Atzucacs

Un relat de: pèrdix

Aquests dies en què la inspiració sembla allunyada de mi, estic intentant resoldre l'enigma d'aquells contes, un dia començats, que han quedat congelats en un punt esperant l'escalfament pel microones de la meva creativitat. Perquè aquests estan inacabats i d'altres han tirat endavant? estan mal començats, mal plantejats o pensats sense solta ni volta? o és simplement la mandra? o l'atzar? o és que són tan sols escenes que he volgut elevar, endebades, a la categoria de relat?. Sigui con sigui, han acabat en un atzucac.

Tinc un ionqui de tota la vida a meitat d'un atracament a una sucursal bancària del meu barri. Inicialment, a causa dels darrers esdeveniments, els clients havien confós el ionqui amb algun desvetllat militant d'una cèl·lula dorment d'Al-Qaida però, al sentir el deix inconfusible del seu argot, es senten paradoxalment alleujats i quasi emocionats davant la quotidianitat i previsibilitat de la situació. Se n'adonen que no seran co-responsables de l'arribada al paradís, prèvia autoimmolació ritual, de l'individu en qüestió sinó que, simplement, esdevindran hostatges d'un paio que els tractarà raonablement bé, que posarà unes condicions més o menys extravagants per garantir-se la fugida i que l'agafaran, a molt trigar, al tombant de la quarta cantonada. Potser el conte hauria d'haver acabar aquí, però ho faria de manera estranya. Si continués, no sabria ben bé fins a on portar-lo....
Quan obro l'arxiu de word estan tots amb les mans alçades i em miren demanant-me, com a mínim, que els deixi abaixar els braços. Condescendent hi accedeixo afegint una frase que comença "el ionqui Miquel, mico en mà, ensopega amb un estand d'informació d'uns crèdits a baix interès per a estudiants, de condicions immillorables i perd la pistola...".

Després tinc un noi perdut enmig del transport públic. Ara li prenen un taxi, ara s'adorm a l'autobús, ara s'equivoca de tren,... tot un cúmul de despropòsits atzarosos que l'allunyen irremissiblement de casa seva. Enmig de tot aquest embolic, l'hipotètic lector descobreix que la vida d'ell és a la vegada un laberint, un atzucac, on la solitud tan desitjada en un moment donat s'ha convertit en una llosa pesada de moure. Però com no m'acaba d'agradar un personatge tan pla i amb tan poca esma, l'he deixat dormint dins un vagó de metro somniant que ella mai no ha marxat del seu costat. Cada vegada que obro aquest arxiu faig el doble click amb suavitat, em desplaço per les línies del text amb cautela i així, en silenci, evito despertar-lo del seu son. Aquest noi, que pretenia ser una mena d'alter ego, té molt mal despertar i temo la seva reacció si descobrís que porta mesos dormint al metro.

També tinc un home arreglant-se per a sortir de farra, per enèsima vegada en la seva vida, davant del mirall acusador del lavabo de casa seva. No espera res de la nit, ja li ha tret tot el suc que n'era capaç, però malgrat això continua realitzant el ritual setmanal. Aquest relat té títol abans de començar, cosa estranya en mi, però sóc incapaç de desenvolupar-lo. Quan portava un paràgraf em vaig adonar que estava fent un conte moralitzant i cruel, que em convertia en una mena de patètica divinitat que tot ho controla i que gaudeix de totes les virtuts del mon excepte de l'empatia.
Aquesta introducció era una coartada per a arribar a una escena, basada en experiències pròpies, que em va fascinar. I és aquesta:

ell està a la seva discoteca de guàrdia i va cap al lavabo a foter-se la penúltima clenxa de la nit. Es va obrint pas entre la gent i tothom, al sentir el contacte, el mira de manera automàtica. Aleshores es fixa en les seves cares i pateix un déjà vu cinematogràfic, es sent el coronel Dax dins la trinxera, passant revista a les seves tropes en el moment abans d'assaltar el turó de la Formiga, com passa a la magnífica pel·lícula "Camins de glòria", de Stanley Kubrick. L'esmentat turó, de nul·la importància militar, estava completament ocupat per l'exercit alemany i el seu assalt representava la mort segura i inútil de tots els batallons francesos. Però els interessos estratègics de l'alt comandament els empenyen cap al suïcidi segur. En aquesta escena memorable, la càmera ara enfoca la cara del coronel Dax, interpretat magistralment per Kirk Douglas, adés esdevé els seus ulls. D'aquesta manera Kubrick ens mostra la cruesa de la guerra, permet veure l'estat deplorable i tètric de les trinxeres i, sobretot, les faccions dels soldats alineats a ambdós costats, on podem endevinar la por, el cansament infinit, la ràbia, la crispació i per sobre de tot, la resignació de saber que ja fa temps que la seva vida no val res i malgrat tot sobreviuen no saben ben bé per quina raó.
I el meu personatge es sentia com el coronel, ja que a part de ser un combatent més- surt el primer de la trinxera amb el xiulet a la boca i la pistola a la mà- sap que les poques esperances que pot tenir aquella gent de sobreviure als estralls de la nit són completament estèrils. No hi ha sortida, el turó de la Formiga és, com cada dissabte, inexpugnable.

Em va agradar força aquesta imatge que vaig visualitzar una nit en un bar de copes, però les conclusions a extreure les trobo massa genèriques, manipulades i esbiaixades.
I així he deixat a l'home davant del mirall com si es tractes de la Reina del conte de la Blancaneus, preguntant-li contínuament qui és el cavaller més formós del regne. Aquest és el pitjor personatge de tots: obri per on obri el relat, el malparit em veu pel mirall i em fot unes esbroncades que fan esfereir, us ho ben juro.

Des de fa anys, tinc un noi a l'atur que acaba de descobrir la raó per la qual les seves cartes demanant feina no tenen mai resposta. En el darrer viatge a la bústia de correus, va constatar que aquestes havien estat convertides, a instàncies de l'ajuntament, en un forn crematori. Ell que innocentment pensava que era un problema de mala educació empresarial o d'una trajectòria professional vacil·lant i caòtica....
Aquest fa temps que no l'obro. Diuen que a hores d'ara ja ha trobat feina...

Després tinc una petita anècdota de les minivacances que he fet al pirineu navarrès. Extasiat i acalorat en aquell temple del localisme i la singularitat, al tros d'irracional del meu cos li va venir de gust una Coca-Cola fresqueta, el paradigma de la globalització homogeneïtzadora. Vaig parar en un bar, ja a la Navarra francesa i el meu organisme, obviant el meu rubor i imposant-se al meu cervell, va demanar "an Cocà sivuplé" amb el seu francès macarrònic. El cambrer em va dir que ho sentia, que no tenia Cocà i només hi havia cola basca. Em va semblar bé i m'atansà una ampolla on hi havia escrit "Kola alternatiboa", un refresc de cola autòcton. Dels meus ulls van caure uns llagrimots enormes de penediment i alegria.
Volia fer una història d'això però entre els amics i la meva dona m'han desencisat. "I?" em van dir uns i altres, com si d'un conte de la Tiamat es tractés, i jo vaig arronsar les espatlles completament cohibit. La història, gargotejada en un bloc de notes, espera, sense que m'hagi fet cap retret fins al moment.

No ho sé, potser algun dia els faig sortir d'aquesta mena de càstig hel·lènic, condemnats a repetir la mateixa acció de manera indefinida. Però si Sísif, de qui les males llengües diuen que era el pare d'Ulisses, porta milers d'anys a l'Hades empenyent dalt d'una muntanya una pedra que sempre torna a caure al punt d'origen com a càstig per haver enganyat als Deus, els vindrà als meus personatges inacabats d'aguantar una condemneta casolana que un virus informàtic qualsevol pot engegar un dia a dida en un tres i no byte?

Ves per on, aquest relat de relats inacabats també acaba de manera abrupte.
Ja sortiré de l'atzucac.

Comentaris

  • molt bunic[Ofensiu]
    moments | 09-02-2007 | Valoració: 8

    molt bon relat, a tots se'ns queden relats a mitges, que deixen de ser relats per ser unes linies que no descriuen gaire més que una situació que ens ve com un flaix, però t'ha quedat molt be aquest. no et preocupis si la inspiració no et venie perquè jo n'hi veig. Salut!

  • Això també em passa a mí[Ofensiu]
    copernic | 15-06-2005 | Valoració: 10

    Jo també tinc algun relat mig començat i em passa el mateix que a tú. Et trobes en un atzucac i els personatges dormen el son dels justos mentre d'altres històries més afortunades veuen la llum de la publicació, concebudes per obra i gràcia d'aquesta senyora amb ales tan cara de veure que és la inspiració. Però com deia Picasso la inspiració existeix però t'ha de trobar treballant. Espero que algun dia aquestes històries surtin del Word i si no, no et preocupis inventa'n de noves perquè aprofitar les narracions no acabades m'ha semblat un recurs perfecte, encara que per lligar-ho tot s'hagi de fer una bona maionesa. Salut i literatura.

  • seré molt original...[Ofensiu]
    neret | 24-04-2005

    acabo de llegir el relat al llibre i, òbviament, m'ha encantat. La idea és molt original, l'estil, com sempre, esplèndid, i la tendresa amb que tractes els personatges et deixa amb un somriure a la boca. celebro que l'aturat hagi trobat feina i m'he quedat amb les ganes de fer un glop de la cocacola alternatiloboa... potser un corredor de l'euskaltel assedegat en podria fer un glop, no?

  • excel.lent[Ofensiu]
    subal | 22-03-2005 | Valoració: 10

    Jo també l'he llegit en format paper i el trobo un relat EXCEL.LENT. Demostres una intel.ligencia i creativitat fora de tota dubte.

    Crec que és el millor que t'he llegit.

    ...tio, estic conmmogut. Trenco les meves normes i t'apunto un 10.

    salut.

  • Un relat excel·lent[Ofensiu]
    Carme Cabús | 15-03-2005

    He llegit el teu conte en el llibre (físic) que em va donar el Jordi Solé i m'ha semblat excel·klent: ben estructurat, ple de personatges interessants que viuen per si sols, ben resolt, i escrit amb una factura excel·lent.
    Et felicito de tot cor. Ets un dels relataires de qui tinc ganes d'aprendre.
    Una abraçada.

  • Brillant![Ofensiu]
    pivotatomic | 27-01-2005 | Valoració: 10

    He llegit alguns delseus relats, Perdix i de tots ells, aquest és, sens dubte, el meu predilecte.
    D'una banda, perque, senzillament és divertit, intel.ligent i 'enganxa'.
    Però a Atzucacs hi ha molt més... D'entrada, una aguda reflexió sobre el que ens passa als que escrivim (o ho intentem). I d'altra, i aquí trobo la genialitat, que has sabut treure petroli d'una pila d'històries que, probablement, mai haurien servit per res (en el bon sentit) i de les que ara t'has servit per oferir-nos una autèntica peça d'orfebreria.
    A banda, llegint-te trobo una afinitat, tant d'estil com de temes, com amb gairebé cap altre autor de RC. T'ho dic sincerament, m'encantaria poder compartir una conversa algun dia. Crec que ens ho passariem bé.
    Resumint, que tu series titular en el meu equip d'All Stars, company.
    Una abraçada

  • Magnífic[Ofensiu]
    Bartomeu Carles | 20-09-2004 | Valoració: 9

    Saps què m'ha esntusiasmat, d'aquest relat? La manera com saps reflectir la familiaritat mútua que sempre regna entre els personatges i l'autor, creadors un de l'altre, ja units per sempre més (els agradi o no).

    Ells i elles ja hi eren, nosaltres els rescatem per donar-los veu i ells o elles segueixen vivint en un món que és i no és (fins on volem i podem; fins on volen i poden).

    L'enhorabona més sincera!

  • Incitacions[Ofensiu]

    Fins avui no he llegit la introducció d'aquest relat, on he vist que en sóc el culpable, per incitador. Nut o coll (llegeixo al revés, que no vull dir cap paraulota).

    Avui, també he llegit que en Bohigas (l'altre) va dir que les ciutats han de ser conflictives. Doncs ara jo (en Bohigas original) dic que els comentaris han de ser incitadors. I quedo tan ample.

    Està bé això de trobar algú que connecta amb el que escrius. no et sembla?

    (aquesta paraula connecta, no m'agrada gens)

    Està bé això de trobar algú que disfruta amb el què escrius, no et sembla?

    Doncs jo també disfruto llegint en perdix. Ja ho he dit.

  • Per fer boca[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 30-08-2004

    m'he imprès dos relats teus. "Maleïda adolescència" i aquest. Me'ls he endut al sofà i m'ho he passat de conya. He llegit dues bones històries d'algú que sap com moure el fil de les seves titelles. A "Atzucacs" tens tota una colla de gent que depèn de tu, o sigui, que en aquest sentit mai estaràs sol i , a més a més, pots jugar amb ells com vulguis. Si no se t'escapen tens el poder. A "Maleïda...m'ha encantat la utilització de personatges representant els pensaments. Molt bo. T'he de dir que seguiré dinant més vegades en el teu restaurant.

