Sabates-coloms

Un relat de: filladelvent

Hi ha sabates per tota la casa.
Sabates, sabates negres i marrons i blanques,
sabates petites i grans, de pell,
de roba, calçats de tot tipus.
Cada dos passes m'entrebanco
amb sabates desparellades…
I jo no suporto tot aquest munt
de sabates que m'acorralen els peus
i em fan barrera a les portes i a les
finestres i que són a les taules
i als llits i a sota i damunt
i dins, i sabates i més sabates,
i cap que m'agradi, cap de meva,
tot sabates i petjades i petjades i sabates.

I jo voldria viure sola i descalça
en un pis petit per poder
controlar sabates i portes,
finestres i petjades. I que
cap colom s'escolés per cap ranura.


Comentaris

  • ara feia tant...[Ofensiu]
    Ainoa | 18-04-2006

    necessitare molt temps per posarme al corrent, noia!! I començo amb unes sabates!!! He de reconeixer que a mi també m'agrada anar descalça, sense sabates i que les bambes, sabates, sabatilles..etc estan sempre corrents per casa una sense l'altra. Ho confeso, sóc desordenada!! I ten sraó amb un pi spetitet tot seria millor!!

    Espero que la teva setmana santa hagi estat força bona!!

    un petonas

  • Un crit a la tranquil.litat?[Ofensiu]
    angie | 29-03-2006

    El teu poema m'ha semblat una necessitat de buscar la solitud, d'haver estat compartint l'espai amb massa gent, de vegades molesta...
    Potser m'equivoco però les sabates m'han sugerit això, sabates diferents i per tots llocs...
    i els coloms com a figura metafòrica també.

    Un pis petit, el nostre jo... on només nosaltres tenim dret a obrir, tancar o invair.

    angie

  • Sabates que toquen al terra,[Ofensiu]
    Leela | 29-03-2006 | Valoració: 10

    coloms volen vora els teus somnis

    jo voldria viure sola i descalça
    en un pis petit per poder
    controlar sabates i portes,
    finestres i petjades. I que
    cap colom s’escolés per cap ranura.


    Sola per poder controlar
    la por a l'inesperat
    descalça per poder sentir
    un terra ferm, mig veritat
    un pis petit per encabir
    el que cap a les teves mans

    però ja saps que els coloms es seguiran escolant,
    són ells qui et recordaran que vols estar sola i descalça.

    M'ha agradat molt aquest poema, diu molt amb paraules boniques i senzilles: sabates, coloms, finestres, portes i petjades....

    Enhorabona!

    Una abraçada fdv!!!

    Leela

  • molt bé![Ofensiu]
    teixidora | 24-03-2006 | Valoració: 9

    Saps? a mi em costa desprendre'm de les sabates velles. I a voltes tinc aquesta sensació que descrius. És com.. com no voler desprendre's d'alguna cosa que en el fons t'ofega i que alhora fa que tinguis més desig de llibertat. I que lliure et sents quan pots caminar descalç!

  • cal un espai vital[Ofensiu]
    jaumesb | 16-03-2006 | Valoració: 10

    per mi és el que no té sostre

  • segueixo...[Ofensiu]
    Bruixot | 14-03-2006

    Ara bé, trobo que alguna de les frases podria estar un pél més treballada. Per donar-li més força. Per posar-li més bellesa (bellesa en un sentit musical i visual de la paraula). I per tal que no estés tant forçada.
    Per exemple, a mi em sobra calçats de tot tipus. I potser hauria canviat desaparellades, manies meves, potser. Perquè no, per exemple, posar "sabates vídues", "sabates divorciades", "sabates solteres".... Potser el problema és que sabates desaparellades és massa obvi per mi, i jo sóc un rebuscat!
    Ara, en general, el primer "paràgraf" el trobo molt i molt bo.
    El segon és una miqueta més fluixet, i la última frase, a mi em grinyola una miqueta. I jo utilitzaria la paraula escletxa enlloc de ranura...

    Bé, espero que no t'enduguis la sensació errònia que no m'ha agradat. Perquè el teu poema m'ha entusiasmat!

    Bruixot

  • M'ha sorprés molt agradablement [Ofensiu]
    Bruixot | 14-03-2006

    el teu poema. Veig que segueixes avançant, explorant las possibilitats de la llengua, i la teva fora d'escriure evoluciona cap a cotes més musicals i alhora més profundes.
    Sabates.... les sabates, que aquí és van repetint en forma de mantra, sabates, sabates, sabates... són, en certa manera, un símbol de la nostra forma de viure. Sabates per protegir-nos, sabates per aillar-nos, sabates que ens fan més dèbils i alhora més forts.
    M'agraden molt les metàfores (o són metonímies?) que utilitzes quan dius
    sabates que m'acorralen els peus
    sabates i petjades i petjades i sabates.

    Ara bé, trobo q

  • Entrebancs[Ofensiu]
    kukisu | 14-03-2006

    Una preciosa metàfora, la de les sabetes, aquests objectes quotidians que en aquests cas es converteixen en obstacles.
    M'ha agradat molt i continuo llegint-te.
    Gràcies i un petonet, filladelvent.

  • Masses entrebancs[Ofensiu]
    Nanit | 13-03-2006 | Valoració: 10

    Què millor que saber, quan et despertes de bon matí, que les teves sabates, úniques sabates, són al lloc de sempre, on cada nit deixes degudament posades, perquè no et calgui ni obrir els ulls i encertar cadascun dels peus. Com si t'esperessin, com si estiguessin pendents de tu.

    Felicitats, m'ha agradat molt!

  • obstacles desordenats[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-03-2006 | Valoració: 10

    jo no m'he llegit la plaça del diamant, per tant, no tinc cap idea referent a la novel.la. però si que ha de ser dur viure amb tants obstacles, de fet pot causar grans drames, i la gent en parla tan poc... una pinzellada bonica, la teva.

    força i endavant.

    sergi

  • obstacles desordenats[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-03-2006 | Valoració: 10

    jo no m'he llegit la plaça del diamant, per tant, no tinc cap idea referent a la novel.la. però si que ha de ser dur viure amb tants obstacles, de fet pot causar grans drames, i la gent en parla tan poc... una pinzellada bonica, la teva.

    força i endavant.

    sergi

Valoració mitja: 9.83