Aprendre a triar és aprendre a renunciar

Un relat de: filladelvent

Xopa't del pa mullat record d'aquells dies.
Aprendre a triar és aprendre a renunciar,
vaig llegir l'altre dia, un de tots aquests dies,
el dia, que era com avui, el dia buit.

Enfonsa la teva mà blanca en el pa moll d'aquells dies:
ja només ens queda aigua i molles
dels dies feliços, i sé que estic disposada
a alimentar-me'n únicament i estricta.
Els dies feliços, aquells dies, els dies
que ja no són aquests dies, i avui tampoc un dels dies.

Pa. Aigua…
La meva vida ja és sols allò
que criticàvem de la gent: menjar, dormir,
beure, treballar: això no és vida, dèiem,
i sempre, tot, ho omplíem d'una o altra melmelada,
de gustos diferents, buscant-ne de nous,
sempre amb melmelades per cobrir el pa
i sabons nous amb què embrutar-nos dins l'aigua.
L'aigua només n'era quan ens cobria als dos,
i era sempre, que n'érem coberts,
dia i nit delectant-nos, rabejant-nos, envescant-nos!
Aigua sobre aigua, aigua dins aigua, aigua fora els cossos
i aigua dins els cossos, aigua als llavis,
plens n'eren els dits, plenes les mans i els pits,
i la nuca aigua, i els ulls tots fets d'aigua
i relliscant-nos ulls i ulls i fonent-se ulls amb ulls,
descomponent-se, dissolent-se!

Quatre ulls a terra com aigua espargida.


Aprendre a triar és aprendre a renunciar,
vaig llegir rere la porta d'un lavabo públic
un dia d'aquests que ja no és un dia dels nostres.
No sé si és qüestió d'aprendre'n o potser és
que n'hi ha alguns que hi neixen apresos:
jo no crec que es pugui aprendre a renunciar.
Jo em sé incapaç de renunciar a aquest poc pa
que em queda i que és moll de la nostra aigua.
Tu no en vas aprendre -com aprendre una cosa així?-,
simplement et vas aixecar i te'n vas anar:
vas renunciar a mi en un acte de tria, és clar,
mes un acte de tria que sé fou impulsiu,
perquè no pots, no és possible, no hagueres pogut
aprendre a renunciar a l'aigua més teva!

Entafora't en la massa del pa moll herència de l'ahir,
desfés a grans gambades el camí pel qual em vas fugir.

Retorna a l'aigua més teva, que és sens dubte la més meva
i retornem a cobrir tots els pans nous amb melmelades [dolces.


Jo mai aprendré prou a creure'm

que em cal aprendre a renunciar-hi.

Comentaris

  • Fluïr[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 06-12-2006 | Valoració: 10

    He flipat. Estic segur que si tens aquesta energia per escriure això l'aigua que s'amaga dins teu deu ser molta. També estic ben segur de que no la desaprofitaràs, doncs aquesta aigua ets tu i tu mateixa no et pots negar. Deixa que flueixi! Al món s'amaguen una infinitud de coses, petites, grans, fetes d'aigua com la teva!

  • realment IMPRESSIONANT[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 09-11-2006 | Valoració: 10

    SI.

    No em demanis perque, però la cançó que m'acompanya mentre el rellegeixo, per dins, al cervell és:

    FLY ME TO THE MOON-FRANK SINATRA.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: