Et crido endins

Un relat de: filladelvent

Intento escriure't.
Et sé lluny i intento,
tossudament, d'escriure't.
Et crido endins i penso
com m'agradaria tenir-te
menjant-me les orelles,
les galtes, xisclant-me endins
com jo intento fer-ho.
He descobert que si no em lamento
faig retrets a algú,
a qualsevol,
i que quan tu no hi ets
realment és quan tu per mi,
de debò, hi ets. No sé si m'entens.

Vaig néixer sola i romanc sola
per pur plaer i per pur destí,
i sempre parlo de tu quan no hi ets;
sempre parlo de tu,
i ho faig sols perquè no hi ets.

La teva absència és el secret
que fa que els colors siguin intensos
i que la llum sempre estigui en el seu to,
que fa que jo pugui escriure sobre els colors
i sobre els tons de llum
que suaument i perfectament
s'infiltren per les finestres de la meva soledat.
No sé si m'entens, no sé si voldràs entendre'm.

Per altra banda no vull que m'entenguis,
i no m'entendràs:
tu ets en quant jo vull que siguis.



Comentaris

  • ambre | 17-08-2006

    És tard i potser no he copsat del tot, tots els matisos de la teva poesia, però a vegades les primeres impressions valen més que tots els anàlisis que puguem fer més conscients ...

    Em quedo amb la llum del color, com la contradicció que no deixa apel·lar la percepció, quasi segur daltoniana, de sentiments emesos per aquests sols "customitzats" que ens il·luminen les ànimes i ens criden endins però no ens parlen, només s'insinuen flirtejant amb aquelles petites estones lúcides...

    Per cert no et preocupis tant per els signes de puntuació, el mateix vers ja puntua, ho fa en Benedetti... i jo ja sé que no hauria de fer-ho però hi ha alguns versos que surten i no te'ls mires més ...

    gràcies per els teus comentaris ....
    ambre

  • una descripció[Ofensiu]
    Lèvingir | 25-07-2006 | Valoració: 8

    de la soletat? si és així ben trobada

  • magnífic![Ofensiu]
    mjesus | 23-06-2006 | Valoració: 10

    M'agradat moltíssim aquesta crida interior tant intensa. No tindriem poesia, sense aquesta capacitat d'introspecció, de furgar sentiments, de projectar-los enfora, d'experimentar… M'ha arribat endins a mi també.
    Moltes gràcies pels teus poemes. Et segueixo llegint!
    Una abraçada. mjesus

  • si pots parlar[Ofensiu]
    jaumesb | 13-06-2006 | Valoració: 10

    et poden escoltar
    felices vacances

  • Buscant brillantor i símbols[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-06-2006 | Valoració: 9

    Tinc la sensació que és una de les poesies més brillants que he llegit fins ara a relats en català.
    Sembla que t'agradi molt evadir-te i que disfrutis fent-ho. Jo, a poc a poc, vaig recuperant energies d'algun mal pas que he fet últimament, però sóc optimista.
    Com tu dius, la simbologia que utilitzem és molt curiosament semblant, a vegades igual.

    Una abraçada.

    Sergi.

  • meravellós[Ofensiu]
    bufanúvols | 11-06-2006 | Valoració: 10

    el teu poema m´ha deixat bocabadat. Felicitats!

  • Com dir-ho? Poesialatria?[Ofensiu]
    Arbequina | 11-06-2006 | Valoració: 9

    És el millor poema d'amor a la poesia que he llegit mai. Això si l'he entés, que pels teus advertiments és probable que no.
    Crec que la poesia et correspon més del que et penses, doncs ets un/a gran poeta/poetessa. És a dir, no estas sola...
    Molt bon poema, molt bó, i tant!

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • quasi sempre els absents...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2006

    s'emporten les millors lloances...
    Demostres en el teu relat, una gran personalitat, un domini de l'emocionalitat que et fa lliure.
    Una abraçada!
    PD. gràcies pel teu comentari i sobretot pel teu genial poema que m'ha emocionat molt!
    Però no calia: res de deus ni de mestres... sóc jo el que em vaig equivocar potser al no saber retratar-me tal com era... ara veig que ets una gran persona... no tinc paraules per expressar-te el que vaig sentir al llegir el teu comentari: vergonya i el naixement d'una adoració vers tu.

  • Un 10 global[Ofensiu]
    Gica Casamare | 06-06-2006 | Valoració: 10

    Vas madurant i creixent.
    Ara, quan eixamplis els teus coneixaments de la llengua com a ens orgànic no-tàctil, faràs una passa enorme.
    Vull veure't en paper tota tu, vestida de vers i empolainada de metàfora.
    Felicitats i endavant, des de l'enclusa on he encallat la ploma en forma de teclat.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: