la gavina

Un relat de: Xavier Valeri

La figura esvelta de la Neus es retallava sobre el penyasegat. La noia caminava a poc a poc amb les mans enllaçades a l'esquena. No se n'adonava que era contemplada per en Joan. La Neus mirava l'horitzó llunyà que acabava la mar. En mig del blau només hi havia una vela. Era la barca d'en Joan. La Neus pensava en els països llunyans que estan més enllà de l'horitzó. En Joan només pensava amb la Neus. En Joan va començar a remar cap a la petita platja de sota el penyasegat. La Neus va voler tocar l'aigua per això va caminar cap al sender de la platja. La platja es va anar apropant a e Joan. Quan va estar a punt d'arribar-hi va veure com la Neus sorgia del sender i començava a caminar per l'arena. La Neus va veure com la barca llunyana s'apropava. En Joan hagués remat enrera però no tenia prou força i la Neus hauria remuntat el sender però no en tenia ganes. Els dos joves es varen trobar de cara. Es coneixien i eren desconeguts. Havien coincidit a l'escola però en classes separades. Havien feta la comunió; un a la ranglera dels nens i l'altre a la de les nenes. S'havien vist al ball, a la plaça, a la platja i a Missa, però no havien intercanviat mai dues paraules.

-Hola - va dir en Joan.
-Hola - va dir la Neus.
-La barca m'ha dut aquí
-A mi els peus
-M'agrada contemplar el mar
-A mi també
Els dos joves van quedar-se mirant el mar. Una sola gavina al cel. Una sola gavina i ni un sol núvol. La gavina va anar de ventre,

En Joan va sentir un cop al cap. Una cosa blanca li va caure pel rostre. Va quedar vermell. Va maleir en silenci la mala sort. La Neus va riure. La Neus va riure tant i tant que es va doblar.

La Neus va acompanyar en Joan a l'aigua i el va ajudar a rentar-se. En Joan es va haver de despullar.

- El noi estava preocupat per tornar a casa.

La Neus li va rentar la roba mentre ell nu s'ho mirava. Els dos joves van estendre la roba al sol i van començar a parlar. Es van dir el que no s'havien dit mai. Es van besar, es van acariciar La Neus es va despullar i van fer l'amor fins a la nit. Una gavina, una sola gavina se'ls mirava damunt d'una roca. Hom hagués dit que pensava.





Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 14-06-2010 | Valoració: 10

    avui et descobreixo amb un relat dolcet, que es fa fàcil de llegir, amb moments d'humor i moments sensuals... et felicito
    fins la propera
    una abraçada
    joan

  • Una historia d'amor [Ofensiu]
    panxample | 14-06-2010 | Valoració: 10

    ben portada, amena i distreta te'n proposo un altre a Zarautz.
    Vaig descobrint, llegint per aquest racó de RC, aprenent dels escriptors i poetes com tu.
    Avant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: