filladelvent

Tarragona,

72 Relats, 370 Comentaris
124816 Lectures
Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Podeu trobar el recull "La pols i el foc" a http://www.apellc.org/joveslit.php

Últims relats de filladelvent

  • Amor bastard

    filladelvent - 12-02-2007 - 2718 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La meva primera experimentació en això de contar versos... Començat el 28 de novembre de 2006 i "acabat" l'1 de febrer de 2007. més

  • Porca i bruta ciutat

    filladelvent - 06-11-2006 - 2262 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    *** més

  • Aprendre a triar és aprendre a renunciar

    filladelvent - 06-11-2006 - 2368 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Temes recurents per a una poesia ja encorada en els pous de la melancolia. més

  • 9 declaracions, històries i/o retrets

    filladelvent - 26-09-2006 - 2009 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Seguint el model de l'altre recull de deu petites poesies, ara publico aquestes nou noves improvitzacions ràpides i lliures, molt visuals. més

  • Els dies, un mirall davant un mirall

    filladelvent - 26-09-2006 - 2272 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Escrit aquest onze de setembre (i sense cap relació entre el contingut i la nostra Diada). Un text senzill i simple, sense cap més intenció que la de fer reflexionar una miqueta amb els últims versos. En el text original, tots els versos ocupen sols una línia. més

  • Dos ignorants en un cotxe

    filladelvent - 13-09-2006 - 2011 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Escrit el 19 d'agost d'aquest estiu que ja acaba. Aquest estiu he vist els cels i les muntanyes més estrambòtiques que mai havia vit, però també he après a ignorar tot el que quedés fora d'espais petits com ara un cotxe on ja hi tens tot el que et fa falta. més

  • Ordenació de pensaments estrambòtics d'allò que va ser i d'allò que podria ser

    filladelvent - 21-08-2006 - 2278 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... (Espai en blanc patrocinat per SenyorTu) Espero fer-te somriure igual malgrat no hi hagi introducció... més

  • Sols em pertany la meitat de mig passat

    filladelvent - 20-06-2006 - 2158 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una confessió força personal (i això resulta evident en llegir-ho) que crec que pot extrapolar-se còmodament a molts fills d'ara, que ens trobem en situacions estranyes en no conèixer familiars i haver de construir la pròpia nissaga a partir d'explicacions censurades sobre el passat familiar i els seus membres. El primer i últim paràgraf expliquen aquesta idea: sols em pertany la meitat de mig passat, allò que m'expliquen del meu passat, que és la meitat del que fou realment, i del que m'expliquen només en conec la meitat. més

  • Et crido endins

    filladelvent - 05-06-2006 - 2048 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una poesia que confessa algunes de les coses que he descobert sobre la meva poesia: aquell "tu" al qui sempre em dirigeixo, i els meus temes recurrents: la lamentació i els retrets. Es podria dir que aquesta poesia és una pausa que he fet ara que fa un any que escric poesia de forma regular, un anàlisi del que he fet fins ara a tall de reflexió i per descobrir i decidir cap a on s'encamina la meva poesia. Gràcies a tots els que durant aquest any heu comentat i llegit la meva poesia; m'heu ajudat a tirar endavant. Et cride Nemorós, des del telèfon d'un cafè qualsevol. Em sent morir entre corfes de gambes i avellanes. Ègloga III, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS No es tracta de parlar de mi. No és ésser particular, però si jo no hi sóc tu no existeixes. Si no existesc i sols no faig que em miris tu no ets ningú. No ets. La lírica núm. 2, CARLES REBASSA més

  • De tan ple que ja no es pot estar més buit

    filladelvent - 02-06-2006 - 2036 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Escrit la nit del primer de juny amb una absoluta plenitud de lletres que m'empenyia a escriure des de feia dies i a la vegada em lligava de mans i peus perquè no ho fes. Una estranya "Nàusea de mots" (el títol d'un meu poema no publicat) que fa que et senits més ple just després d'haver-ho vomitat tot. Vull homenatjar molt efusivament amb aquest poema a CARLES REBASSA pel seu treball poètic tan lloable. La lírica em té captivada des de fa dies i no puc deixar de rellegir-la... simplement, és sublim. més

  • Recorregut nocturn i simple fins a casa (a l'estil de Miquel Martí i Pol)

    filladelvent - 04-05-2006 - 1912 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Aquest poema fa una clara al·lusió als poemes "Homenatge a Miquel Bauçà" i "Les paraules", del recull poètic La fàbrica (1970-1971) de Miquel Martí i Pol. Pere Farrés en la introducció del llibre, diu: Alguns recursos, com els de l'inventari -que prescindeix dels verbs, és a dir, de l'acció, i només té en compte la realitat tangible-, l'enumeració de frases seques i taxatives, sense floritues ("Les paraules") [...], no fan sinó accentuar l'efecte volgut per la narrativitat, amb l'afegit, com ja s'ha dit, d'una ironia, més amarga que altra cosa. Aquest poema és un homenatge humil des de l'admiració que em va produir la lectura d'aquest llibre i, molt especialment, del poema "Les paraules". M'agradaria pensar que el final d'aquest meu poema dóna tant a entreveure com el final de poema de Martí i Pol "Homenatge a Miquel Bauçà". més

  • Dansa mortal

    filladelvent - 04-05-2006 - 1569 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Escrit la nit del 21 d'abril, en un tren camí a Saragossa, amb la genial cançó de fons Since I've been loving you, de Led Zeppelin. Una cançó amb una força bestial que posa la pell de gallina; una de les millors cançons que mai s'han escrit. En la citació del primer paràgraf: Allò que dèiem de la passió: / que de tanta i tanta, / un dia ja no m'hi cabrà i en les últimes paraules del poema, es parla d'un tema abans tractat en l'últim dels deu poemes de deu imatges/reflexions/escarments: la passió. més

  • Caducada circular

    filladelvent - 19-04-2006 - 2271 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Després de tan temps de silenci pel que fa a prosa, reapareixo amb un conte curt i experimental: la meva primera obra d'estructura circular. És un conte dur, amb un estil ràpid i mordaç, de frases curtes i llenguatge clar, barrejat amb un cinisme propi de la protagonista. He intentat jugar molt amb l'estructura, la distribució dels paràgrafs està molt treballada i els diàlegs, tots iguals però a la vegada cadascun diferent i propi, fan de separació dels espais. Sembla que torno a escriure prosa (des de les Provocacions que no ho feia), i espero poder fer coses interessants; mentrestant, però, començo amb relats curts i experimentals, recorrent per estils eclèptics (segur que reconeixereu alguna cosa de Monzó, per exemple, en la manera d'anomenar el personatge). Estaré a l'expetativa de comentaris i crítiques més

  • 10 reflexions, imatges i/o escarments

    filladelvent - 05-04-2006 - 1948 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un recull de petits dèries que apareixen a la ment sense previ avís. Estan dipositades aquí, sense cap ordre ni concert, només amb la voluntat de no perdre's. Crec que cadascuna té el seu sentit i el seu art, de manera que s'han de prendre com a obres independents. més

  • Sabates-coloms

    filladelvent - 13-03-2006 - 2009 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Petit homenatge a "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda. La volia kafkiana, molt kafkiana, absurda, és clar, amb molts coloms; volia que els coloms ofeguessin la protagonista de del començament fins la fi. Mercè Rodoreda, Romanyà de la Selva, 1982 És ben bé igual quin és l'element escollit que serà l'ofec; avui, ara, són les sabates. Demà... més

Últims comentaris de l'autor

  • filladelvent | 09-02-2010

    quina llàstima que ja no voltis per relatsencatalà. segur que ara deus escriure encara molt millor...
    A veure si un dia entro en un llibreria i em topo amb un poemari teu! seria tot un luxe.

    Glòria Coll

  • filladelvent | 28-08-2009

    i veig que tu també conrees això del desamor, i dels retrets a un "tu" que no estima com ho fa el "jo".
    Escrivint és com aprenem a escriure... així que endavant!
    Si vols llegir coses més recents segueix l'enllaç que tinc penjat a la biografia, que porta a un recull poètic de fa un parell d'anys aprox.

    Gràcies per llegir-me,
    Glòria

  • filladelvent | 24-04-2009

    quina passada el fragment de Miller que tens posat en la biografia! m'agrada riure llegint.

    M'ha sorprès molt agradablement el teu últim comentari; en general, els teus comentaris cap a mi sempre són bons, i t'ho agraeixo. Sobretot t'agraeixo que encara em llegeixis, tot i que faci segles que no publico. Deu ser bona senyal.
    Pel que fa al poema que m'has comentat, he de confessar que també és un dels meus preferits d'entre tot el que he escrit. I pel que fa a l'últim vers, podríem dir que és la paradoxa del poema: comença amb un "jo me n'aniré a mar quan tu vinguis", una mena de joc d'enfadat, def er-se la víctima. El "jo" va retreient enganys i demés al "tu" amorós. Però finalment accepta: "que tu al mar hi vindràs amb mi"; una mena de "i malgrat tot, jo et vull".

    No sé si ara t'agradarà més o menys, però així ho interpreto jo. Via correu electrònic t'enviaré algun poema més. M'agrada molt tenir lectors. Gràcies pels ànims.

    Glòria
    PD: intentaré llegir-te un altre dia; avui m'és totalment impossible. Disculpa

  • filladelvent | 04-02-2009

    te'n vas anar per la porta gran i no has tornat... jo tinc un poema-homenatge per a tu, però no el puc publicar ni editar de moment. Si volguessis posar-te en contacte amb mi, fes-ho a gcolldomingo@hotmail.com

    Tens molts lectors a l'espera d'una mica de les teves paraules!
    glòria

  • filladelvent | 15-08-2008

    ...que encara no t'hagi comentat mai aquest poema... fa un parell d'anys que el tinc penjat a la paret, i no em caso de rellegir-lo. No t'ho havia explicat mai? és curiós, creia que si...

    Resulta que ahir vaig rellegir, per enèssima vegada, el teu poema, i e va servir per escriure'n un a mi... quan estigui acabat del tot te'l passaré. M'agradaria que et posessis en contacte amb mi a través del meu correu electrònic, gcd_611@hotmail.com.

    Ja saps que per RC se't troba a faltar... però jo no puc demanar-te que hi tornis, perquè estic igual de desvinculada que tu. Avui, però, estic fent un petit recull per imprimir-me materials dels meus poetes preferits...

    Bé, espero que poguem parlar a través d'internet. Petons!

    Filladelvent-Glòria

  • filladelvent | 20-06-2008

    Per f se't pot tornar a llegir... ja no passo gairebé mai per aquesta pàgina, però quan hi passo m'agrada trobar-t'hi! Estic llegint de molt bon grat tots els nous relats en ordre invers de com tu els avas publicar. De moment, Martin el sant va per davant perquè m'ha fet riure, però aquest fa bona pinta... continuo llegint-te!

    Glòria Coll, filladelvent

  • filladelvent | 01-02-2007

    que ja saps que m'agrada llegir-te, i sembla que no sóc la única. ànims!

    Filladelvent, Glòria

  • filladelvent | 17-11-2006

    això´té la força dels grans records... m'ha agradat molt l'estructura, les imatges, la comparació amb l'illa i el final també. No tan allpo de "llum eterna" que no sé massa què hi té veure amb la carn... potser no ho entès prou bé.

    Però m'has sorprès positivament. M'alegra que reprenguis la publicació de les teves poeses... Et continuaré llegint. Un petó.

    Glòria -Filladelvent-

  • filladelvent | 23-10-2006

    Fixa't amb els pseudònims que poses! que me l'has robat!!!

    Un altre dia ja passaré a llegir-te i comentar-te això escrit... però repensa't-ho... ¿no et vols pas canviar el pseudònim...?

    -Filladelvent-

  • filladelvent | 19-10-2006

    Un retorn a la subtilesa i elegància de les teves paraules... m'agraden, és inevitable! ;)
    Aquesta vegada el meu to crític el posaria en el fet que passa molt rapidament a la contraposició de la idea primera, sense "justificació"... no sé si m'explico:

    el plaer eixut
    s´ha oblidat de que t´estimo

    invento per a tu
    per últim cop [...]


    Ens els dos primers versos exposes, i al 3er i 4art ja els contradius. Però bé, és una crítica força estúpida perquè és la teva intenció i aquesta poesia es caracteritza per la brevetat...

    Et seguiré llegint, àgueda! No deixis d'escriure!

    -Filladelvent-


    PD:

    a nosaltres

    (pels vells temps)


    Aquest final és una delícia... un cop d'ull al lector, una mirada còmplice; m'encanta.

  • filladelvent | 11-09-2006

    Que bé que entra la teva poesia! Com una dutxa calenta en tornar a casa, a l'hivern!

    Me'l passo a preferits i et continuo llegint.

    -Filladelvent-

  • filladelvent | 17-08-2006

    aire fresc per aquesta pàgina ja massa pelna de tot.

  • filladelvent | 17-08-2006

    molt ben conduït, molt divertit i ben treballat. Totes les rimes, el ritme trepidant, la brevetat del relat, com si es tractés quasi d'una dita popular. M'ha fet molta gràcia, de veritat; espero que sigui aquest l'objectiu...

    Et seguiré llegint,

    -Filladelvent-

  • filladelvent | 17-08-2006

    Que fàcil és perdre's pels teus retalls
    de vida i de sal, de roses i de sang!
    Vides somniades, el teu regal,
    que, altruïstament, a tothom ens has donat.

    Que fàcil és beure't d'un cop de cap,
    tragar-te tot endins, fins al final,
    llegir-te fins tots als fins, extasiat
    de tanta vida com crees, de tant d'art!

    Que fàcil és elevar els teus mots, que són carn
    desvestida, nua i crua, de pocs anys,
    que fàcil és contegiar-me de tot, sens parany,
    i dir que és fàcil allò que sols tu saps fer amb encant!


    Llarga vida als teus mots, vell anònim, jove Capdelín!

    -Filladelvent-

  • filladelvent | 15-08-2006

    Només em queden les mans per recordar-te...
    Quanta sesualitat resumida en tant poques paraules! M'ha agradat molt el teu breu relat sobre la tristor de la soledat i el poder del record. Justament estic escrivint un poema semblant, que no sé com acabarà, o si acabarà... et copio aquí un paràgraf que ve a dir només em queden les mans per recordar-te:

    ¿Com, sense tu, et puc amar?, barrina el meu cap,
    ¿com, sense el teu cos, et podria abraçar, o besar?
    Les meves mans aferren el buit, s'aferren a la pròpia carn,
    les meves mans et dibuixen, t'evoquen, fent-ne de tu un calc.



    Gràcies pel plaer de llegir-te. Ho continuaré fent.

    -Filladelvent-

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor