El port de Magdala

Un relat de: Pat-Rut
El port de Magdala



Es fa dir pescador d’ànimes, i jo el veig com qui cerca un horitzó que mai no sembla arribar. «Els horitzons sempre són lluny, més enllà, immaculats, allí on tots ens retrobarem un dia». Em deia en estar sols, Ell va esdevenir la meva llar, aleshores, el meu mirall. Quan el tenia al meu costat, sols volia alleujar-li els neguits. Fins a descobrir en aquell sopar, que no podia demanar res més, el seu fat públic l’apartà de la realitat que el meu cor, tot el meu cos, sempre li havia demanat.

«Soc aquí per llevar-vos el pecat del món», ens ha dit sovint. I va repetir-ho tres cops en el sopar abans del caos, on tots els seus acòlits, homes i dones, al voltant d’una taula baixa, vàrem acomiadar-lo com ell ens va demanar. Tots sabíem que el prendrien. Quan un germà va marxar enfurismat, ni aleshores va voler fugir.

Vaig arribar sola fins a Ell, i sols estàvem quan avui l’he trobat, per sorpresa, a la vora del pou d’aigua i m’ha dit; «el meu destí és un altre, lluny d’aquesta terra. Marxo, però no em llevo la pols del camí». Li he xopat les mans amb llàgrimes, en acomiadar-lo sota l’abrusador sol del migdia. He plorat tres dies la seva mort, i ara, en veure’l caminar allunyant-se, encara em sento més buida, dins d’un no-res obscur. Ens deixa sense dir-nos quina és la falta comesa. He pecat jo en estimar-lo? Ningú em pot fer creure que el fet d’amar ho sigui.

Quan ja no el veig, astorada reconec que ell és el dubte i l’amor més dolç, la pitjor metzina, el fet veritable que mai cap ànima mortal sabrà assolir.

Sempre en la llunyania d’un far eternament inabastable, viuré el seu absent i sublim amor, prometença d’un demà que no comprenc. Ignoro quan serà el dia que tot s’esdevindrà llum, i aquest nou silenci que ara em colpeix, em fa dubtar del remot port sense màcula, que ha de raure enllà de l’horitzó.

Comentaris

  • Un cop més, gràcies[Ofensiu]
    Pat-Rut | 28-02-2020

    Gràcies per les teves amables paraules Aleix, ja veus que és una ficció d'un pretès amor controvertit, el de la Magdalena amb Jesús. El pecat és com una excusa retòrica dins del relat, ja que cap dels dos devia pecar, en l'estricte, eren dues persones lliures i sense lligams mundans. El pecat sol estar en els ulls del qui mira i jutja.

    I el jutge em diu que està mal escrit. A banda d'una errada de puntuació en el primer paràgraf, possiblement a causa d'alguna correcció d'última hora, la resta del relat el veig bé. Si fos possible, m'agradaria que s'ampliés aquesta apreciació d'escriptura que valora en negatiu, però imagino que serà demanar molt. I dubto que arribi al jurat aquesta petició, però bé, jo la faig.

    Gràcies de tots maneres.

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    Parla de Maria Magdalena i Jesús, però no està ben escrit, ho sento és el que penso. Ara el tema i la intenció sí que estan prou bé.

  • L'amor que resta flotant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2020 | Valoració: 10

    Hi ha amors que no es concreten, que resten flotant, que se'ls emporta el vent. Sols resta la persona que estima, com un sentiment religiós, espiritual. El pecat també és una reflexió personal i en aquest cas, potser no ho és tant. Ai l'amor, què faríem els escriptors sense ell? Una forta abraçada.

    Aleix

  • gràcies[Ofensiu]
    Pat-Rut | 20-02-2020

    Gràcies berguedana per trobar-lo bonic, per llegir-lo i per comentar-lo. Gràcies per tot això.

    Gràcies montseblanc per les teves paraules, pel teu comentari i per saber trobar allò que vull dir, en fas una valoració molt encertada.

    Pat-Rut

  • dating girls in bangalore[Ofensiu]
    love love | 19-02-2020

    hi fi escorts in Bangalore
    high profile call girls in bangalore
    sandwich massage in chennai
    independent call girls in chennai
    hyderabad body to body massage
    hyderabad escorts and massage

  • "El dia que tot s'esdevindrà llum"[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2020

    Llegir el teu relat és com fer un viatge en el temps i també dins el cervell i l’ànima de l’ésser humà. Són temes difícils, saber com va anar tot realment i interpretar els sentiments, saber el que està bé i el que no, seguir endavant com un equilibrista que tremola sobre un fil de fe.

  • ÀNIMA PESCADA[Ofensiu]
    berguedana | 17-02-2020 | Valoració: 10

    Quin relat més bonic, en el qual els dubtes sobre el pecat i el proselitisme són l'eix de la narració llegendària.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pat-Rut

Pat-Rut

5 Relats

25 Comentaris

1613 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.