El cas de la noia atles (VIII)

Un relat de: plomadacer

―A veure, no sé si entenc la seva lògica. Vol dir que si em bec d'un sol glop això que m'ha posat, la meva mare passarà a ser algú que em vol gestionar els quartos i amb qui no hi tinc el més mínim vincle de sang? Perquè en aquest cas demano permutar-la pel meu pare.

―Quines bestieses diu, Roxana! Però he de reconèixer que ha captat part del procés de deducció. Deixi que li expliqui millor: quan vaig estar per segona vegada al camerino, després del desastrós final de la primera part de l'actuació, Madame Kairat va excusar la seva filla dient que encara portava un constipat a sobre. Quina mena de mare, sota tals condicions, deixa que la seva filla convalescent no només es begui una beguda gelada sinó que a més li suggereix que ho faci?

―El rei Salomó ho tindria clar ―digué la Roxana, reflexivament.

―Exacte! Aquí és quan vaig descobrir que la falsa mare no només mentia sobre la seva identitat. Tampoc era cert el refredat de la Bibigul.

―Però amb això en va tenir prou? No em sembla prova suficient. Vull dir, la gent de la faràndula té moltes excentricitats... I potser prendre coses gèlides és un remei típic kazakh, vagi a saber...

―Hi ha un altre fet que corroborà que la Madame era una impostora. Abans d'entrar al camerino, vaig sentir com parlaven. La mare... ,vull dir la representant de la Bibigul, l'estava sermonejant de valent. En un moment de l'esbroncada li va dir literalment: "Si no ho vols fer per tu, fes-ho per la teva mare". El que no li he dit és que mentre me les escoltava hi havia la porta del camerino mig oberta i em vaig adonar que just en el moment que Madame Kairat acabava la frase que li acabo de repetir, em va descobrir reflectit a l'enorme mirall del camerino, que tenia just davant meu. Llavors va canviar el seu to, de fred i autoritari a suau i dolç, i inicià un discurs sobre tots els sacrificis que ella havia hagut de fer com a mare perquè la Bibigul pogués triomfar, cosa que devia agafar a la noia totalment per sorpresa. I no diguem quan es desféu en petons i abraçades, moment que jo vaig aprofitar per entrar.

El soroll d'un pinyolet que va anar a parar de dret al fons de la paperera metàl·lica em va fer fixar que la Roxana ja s'havia cruspit la meitat del pot d'arbequines. Es quedà una estona pensant i llavors parlà:

― Molt bé. Tenim que Madame Kairat és una fal·laciosa a qui li agraden molt els diners i que aprofita les habilitats d'una noia que fa passar per filla seva. Però no oblidem que la Bibigul no sembla estar disconforme amb aquesta situació, i en cas d'estar-hi, és major d'edat i aquesta dona no la pot obligar a fer el que ella digui.

―O sí. És per això que la Bibigul va recórrer a mi perquè l'ajudés.

― M'estic perdent una part de la història? En quin moment li va demanar ajuda?

―Calma, calma. Ara bé la part més bona.

(CONTINUARÀ)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: