Cercador
A voltes sols ens queda resignar-nos
Un relat de: Gerard Germain GonzàlezA voltes, per exemple, et contemplo
i et sé terriblement inabastable.
Les nostres mirades són a penes ponts
trencats, que mai no van arribar a alçar-se.
Les meves carícies, disfressades
de signes d'amistat o de tendresa,
són flames d'impotència dels meus dits.
El teu somriure transparent m'incita
al foll desig de lliurar-me a estimar-te,
però llavors recordo que -per exemple-
romans terriblement inabastable,
que, a voltes, sols ens queda resignar-nos.
Comentaris
-
Allò dels ponts trencats...[Ofensiu]Ariadna Garrido | 09-02-2010
m'ha agradat, expresses bé aquest sentiment quasi irrefrenable i anguniós. Una lectura que atrapa.
;)
Besets! -
Molt trist[Ofensiu]natura | 09-02-2010 | Valoració: 9
És tant bo com trist. Preciós
-
A reveure...[Ofensiu]filladelvent | 09-02-2010
quina llàstima que ja no voltis per relatsencatalà. segur que ara deus escriure encara molt millor...
A veure si un dia entro en un llibreria i em topo amb un poemari teu! seria tot un luxe.
Glòria Coll -
Resignar-nos o no?[Ofensiu]ROSASP | 30-01-2005 | Valoració: 9
Realment dins d'un mateix hi viu un instint que ens diu que és i que no és innaccesible. Normalment no sol fallar, però sempre queda una escletxa d'esperança que fa que les coses que ens semblin impossibles, tinguin alguna possibilitat. Qui sap, val la pena intentar-ho, si és el que realment tant desitges?
Si no, la resignació és una manera com un altra de no sentir-se infeliç i no capficar-se massa en fites inconqueribles.
Un poema sincer i suau, sense estridències, que m'ha agradat força.
Salutacions company!
-
la resignació[Ofensiu]Lavínia | 30-01-2005 | Valoració: 9
com a forma de comportament, està bé, si t'ajuda a ser feliç; si has de disfressar les carícies "en signes d'amistat".
Ben descrit el procés del sentiment íntim a l'actuació externa!!
És una bona descripció de l'interior d'una persona.
Valoració mitja: 9
l´Autor
26 Relats
105 Comentaris
46529 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
(V. Andrés Estellés)
Últims relats de l'autor
- Heu contemplat la bellesa...
- Talment com un tequila mal begut
- Algú dirà... (hipòtesi de lament ineludible)
- "El meu cor arrossega l'aridesa..."
- 6 Haikús de Desig i Dolença
- (NdA: Aquest poema no té títol, però al web n'ha d'aparèixer algun)
- Havia de ser un joc...
- 25 d'Abril (quan el mal ve d'Almansa)
- Aquesta fonda recança
- Si guanya Zapatero... (faula-poema del llop i l'ovella)
- De cabres i musclos (breu poema filosòfic)
- Polifem ( o el silenci del vençut )
- Tres assaigs de fotre's un bolet verinós en el ventre
- una nit sortint de festa
- Lírica Grega Arcaica en clau Blaugrana