MariaG

4 Relats, 24 Comentaris
1398 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Últims relats de MariaG

Últims comentaris de l'autor

  • MariaG | 25-05-2020

    molt original imaginar l'aniversari des del punt de vista de les espelmes. Un ball d'espurnes ben breu però molt intens.

  • MariaG | 25-05-2020

    De totes les perdues que ens depara la vida, la d'un fill és la pitxor. I no cal haver-lo parit, n'hi ha prou en haver-lo sentit dintre teu. I el cervell, que no calla mai i que massa sovint ens recorda allò que hauríem d'oblidar per passar pàgina i continuar vivint. M'ha agradat molt el teu relat i estic segura que moltes persones s'hi sentiran identificades.

  • MariaG | 15-05-2020

    Una idea molt original, Neus. Una llegenda que podria ben bé ser explicada a Sant Martí de Tous, a la nit de llegendes. No sé si ho coneixes.

  • MariaG | 14-05-2020

    Un bon micro-relat. Amb poques paraules ens dius molt i presentes una escena per a no oblidar. Realment cal anar amb compte amb el que es desitja.

  • MariaG | 14-05-2020

    Molt bó, Jam Malson, gairebé has fet un tractat del dubte. I benvinguts siguin els dubtes, perquè ens serveixen per raonar, mesurar, valorar, veure les coses des de diferents punts de vista,... però vigila no et quedis atrapat entre dubte i dubte fins el punt de no ser capaç de prendre cap decisió. Una abraçada.

  • MariaG | 14-05-2020

    Hola berguedana, m'ha fet gràcia el teu escrit. Jo també vaig pensar de seguida amb la meva filla quan vaig veure el títol d'aquest mes. Els fills és lo millor que ens passa a la vida. Els veus créixer i de cop t'adones de com han passat els anys. Tu vas tenir el teu fill el 77, jo al 99. Vaig ser mare tardana. M'ha fet gràcia la coincidència. Una abraçada.

  • MariaG | 14-05-2020

    Jo diria que més que una trista venjança és una venjança malsana. Perquè si durant tots aquests anys encara guarda tan d'odi i rancúnia al seu cor envers la seva mare que fa anys que és morta, vol dir que ella no ha estat capaç d'oblidar el passat i viure el present, vol dir que no ha estat capaç de ser feliç, i per molt que es desahogui pixant-se a la seva tomba, la mare morta encara li guanya la partida.

  • MariaG | 14-05-2020

    Caram, que tètric! Un aniversari que els fills i néts no oblidaran en tota la seva vida.

  • MariaG | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Hola Aleix, realment el teu escrit m'ha encongit el cor. Com diu la companya, desitjo que no sigui biogràfic, perquè ho expliques d'una manera tan real, que sembla que descriguis una situació viscuda. Una abraçada

  • MariaG | 14-05-2020

    Ens has fet ballar el cap amb la teva història. Primer he pensat que la protagonista havia perdut al seu amant en un accident per la cicatriu del braç i després ens has anat portant cap a un final esperpèntic. I després de tot, encara sembla que s'estimi a aquest animal. La cicatriu del braç no la pot esborrar, però la del cor segur que s'anirà guarint. I l'aniversari del dia que el va conèixer, un aniversari per oblidar.

  • MariaG | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Quanta tendresa i quina manera més maca de narrar. M'agrada molt com escrius i el vocabulari que utilitzes i m'ha agradat molt que al final ens descobreixis que es tracta de l'amor entre un gos i el seu amo. Realment s'arriba a crear un gran vincle d'amor. A mi se'm va morir la gosseta diumenge passat i encara ploro. Una abraçada.

  • MariaG | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Caram, E.Viladoms, quin cop d'efecte! Molt i molt bo. Realment aconsegueixes deixar amb la boca badada al lector. M'ha agradat molt.

  • MariaG | 14-05-2020

    Hola redrose, és cert que al llarg de la nostra visa ens hem enfrontat amb la por un munt de vegades. Algunes, de manera infundada, i d'altres amb motiu. Personalment crec que és bo tenir una mica de por perquè això ens ajuda a ser més previnguts, a tenir cura, però no podem alimentar la por i deixar que ens domini, perquè si no, ens immobilitza i no ens deixa reaccionar. Una abraçada.

  • MariaG | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Hola Ossian, gairebé m'has fet estornudar amb la teva descripció de l'espai, la pols a les lleixes, les teranyines i la guinda: el ram de flors seques a punt de desplomar-se. M'ha encantat.

  • MariaG | 09-05-2020

    Un desplegament de sentiments que ens mostra el teu amor pel pollancre i la pena que sents per la desgràcia que li han fet. Es nota que està escrit des del cor. Jo també desitjo que el pobre pollancre s'en surti d'aquesta i que ben aviat pugui lluir les seves branques plenes de fulles.
    Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: