L'OLOR DE LA FIGUERA

Un relat de: Montse Gallés
El que més recordava d’aquella casa era l’olor que desprenia la figuera, quan les figues maduraven tot el jardí s’hi impregnava del seu aroma. Sempre m’ha agradat aquesta fruita, i recordo que la primera dent que em va caure, me la vaig empassar sense adonar-me quan en menjava. L’avi ens explicava que eren de coll de dama, i les collia amb molt de compte enfilat a una escala, doncs deia que les seves branques són molt traïdorenques. Feia anys que no hi havia tornat, però tenia tan records d’aquella casa i dels estius que hi vaig passar a la infantesa, que ara que finalment havíem decidit vendre-la, sentia la necessitat imperiosa d’anar-hi per última vegada. Mentre anava caminant per la grava del petit jardí de l’entrada, pensava amb tristesa que estava molt abandonat. Els matolls d’hortènsies blaves i rosades que vorejaven el camí havien desaparegut i les males herbes s’havien apoderat de tot l’espai. Res havia canviat i no obstant, tot em semblava diferent. Vaig obrir la porta amb certa dificultat, aturant-me al peu de l’escala que portava a les golfes. No més veure-la, vaig recordar les vegades que el meu germà i jo havíem lliscat per aquella barana de fusta, jugant a qui baixava més ràpid, i em va semblar impossible que ho hagués oblidat per complert fins aquell moment. A mà dreta es trobava la cuina, a l’entrar-hi em va semblar que era més petita del que recordava. Alguns estris encara penjaven de la paret, com si esperessin que algú els tornés a utilitzar, i jo recordava l’olor de la melmelada de figues de l’avia i la vegada que s’em va cremar el cassó, amb una gran fumera, el dia que vaig intentar fer-la jo sense gaire èxit. A l’esquerra el menjador; la gran xemeneia seguia en un cantó i la llarga taula, testimoni de tantes reunions familiars, al mig. Cada racó i cada moble, em portaven mil records. Em vaig acostar al bufet, a la vitrina tan sols hi quedaven algunes copes de vidre solitàries, el joc de cafè de porcellana amb dibuixos xinesos, que a mi em semblava tan exòtic, ja no hi era. De petita sempre insistia a l’avia que volia aquelles tasses per a mi. Què s’en deu haver fet?. Em vaig fixar en la paret del passadís, el paper descolorit i vell, s’havia estripat en alguns llocs. De nena recordo que em renyaven perquè aixecava el paper amb les ungles per descobrir el dibuix del que hi havia a sota. En canvi, les habitacions romanien tal com les recordava. Quan ens reuníem els cosins era mol divertit, perquè dormíem tots junts, encara que sovint ens barallàvem, i fèiem grans batalles de coixins. Recordo que els armaris eren el nostre amagatall favorit quan jugàvem a fet i amagar. No vaig voler pujar a les golfes, sempre m’havien fet por, i no en tenia bons records. Una vegada el meu germà m’hi va tancar, i vaig plorar força estona fins que la mare va venir a treure’m. El meu lloc preferit era el jardí del darrera, havia estat l’escenari dels nostres jocs i corredisses. L’avi ens va fer un gronxador que penjava del vell castanyer, però un hivern un llamp el va destruir, i ara tan sols hi quedava l’olor de la figuera.

Comentaris

  • La casa pairal[Ofensiu]
    Pep maquina | 17-11-2015

    Quan després de quaranta anys, vaig veure que l'hereu no s'havia quedat la casa i que el petit per tal de viure-hi amb la seva dona va tirar tots els envans i tret tots els mobles, encara vaig poder veure al sostre l'ombra de les parets i vaig recordar cada una de les habitacions i el que hi fèiem quan érem petits en aquella casa.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Eloi Miró | 18-09-2012 | Valoració: 8

    És un relat molt bonic. És curiós, però en llegir-ho em venia el cap els moments que vaig passar de més petit amb el meu avi. Gràcies per fer-me reviure un bon moment.

  • gràcies[Ofensiu]
    Eloi Miró | 18-09-2012

    És un relat molt bonic. És curiós, però en llegir-ho em venia el cap els moments que vaig passar de més petit amb el meu avi. Gràcies per fer-me reviure un bon moment.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montse Gallés

Montse Gallés

14 Relats

29 Comentaris

7958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Gracies a tot@s per l’amable acollida i pel vostre recolzament. Les vostres opinions són un estímul per millorar i seguir escrivint.