Ordenació de pensaments estrambòtics d'allò que va ser i d'allò que podria ser

Un relat de: filladelvent

Creu-me quan dic
que si tu hi fossis jo me n'aniria a mar
que mentre tornessis jo parlaria amb d'altres
que mentre te n'anessis jo miraria com te'n vas
que quan em trucaries jo penjaria només darrere teu
que en parlar et miraria els llavis sols si em miressis tu els pits
que vora les teves natges segur m'hi sentiria millor que vora els teus ulls
que mentre dormissis escriuria versos cada un sempre més llarg que l'anterior

creu-me tu perquè jo no em puc creure mentre penso encara de nits vora la finestra
que tot allò que sentia mentre movies la llengua per les meves pells era anecdòtic
que cada mirada de peus i mugrons havia estat un encontre astral inconcebible
que els teus cabells de coure eren en realitat filferros roents
que els mots per tu dits eren apresos a la televisió
que la pluja forta era fruit dels teus ritus
que el vi bo l'havies pagat només tu
que al mar tu hi vindràs amb mi

Comentaris

  • desamor[Ofensiu]
    Nyanga | 27-08-2009

    M'inspira engany i desamor...
    m'ha agradat moltissim, tot i que, massa tocada pels teus versos i les teves paraules, m'he quedat amb un estranya sensació de tristesa buida...
    seran els records..

    enhorabona, però, perquè m'ha encantat!!

  • Tocar i recordar...[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-04-2009 | Valoració: 10

    Però no entenc el vers final: "que al mar tu hi vindràs amb mi". És una llàstima, perque aquesta poesia és d'allò més bona, però el final em deixa dubtant...
    Pel que fa a la resta del poema, feia uns quants relats que no em cremava la pell, com aquell qui diu, com un sol taronja en plè mes d'agost tocant-me vora l'ànima i foradantme-la, hi ha quelcom en cada vers en que es descobreix una veritat terrible, sobretot en la segona estrofa, que fa vibrar els ossos.
    M'has tocat.

    Una abraçada des de la llunyania i sense saber res de tu.


    T'admira...


    Sergi

  • m'hi he vist reflectida...[Ofensiu]
    atram | 16-12-2006 | Valoració: 10

    ...en aquests versos sincers: traspúen el desengany que tan sovint trobem, les incògnites no expressades a l'amant, el negar els sentiments un dia sentits, el veure allò que no volies veure, que et deixa el regust dolç-amarg.
    El despit que genera sentir que tot eren mimetismes apresos i no sincers, una història que podria ser d'amor, que senties com a tal, i que fas per acceptar-la com una història només de sexe, anecdòtica, si ha d'ésser així...
    "que els teus cabells de coure eren en realitat filferros roents" bona imatge, molt clara i potent.
    I és que poques vegades les sintonies dels dos amants coincideixen en aquest mar tan gran de sensibilitats.
    M'ha agradat molt, de veritat, tant que l'he afegit als prferits, junt amb la rèplica versada (preciosa també!) del bruixot!
    una abraçada!
    atram

  • Uns versos inspirats pels teus....[Ofensiu]
    Bruixot | 16-09-2006

    Esquema de ritus anecdòtics

    Et crec, i cloc les parpelles,
    i goso dir que a la nuca
    em colpeja el teu delit.

    Vet aquí, que fins em crema.
    Ruc, brut, et torno la pruna
    que et vaig robar del teu pit.

    I ara poso a les graelles
    tot allò que s'entrelluca
    quan et miro fit a fit.

    Dic prou, i em sé l'esquema,
    que de mi sols queda runa.
    I la lluna, cada nit.

  • madurant[Ofensiu]
    Gica Casamare | 14-09-2006

    Madurant... com sempre. Ritme i paraules i imatges i sensacions.
    Per cert, la televiió d'aquí al mig és magnífica!

  • creu-me[Ofensiu]
    SenyorTu | 07-09-2006

    Creu-me quan dic
    que m'has fet somriure
    que en les teves paraules hi ha paisatges creatius
    que has anat composant versos cada un sempre més llarg que l'anterior

    creu-me perquè jo ho he vist mentre et llegia els pensaments estrambòtics
    que en arribar vora la finestra has anat escrivint versos cada un sempre més curt que l'anterior
    que els ulls s'esllavissen complaguts per les subtileses que ordenes
    que quan s'acaben penses que no pararies.

    creu-me.

  • Només volia dir[Ofensiu]
    Bruixot | 03-09-2006 | Valoració: 10

    que m'ha encantat el teu escrit. Que, sí, és poesia. No tinc pas temps de comentar-lo, però em trec el barret davant teu!

    Alehop!!!!!!!!!

    Xavier

    p.s. I, fent una mega exempció a la meva autoregla, t'hi poso un deu més que ben merescut!

  • per cert,[Ofensiu]
    Leela | 02-09-2006

    subscric:
    No us enganyeu!
    No deixeu que m'enganyi!
    Retallar línies no és construir versos
    i, en tot cas,
    enumerar versos tampoc és
    fer poesia.

    Tu no fas 'poesia', tu vas més enllà.


  • Leela | 02-09-2006 | Valoració: 10

    Un plaer tornar de vacances, fer una pausa en l'estudi i trobar això!
    Déu ser potser, per circumstàncies personals, que el teu poema m'ha arribat tant endins. De vegades mirem les coses amb els ulls torts i oblidem l'autenticitat del que ens passa. Tenim potser massa pors a acceptar que, per una vegada o dues.. o les que siguin, també tenim dret a viure amb alegria totes les coses bones que ens passen i deixar de sospitar de tot.
    Si, potser les coses s'acabaran i preferirem penjar el telèfon, deixar de mirar, oblidar... però ara com ara el que hi ha és massa autèntic per ignorar-ho.

    Un cop més has sabut dir molt més que el que diuen les teves paraules. Enhorabona!

    Petons i fins aviat !!!

    Leela

  • Mare de déu![Ofensiu]
    Arbequina | 02-09-2006

    Porto ja tres lectures del teu poema i encara se m'escapa! Crec que son els prejudicis que em molesten per tal de comprendre'l. Això segurament ho he de considerar una virtut d'aquest poema... (saps què?, vaig a llegir-lo un altre cop) Fins ara.
    Bé, aquesta pausada lectura que acabo de fer m'ha canviat una mica la postura des d'on l'havia pres abans. Ara crec que és un poema carregat d'ironia i més lleuger del que jo pensava. A lo primer (lo segon no ho pots saber), m'equivoco? Espero que no.
    Respecte a l'estil, m'encanta. És molt directe, quasi desafinat, i entra molt dins. No és una lectura (a pesar que m'ha costat, ho admeto) que t'entri per una orella i per l'altre et surti immediatament.
    Un bon poema, m'ha agradat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 10