Dansa mortal

Un relat de: filladelvent

Ferida de llum,
em cobreixo tota jo
d'un romanticisme que em sobrepassa.
Allò que dèiem de la passió:
que de tanta i tanta,
un dia ja no m'hi cabrà.

Since I've been loving you
mai havia sentit res de semblant.
Since I've been loving you
que no faig res més que esperar-lo,
el nostre moment;
i ara que ja el tinc, amor,
què en faré?

M'agradaria brodar als llençols
amb el fil d'aquell petit somni
i fer cant cada respiració,
cada teu esbufec.

Em veig al sostre reflectida
i sé que tu encara balles sobre meu,
o que jo ballo i tu t'hi mors,
o que tots dos ballem una dansa mortal
de tan esperada,
de tanta passió passada per un tub petit
que goteja i que, en poc temps, explotarà.

Since I've been loving you, baby…



Comentaris

  • Espero no semblar estúpid...[Ofensiu]
    Arbequina | 20-06-2006

    però m'ha agradat molt. I això que res en savia del Since I've been loving you, baby... M'han entrat moltes ganes de sentir-la.
    No sé, potser només em queda dir que m'ha agradat. Espero que no fos un poema exclusiu pel seguidors de (Zeeppelin?) i no quedar massa malament per "encaprotxar-me" amb algo per mi incomprensible.

    En fi, una abraçada... i que passis un feliç Juliol.

    Arbequina.

  • Eps!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Bruixot | 21-05-2006

    Primer, gran sorpresa: em pensava que era l'única persona a la terra que encara escoltava aquesta canço del Led Zeppelin, per mi una de les millors que han fet. A mi també em produeix calfreds en el cos, i alguna vegada (ja fa uns anys) vaig sentirla com 20 vegades seguides mig hipnotitzat per la música.

    Segon, el poema: veig que has recuperat un estil més lineal, tot i que amb imatges prous contudents. Bé, a mi no em provoca aquestes imatges la cançó, però s'ha de dir que potser sí que s'adiuent amb ella.

    Per començar, m'agrada quan dius:
    "un romanticisme que em sobrepassa"
    entenent romanticisme això que ara ens venen, enamoraments i passió de l'absència, etc. Cert que sovint és fàcil caure en aquest parany, i jo ho faig de tant en tant amb complaença. Tot i que potser la meva edat m'impedeix que duri gaire estona.

    Després m'agrada l'última estrofa. Bé, gairebé tota ella, tot i que em sobra l'últim vers (puc ser sincer, oi? Bé, sinó t'hi hauras de posar fulles...). Sobretot els primers versos:
    sé que tu encara balles sobre meu,
    o que jo ballo i tu t'hi mors,

    són imatges força colpidores i com contraposades, de fet antiromàntiques, segons com es miri. El que no m'agrada és això de que explotarà: massa apocalíptic!

    Ah, felicitats pel premi de poesia!

    Xavier / Bruixot