  • Ja t'ho he dit algun altre cop...[Ofensiu]
    moher | 22-08-2004 | Valoració: 9

    ...que m'agraden molt els teus relats. Ens faries un favor si els donguessis l'indult a tots aquests personatges i acabessis els contes que tens a mig fer...són molt prometedors!!
    Apa, cuida't!!

    moher

  • Tiamat | 22-08-2004


    vaja vaja! que afalagada m'he sentit, escolta. Ais, que ara estic vermella, i no és el sol!
    Bé, diria que ja saps què opino de tu, si vols hi torno, però no crec que sigui necessari. Si vols hi torno! Només m'ho has de dir.

    una abraçada!

    Tiamat

    P.D - estic breu avui, què hi farem..

  • A tu també et passa?[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-08-2004 | Valoració: 9

    Em sembla que ´´es un mal de tots els aspirants a cuentistes. Per cert, he llegit el teu comentari a un dels meus contes i em justificaré: és per capítols perquè tinc un munt de contes llargs que si els posés sencers no se'ls llegiria ningú. El més llarg que tinc és el ménys llegit (la Porta de l'Oest), potser perquè no mata també? Vaig a llegir més coses teves.

  • Per partida doble[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-08-2004 | Valoració: 10

    Has sabut aprofitar-te de tot allò començat i que vés a saber quan (i si) ho acabaràs. Però si ho acabes hauràs obtingut el relat originari, completament enllestit, i aquest magnífic relat que ens has ofert, Atzucacs. Una molt bona proposta de, si m'ho permets, reciclatge literari.
    Pel que fa a començar i no acabar mai, m'ha passat força vegades, això. Però potser la que em va deixar més encallat va ser una vegada que tenia ja escrites 35 o 40 pàgines i em va semblar que portava acumulats massa crims i, així per les bones, vaig estripar l'argument. Anava a fer-me'n enrera completament quan se'm va acudir (no et sabria dir quan de temps va passar) una nova idea. I encara vaig poder aprofitar una vintena de pàgines.
    M'agrada molt com escrius. Fas servir frases correctes, amb subjecte, predicat i complement, i sense sobredosis de subordinades (mal del que pequem una bona colla). I tens un lèxic molt treballat. MB!

  • Naturalitat[Ofensiu]
    kukisu | 15-08-2004

    Aquests atzucacs m'han agradat força, per això t'agraeixo que ens hagis fet participar d'aquesta aventura d'escriure en la qual es fàcil d'ensopegar però que sempre resulta tan gratificant, sobretot per als lectors, que gaudim d'aquest estil teu tan natural.
    Bones creacions!

  • Cacs, Atzú![Ofensiu]

    No sé si aquest comentari t'ajudarà a sortir de l'atzucac, però que consti que el faig amb aquesta intenció.

    Què, t'ha ajudat?

  • Que em penjin si menteixu[Ofensiu]
    filladelvent | 14-08-2004

    M'encanta com escriu!!!
    el que no puc evitar és d'emcionar-me!!!
    I pel que veig tampoc puc evitar que el meu ordinador em puteji d'aquesta manera...
    ja que amb en Salvatore em va passar el matex: li vaig posar un comentari molt positiu,. feliciotant-lo, i després no sé perquè però va sortir un 1 a la valoració. Jo havia posat un 10!!!
    I ara no recordo la nota que li havia posat a en pèrdix... però passava del 8 segur, perquè m'encanta.
    Marc, deu ser que no deixu prou clares les coses en els meus comentaris... no us fieu d'un número si el comentari és bo!!
    Sento aquest embolic. El sento molt.

    Bé, si el voleu comentar, el meu poema... però encara no me l'han publicat.
    No dec ser prou bona.

    El que està clar, és que no ho soc tan com
    vosaltres, els veterans.

  • Ai...[Ofensiu]
    pèrdix | 14-08-2004

    Acabo d'arribar ara de sopar i he vist l'embolic.
    Marc, m'agrada que els "veterans" ;-) estem amb les urpes preparades per defensar-nos si cal,ha,ha,ha. M'ha fet il·lusió veure't per aquí, t'ho dic sincerament.
    Bé, veig que ja us heu aclarit i, per tant, res a comentar.

    I de pas ja que em ve a huevo. Filladelvent, no acostumo a comentar la poesia ja que em costa una mica entrar-hi, no m'acabo de trobar a gust i, per tant, em veig absolutament incapaç de formular cap opinió amb cara i ulls. Hi ha gent realment molt bona i capacitada per opinar sobre els teus poemes, i entre ells destaca en Marc, que ja t'ha donat la seva opinió.

    Ei, i gràcies a tots pels comentaris.

    Un petonàs!

  • Boníssim!!![Ofensiu]
    Estemariu | 13-08-2004 | Valoració: 10

    Perdix, ho confesso, m'he convertit en un incondicional dels teus escrits. Jo tampoc recordo que t'hagués comentat abans, però aquest comentari el faig extensiu a la resta dels teus relats, tens un estil que m'encanta. Moltes felicitats i enhorabona!!!

    Hola Marc, crec que la filladelvent volia posar un 10 en comptes d'un 1, perquè el comentari és positiu. Bé, suposo que són coses de la informàtica.

    Records a tots, bon estiu i a seguir escribint!!!!

  • NO HO PUC EVITAR[Ofensiu]
    Marc Freixas | 13-08-2004 | Valoració: 9

    Quan veig les coses malfetes, no ho puc evitar,
    i surto per dir ( i en una altra ocasió sembla que també va funcionar ) que això que tu has fet filladelvent no està bé;
    i la pregunta seria :

    podem fer alguna cosa al respecte?
    i perquè vols que et comenti el perdix?
    vols que et posi un 1 també?

    Amics, ho sento molt, però em sap molt de greu que passin aquestes coses;
    ara diré una cosa que ja he dit en una altra ocasió :

    filladelvent, si no t'agrada, almenys no valoris tan negativament.

    JO L'HE TROBAT ENTRETINGUT I INTERESSANT.

    UNA ABRAÇADA PERDIX!!!

    ( em sembla que és el primer cop que et comento, tot i que sempre t'he anat llegint i m'agrada el què escrius )

  • no ho he pogut evitar...[Ofensiu]
    filladelvent | 13-08-2004 | Valoració: 1

    Diguem ploranera, diguem bleda, diguem cursi... però no ho he pogut evitar.
    Deu ser que em trobo en una situació en que tot m'afecta... o deu ser que fa massa temps que no escric (o que, com tu i com tans altres, començo històries que no puc acabar...), o deu ser que escrius molt bé.
    M'he emocionat només començar.
    M'agrada com ho has escrit. La sinceritat era palpable en tot moment.
    La història de l'home que surt un dissabte per enèssima vegada, sabent com anirà, i habent-se d'enfrontar al mirall (o sigui, a ell mateix..).
    Si mai l'acabes segur que serà molt bonica.
    Ara publicaré un poema que ja fa quasi un any que tinc escrit. Es diu "Maleïda espera"(acabo de decidir ara mateix el títol).
    M'agradaria que te'l llegissis i me'n fessis algun comentari...

    Gràcies per avançat.

  • fresc, entretingut i... real.[Ofensiu]
    Shu Hua | 13-08-2004 | Valoració: 8


    No et preocupis per aquests personatges: els acabes de donar vida en aquest relat d'atxucacs. Potser només van aparèixer per ser protagonistes de retalls, històries inacabades i amb mil finals possibles, com són, al cap i a la fi, les nostres pròpies vides.
    M'ha agradat especialment la descripció del noi que dorm: "Cada vegada que obro aquest arxiu faig el doble click amb suavitat, em desplaço per les línies del text amb cautela i així, en silenci, evito despertar-lo del seu son". Ho llegia en veu baixa jo també, contagiada.

    Això que dius al principi, de per què uns relats s'acaben i d'altres no, em recorda una anècdota. Una vegada, fa molts anys,vaig anar a una festa. Vaig sortir al balcó de la casa dues vegades amb dos nois diferents. Tots dos m'agradaven i jo agradava a tots dos. Ja saps que això es nota. A un li vaig acceptar el petó i a l'altre, no. Sempre m'he preguntat per què. Cal aclarir que tots dos eren guapos i que cap dels dos valia res. Això, naturalment, ho vaig desobrir més tard.

    No t'amoïnis pels atzucacs, ja que t'ha sortit un relat molt maco.

Valoració mitja: 8.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: