Cercador


Llista categories

Deixa'm marxar, Narcís

Un relat de: TerricheT
Deixa'm marxar, Narcís

Desconcertat, obro els ulls davant d'un mirall. Estic a casa, això és segur. He vingut fins aquí adormit? Si és així, no recordo quin somni m'hi ha dut, tot i que sí que retinc un cert plaer collat en el pit. I és quan de sobte, il·luminat en un flaix vital, em colpeix l'angoixa per un record. Una imatge viu en el caliu d'algú que ja no transita els nostres camins terrenals. Per un moment he vist al meu germà, el meu bessó a qui tant he estimat, i estimo encara. Ens va deixar ja fa dies en un malaguanyat accident. És ell qui m'ha citat davant del mirall, i qui m'ha cridat; desperta't! Per afegir —Jo ja no soc al teu costat. Tanmateix, sempre que vulguis em podràs trobar aquí. No em segueixis, no em retinguis, ara, sols deixa'm marxar.






Versió revisada (i potser no definitiva) del relat presentat en el REPTE CLÀSSIC - DCCLXV - A dormir.

Comentaris

Afegir comentari
  • Evocar[Ofensiu]
    Lídia Olivé | 09-04-2024


    Un relat que notes que t'amarà, que t'abraça, que t'emociona i que no et deixa anar.
    Enhorabona, TerricheT

  • Deixar anar[Ofensiu]
    Nua Dedins | 16-01-2024

    és un autèntic exercici que val la pena prendre'n consciència al llarg de la vida. Desaprendre... deixar anar... tot és efímer. Preciós relat!

    I moltíssimes gràcies pels teus comentaris en el darrer relat 'La pobresa de l'ànima'. Gràcies pel teu temps en llegir-lo!!!

    Ens llegim!

  • davant per davant[Ofensiu]
    Atlantis | 03-01-2024

    Tots veiem algú nostre quan ens mirem el mirall. Conforme ens fem grans encara més.
    No sé si el germà bessó és verídic ,però sobretot pel títol, és a tu a qui et veus a partir de la cara d'ell.

    Un relat que m'ha fet pensar.

  • L'alliberament[Ofensiu]
    fesolmenut | 02-01-2024 | Valoració: 10

    De vegades necessitem alliberar la càrrega emocional encara que no ho sapiguem (o no ho vulguem). En aquest encertat conte li ho diu el germà bessó des de l'altra banda del mirall on habita un món capgirat.

    Molt bon relat, TerricheT.

    PD: moltes gràcies per l'amable comentari al conte Jingle Bells.

  • Difícil [Ofensiu]
    Prou bé | 02-01-2024

    Deixar marxar sabent que pots retrobar sempre la seva imatge que envellirà amb tu...un regal!
    Amb total cordialitat

  • Un fet....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-01-2024

    que commou, una història on l'oblit no hi forma part. El record i l'enyorança d'un ésser estimat sempre estaran dins el nostre cor, però el que diu el títol, que és al que li transmet el germà és necessària i comprensible.

    Un relat entranyable Terriche T.

    Bon any.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

26 Relats

196 Comentaris

18317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits
Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.

Deixo espai als meus altres perfils, en aquest, poca producció afegiré.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >