FOSCOR

Un relat de: montells
FOSCOR
Això comença així, encara que sembli rar i que no pugui ser.
Es trobava dins un túnel fet d’arbres, amb una foscor intensa, on era impossible distingir res, no es veia el cel, no sabia el què, ni on, trepitjava, no hi havia sorolls, ni vent, ni aire, ni olors, ni rumors, ... ni tan sols sentia les seves petjades.
L’únic que sentia era por, molta por, i va parar de caminar, quiet, dempeus i amb les orelles alertes. Els ulls tractant de traspassar aquella foscor, es sentia incapaç de fer un crit per si algú el podia sentir, doncs tenia la boca completament seca, sense gens de saliva.
Va sentir-se molt cansat d’estar dret, els peus ni tant sols se’ls sentia, i es va estirar, però tampoc no va notar si en el terra hi havien branquillons, si era de sorra, fang, asfaltat, mullat, sec ..... res, no notava res i les seves mans tampoc van notar on jeia.
On era ? flotava ? volava ? estava enfonsat dins un cim ? en el fons del mar ?
Estava tant cansat, que no sabia el temps que havia passat caminant, però de segur que eran moltes hores.
A la fi, es va adormir, famèlic i esgotat.
Mai va saber que estava en coma profund.
Mai va poder explicar-ho.
Va morir ...... però .... jo vaig saber-ho.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

montells

3 Relats

0 Comentaris

152 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor