he "conegut", eeguiré passant-me per aquí!
Ciao!
Gemm@

és el teu cor mateix, el teu cor despullat de tot altre sentiment que no sigui l'amor que sents per ella. És l'expressió del sentiment que trespassa les teves pròpies paraules per convertir-se en el teu eix, en la única finalitat que empeny el teu dia a dia: "Esperar". És preciosa aquesta idea que ens expresses, ella et va aconseguir, encara que li costés, tu li vas entregar el teu cor, finalment, i després ella va marxar... i tu ara l'esperaràs sempre, perquè "sempre hi seràs".

Et felicito Guspira, has aconseguit un poema arrossegador, sentimentalment brutal, apassionat.

Deixa'm també que et feliciti per tots els comentaris que vas deixant per Relats. Últimament, cada cop que llegeixo un poema, m'he trobat amb un missatge teu, i francament, són meravelloses les paraules que vas regalant als relataires. I mira, em fa il·lusió fer-te el comentari número 20 (és que m'agraden el números "rodons", saps?

I les cites que fas en les teves biografies.... superbes, especialment la de Herman Hesse! Me l'aprendré de memòria.... quanta veritat conté!

Veig que de moment tens 8 relats... així que crec que encara sóc a temps de donar-te la benvinguda a Relats, oi?

T'encoratjo a seguir escrivint... ja veuràs quin plaer més immens és aquest de formar part d'aquest web... t'ho diu una que va d'emoció en emoció en rebre la simpatia, la cordialitat i, sobretot, l'estimació de tants i tants relataires.

Rep la meva més sincera felicitació i un petó ben fort!

personalment, faig servir moltes, masses vegades això d'escriure el que em passa pel cap, sense tenir res en compte, i ho trobo genial, molt més sincer!! a vegades es barrejen conceptes, però a tu no t'ha passat!!!
està molt bé el poema... només discrepo amb el mot "empresonat"....per un estat agradable no em sembla comparable...a no ser que ho hagi interpretat el poema malament, i la presó sigui el fer de no tenir a la persona, enlloc d'estar-hi enamorat...
aixxx, n sé el que em dic!!!
jeje, m'ha agradat!!!1
Salut i vida!!
Sílvia

Trob què per haver-ho fet amb un moment tha quedat força bé, jeje!
És un poema breu, però que expresada a la perfecció, amb paraules senzilles. A vegades no ens adonam del que tenim fins que realment ho hem perdut, i això ens passa per pensar massa amb noltros mateixos...
M'agrada molt el vers que diu:
"El màgic instant que em retorni la vida"

Papallona