Caducada circular

Un relat de: filladelvent

− El teu discurs és ben caduc. Me'n vaig.

G va marxar sigil·losament. Pensava que cada dia hi havia més tarats al món. És clar que aquests bars foscos sempre havien sigut la seu de reunions dels pitjors. Bé, un dia és un dia; de tant en tant va bé sortir a allò que ara en diuen underground per comprovar com d'obsoleta s'està quedant la resta de la humanitat; fet i fet, res d'important.

G va omplir fins la meitat el got de whisky i va afegir-hi glaçons fins sobreeixir-se. Va encendre's un cigarret i va sentir-se una més d'aquelles persones fastigoses amb les que feia un moment hi compartia espai. Fumar i beure ara era només una còpia barata dels artistes de cinema d'èpoques en què tot era millor que ara; ja no tenia cap encant, ara sols era una mariconada d'adolescent en fase de pubertat o un d'aquells encants de la vellesa: el mal alè. Ni una cosa ni una altra, la G. Només que la pubertat se li retardava considerablement quan els pits ja començaven a anar-li de baixa. Ella encara es recordava de Humprey Bogart.

− El teu discurs és ben caduc.

G havia de deixar el whisky per poder deixar els cigarrets, perquè no entenia una cosa sense l'altre. I no podia acceptar la idea que estava caducada, li feia tant fàstic com el podrit nom anglès underground. Així, whisky i cigarrets van fer cap latrina avall, mentre una albergínia vella començava a ser tallada en rodanxes irregulars i es preparava per fer de farcit d'una truita. Collons, com les truites de la mare. Quant de temps sense menjar aquelles truites de la mare… underground, underground, caduc, caduc. Merda.

Després de la truiteta ja no va ser bona per res més, i l'estómac li feia mal i els pulmons se'ls sentia farts; ben bé com si per falta de què posar-hi el buit creixés més que mai. A la merda. Va treure un dels paquets de tabac de reserva d'entre les tovalloles del prestatge i l'ampolla de whisky d'oferta que havia guardat al rebost feia un parell d'anys. Una dona de recursos.

Després de buidar tant el paquet com l'ampolla li van venir temptacions d'escórrer-se pel forat del wàter a recuperar el que era seu. És clar que el whisky de garrafa feia que totes aquestes temptacions se succeïssin i multipliquessin al seu cap, i quan ja tenia la testa mig sucada a l'aigua, la temptació d'estirar la cadena i baixar la tapa en acabar -per allò de no ser tant porca com ells- va fracassar només per la potència de l'arcada. Des dels quinze anys que no vomitava. La mare que em va parir… però mira, allò de vomitar whisky el primer dia de tastar-lo va fer que m'obsessionés tant amb que aprendria a beure'n que ara en sóc una puta addicte.

L'endemà al matí es va endevinar les cames sota coixins i els braços sota el propi vòmit. Totes les veus de la consciència, de la inconsciència o de la ressaca -digues-ho com vulguis- li xisclaven quelcom inintel·ligible. El telèfon li xisclava quelcom de mínimament més intel·ligible:

− El teu discurs és ben caduc. No cal que tornis.

Que original el putu cap de secció. G portava quinze dies dient que tenia maldecap i ara li deien que era poc original… coi, és que la vida és poc original amb els addictes al whisky. Mira, quan vols ser original i canvies la marca del whisky passen coses com allò d'ahir a la nit… què coi va passar ahir a la nit?

Ostres, la solució per tots els mals. Era aquí davant tota l'estona, i no hi havia hagut manera d'adonar-se'n. Pitjant un sol botó ja estarà, no caldrà pensar-hi més, pensar més, i oblidaré tot allò que no vull recordar…

La societat d'avui en dia és plena de dones traumatitzades sense ser-ne conscients; els homes, pares, germans o marits, les agredeixen amb paraules o fins i tot violència a cada minut, i mentre això no s'aca… hombre, no es que los catalanes me alteren los nervios, no; ¡son estos otros que creen que son catalanes y solo predican contra ellos! Porque los catalanes de verdad quieren estar bien con España, quieren formar parte y convivir con España, ser solidarios con Espa… bé, després d'aquestes precioses paraules del nostre gentil oient només em queda desitjar-vos a tots un feliç dia, amics i amigues; ja sabeu que us portem ben endins, endins els nostres cors, i vull dedicar-vos aquesta balada a tots vosaltres, amics i amigues, que feu possible aquest progra…

A la merda amb la ràdio.
¡No, ese niñito no es adoptado! ¿Por que lo digo? Pues… pues… ¡porque este niño es hijo mío y de Fran Salvador! No me mire con esa cara, Ermínia… fue solo una ves y nunca más volvió a suseder, Ermínia… ¡oh, perdóneme, Ermí… s'ha de rectificar de sal i passar-ho per la paella, però sols un minut, només perquè quedi de color daurat; compte sempre amb no passa…

Va posar el silenciador a la televisió i va deixar-ho posat en el canal de pagament, que no pagava. Unes quantes hores de veure caure neu serien suficients per comprendre les paraules del cap de secció. Només unes horetes per fer passar la ressaca. Unes horetes més i…


− El teu discurs és ben caduc. Me'n vaig.

G va marxar sigil·losament. Pensava que cada dia hi havia més tarats al món. És clar que aquests bars foscos sempre havien sigut la seu de reunions dels pitjors. Bé, un dia és un dia; de tant en tant va bé sortir a allò que ara en diuen underground per comprovar com d'obsoleta s'està quedant la resta de la humanitat; fet i fet, res d'important.

G va omplir fins la meitat el got de whisky i va afegir-hi glaçons fins sobreeixir-se. Va encendre's un cigarret i va sentir-se una més d'aquelles persones fastigoses amb les que feia un moment hi compartia espai. Fumar i beure ara era només una còpia barata dels artistes de cinema d'èpoques en que tot era millor que ara; ja no tenia cap encant, ara sols era una mariconada d'adolescent en fase de pubertat o un d'aquells encants de la vellesa: el mal alè. Ni una cosa ni una altra, la G. Només que la pubertat se li retardava considerablement quan els pits ja començaven a anar-li de baixa. Ella encara es recordava de Humprey Bogart.

− El teu discurs és ben caduc.

G havia de deixar el whisky per poder deixar els cigarrets, perquè no entenia una cosa sense l'altre. I no podia acceptar la idea que estava caducada, li feia tant fàstic com el podrit nom anglès underground. Així que whisky i cigarrets van fer cap latrina avall. Latrina avall whisky i cigarrets. Cigarrets ofegats, whisky barrejat amb aigua. Tot latrina avall.


Comentaris

  • em passa que...[Ofensiu]
    boleta | 23-08-2006

    ... em passa, que en aquest relat, està tot dit. El que jo pugui dir-ne... seria donar voltes al que ja està escrit. I no cal perquè s´entèn i perque es sent, i està dit en la justa mida. No sé... si em cal dir que m´ha agradat molt.

    (...suposo que deixaré el whisky quan hi hagi alguna cosa a fora que em doni més plaer... mentres, és l´únic que m´alleugereix el dolor i em fa oblidar la por o l´avorriment que em produeix la resta... )

    una abraçada

  • Dur, fred i feréstec[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-05-2006

    El relat és punyent com algunes paraules i imatges que conté, dur com la tassa del wc, fred com el glaç o el vidre del got i feréstec: no ofereix racons on trobar tendresa ni emocions dolces.

    Es presenta en safata esquerdada, cru i sense amanir, però amb material fresc i ben combinat. L'oli per suavitzar l'ha de posar la lectora, en aquesta cas. El vinagre és de qualitat... de Mòdena, pot ser ? La ironia fa de sal. Però tot i això, no m'ennuega gens.

    En algun moment costa tirar endavant perquè es fa fosc i molt intern, però té recursos sobrers per ensortir-se'n.

    Fa al·lusió a un moment concret en la vida en què el desencís és molt present És, sense cap dubte, un escrit que impacta.

    M'agradaria llegir més prosa teva, després de descobrir aquesta... quina em recomanes?

    T'envio una abraçada circular de debò, encantada d'haver-te trobat

    Una quimera


  • Comunicació[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-04-2006 | Valoració: 10

    És ben bé un relat trist, molt ben redactat i plè de sentiment d'odi i desesperació. Jo també m'he sentit com la protagonista un bon nombre de vegades i, realment, de les lletres a l'alcohol hi ha una distància d'anys llum, trobo jo; per que és així com ho he viscut. No sé si t'has basat en alguna experiència pròpia, però si és així, ja em pots comprendre. M'ha agradat molt el muntatge del relat.
    Per cert, miraré de llegir les teves <>.
    He buscat <> al Diccionari Manual de la Llengüa Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans per que no sabia el que volia dir, però no ho he trobat. La paraula <> també l'he hagut de buscar, i l'he trobat encertadíssima. Em sembla que <> no s'escriu així. A l'introducció utilitzes la paraula << eclèptics>> per anomenar un tipus d'estil. L'he buscada al diccionari i no hi surt, però estic quasi segur que volies dir <>.
    Jo no veig per què no podríem fer un relat conjunt, com em dius al comentari de <>. Per parlar-ne, i si t'interessa, et deixo el meu mail: sergieb78@hotmail.com.

  • Eclèptic?[Ofensiu]

    D'acord amb la voluntat de l'autora, el primer que he fet ha estat llegir-me la introducció al relat. La paraula "eclèptica" no la coneixia i no he tingut més remei que acudir al diccionari. N'he consultat quatre (Alcovell-Moll inclòs) i no l'he trobada. Aleshores, caldrà pensar que el que ha volgut esciure l'autora és "eclèctica".
    Encara que "c" i "p" estan a dues llegües, al teclat.
    (Si no és així, ja que ha inventat un nou significant, caldrà que la dote de significat. Els signes lingüístics funcionen d'aquesta manera)

    Anem al relat: 'filladelvent' coneix la tècnica del lluç que es mossega la cua i l'empra en aquesta història, ben contada , amb el 'leiv-motiv' de la frase (no "diàleg" com diu l'autora) quasi repetitiva, amb variants.
    Formalment les seqüenciació repetida, ajuda a donar la impressió de buidor de la protagonista.
    Algunes repeticions i certs sintagmes oracionals poc clars (en el sentit de 'claretat') units a una certa probresa adjectival fan que la història, malgrat totes les seves virtuts, perda interès.
    Jo li recomanaria a l'autora el diccionari de sinònims i antònims de S.PEY. Amb ell, faria meravelles, doncs em sembla que hi ha pasta' d'escriptora.
    PD.- El 6 que va unit al nick és la meva xifra màgica.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: