Foto de perfil de brumari

brumari

Girona,

0 Relats, 503 Comentaris
97021 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Matins grisos va resultar finalista del Premi de les lletres catalanes Ramon Llull-2010.

Esplèndid retrat en gris d’una nissaga burgesa i d’un segle convuls.

Un al·legat contra la pena de mort i la violència política.

Actes de presentació:

18 de gener a 2/4 de vuit a l'Ateneu Barcelonès.

3 de febrer a les set a la Biblioteca Jaume Fuster.

17 de febrer a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet.

Últims relats de brumari

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • brumari | 08-02-2010

    Benvinguda a Relats en Català.
    A jutjar pel petit tast que ens has regalat, goso dir-te que els teus somnis es faran realitat.
    Una abraçada,

    Joan

  • brumari | 18-10-2009

    Belles imatges de sorra, mar i pins, entenedores i entranyables per a tothom, però sobretot pels qui, com jo, hem viscut sempre a frec del mar.
    Una abraçada,
    Joan

  • brumari | 07-10-2009

    Fantasiós i ple de suggeriments, però puntual, sintètic i concís. El poema que qualsevol poeta subscriuria. Et felicito.

    Gràcies pels teus elogis i pel regal inestimable del comentari número mil.

    Petons,

    Joan

  • brumari | 08-08-2009

    Amic rnbonet
    Ets un malabarista de la llengua, quelcom que ja sabia. Gràcies per incloure un vers meu a la teva RE-CONSTRUCCIÓ, un agraïment que arriba un xic tard, perquè entro poc a RC, menys del que desitjaria.
    I ara, si m'ho permets, vull demanar-te una adreça electrònica a fi de fer-te una proposició que, tot i ser honesta, crec que t'ha d'arribar al marge d'aquesta estimada pàgina de Relats. Serà possible?
    Una forta abraçada,

    Joan

  • brumari | 11-07-2009

    Per a mi també ha estat un goig aquesta breu retrobada i comprovar que conserves intacte el teu sentit de l'humor, enginyós i intel·ligent. Una forta abraçada,

    Joan

  • brumari | 10-06-2009

    No toquis ni una coma!!

    A l'Ateneu vau estar magnífiques. El presentador una mica fora de to, però vosaltres (i el públic) vau salvar la situació.

    Estem fent un tomb per Andalusia i ara t'escric des de Ronda. Extraordinària ciutat.

    Molts petons,

    Joan

  • brumari | 21-05-2009

    Els teus comentaris sempre són amables i dolços, com el teu nom. Intueixo que com tu.
    D'aquestes set perles, ja m'he fet un joiell amb aquella que diu:

    Bullen les cordes
    Com la sang que s'escola
    Per dins la nota

    Una abraçada,

    Joan

  • brumari | 11-04-2009

    Penso que si algun dia els nens deixen de fer sigues-sagues, el món s'acabarà.
    I el passadís del metro, un escenari idoni per a la teva metàfora.
    Una abraçada,

    Joan

  • brumari | 10-04-2009

    Narres una situació original, però no insòlita. La fas creïble perquè la descrius molt bé. Sense cap excés, no només situes el lector dins d'aquella cafeteria sinó que el fas partícip de l'estat d'ànim de la protagonista. La teva prosa és excel·lent i el ritme narratiu, sense cap punt i a part, àgil i eficaç.
    Per motius diversos, darrerament entro molt poc a RC, i de tant en tant, troballes com la que avui he fet amb tu, em fan pensar que m'estic perdent moltes coses. Et seguiré llegint. Una abraçada,
    Joan

  • brumari | 01-04-2009

    qui ha de dir-te la continuació del teu relat. Jo em limitaré a seguir-lo, aixoplugat sota els teus mots-maons, fins al desenllaç. Però no puc estar-me de fer córrer la imaginació i, en fer-ho, veig la noia sense jaqueta ni jersei, espetegant de dents morta de fred, perquè la mullena li ha xopat tota la roba, fins la pell. I ara seria quan, tal com proposa en Vincent, l'hospitalari amfitrió se li aproparia amb una tassa de cafè fumejant i li proposaria substituir l'amarada roba interior per un càlid barnús de llana verge. La noia accedeix i… Perdona! Els lletraferits no tenim aturador. Segueix construint el teu conte, però deixa'm dir-te que ha estat un plaer trobar-te i llegir-te.

    Una abraçada,
    Joan

  • brumari | 29-03-2009

    Un relat imaginatiu i ben estructurat.
    Pel que fa al contingut, és bo parlar i rumiar sobre la consciència i el sentiment de culpa.
    Gràcies pel teu comentari. Una abraçada,
    Joan

  • brumari | 14-03-2009

    Un petit i delicat retall de vida. Senzill i contundent, sense estridències.

    En efecte, dijous va anar molt bé, acompanyat de gent que m'estimo molt.

    No ho faig més públic, perquè aquestes coses em fan certa vergonya, però a tu t'ho vull dir: m'han concedit la Flor Natural als Jocs Florals de Calella. És un certamen modest, però molt digne, i em fa molta il·lusió.

    Petons,

    Joan

  • brumari | 29-01-2009

    M'has fet riure i això, en els temps que corren, no té preu.

    Magnífiques les metàfores d'en Pau Clapet (quin element!), sobretot l'última: "que rebeu moltes donacions per on fineix el dors". Genial!

    Una abraçada,

    Joan

  • brumari | 29-01-2009

    Disset anys rocosos? Potser sí, Laura, però de cristall de roca, fort, transparent i bell, com la teva ànima.

    "No hi ha hivern ni son vitalici on ocultar-se". D'acord, però tampoc no et cal. Només els necis desconeixen la por. Tu, com no podia ser d'altra manera, admets aquest sentiment. I amb el teu clam final te n'alliberes.

    Viu plenament el teu aniversari, amb la satisfacció d'haver aconseguit el "mot plàcid" on vols viure.

    Per molts anys, estimada, i mil petons!!

    Joan

  • brumari | 29-01-2009

    Versemblant com la vida. Tots hem conegut persones més o menys així. I ben narrat.

    Gràcies pel teu comentari i per la teva assenyada reflexió.

    Una abraçada

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: