Recorregut nocturn i simple fins a casa (a l'estil de Miquel Martí i Pol)

Un relat de: filladelvent

L'església petrificada i groga.

La plaça, amb la mateixa gent.

Les faroles blanques del carrer.

La pudor en llançar la brossa.

Els mateixos estels des del mateix angle.

Les faroles de blancor enlluernadora.

La clau, que entra però no gira.

El meu rostre reflectit al vidre de la porta.

El meu rostre, que és el de sempre.

I la clau, que no gira.


Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Bonhomia | 23-05-2006 | Valoració: 10

    Genial i molt ben compactat. Tota la senzillesa d'aquest món en quatre mots descriptius. És clar, crec que no calia allargar perque així ja queda tot dit.

  • Considero que és breu[Ofensiu]
    TempusFugit | 22-05-2006

    però complert. Jo també trobo excessiu i repetitiu lo de les faroles, encara que crec que deu ser una qüestió de referents. És a dir, que si tu coneixes un carrer ple de faroles blanques, realment és una imatge que se't queda gravada, que cala fons i que és molt descriptiva.

    Gràcies pels comentaris que has fet als meus relats. Jo també et continuaré llegint.

  • Un recorregut simple[Ofensiu]
    Bruixot | 21-05-2006

    però profund. Fet amb molta gràcia. No tinc cap pega, fora que potser no hauria posat el tema de les "faroles" (que per cert no vol dir fanals en català, però tampoc em posaré a fer de purista de la llengua). Em sobre doncs és una mica massa "fàcil" faroles blanques, de blancor enlluernadora, etc.

    Ara el final és realment molt bo. De veres. Els quatre últims versos:
    La clau, que entra però no gira.
    El meu rostre reflectit al vidre de la porta.
    El meu rostre, que és el de sempre.
    I la clau, que no gira.

    tenen un ritme trepidant, un força colpidora, impressionants!

    Endavant!

    Xavier

  • quin...........[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 19-05-2006

    horror el fet de cada dia ,els mateixos, tots els dies no nomes la mateixa gent pels mateixos carrers i allò que ens empeny a dir que volem marxar d'aqui, però quin horror de sentiment que et lliga a aquests carrers, a aquesta gent que condonem aquest horror que ho deixa de ser.

    B ona descripció.

    Tu et fixes molt en l'estructura dels versos i esta molt be, però jo em fixo molt en les imatges que m'ofereixen els poemes i aquest em deixa ben situat, boi com si fos el meu dia.

    Salut i una abraçada.

  • Uaauuuuuuuuuu[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 07-05-2006 | Valoració: 10

    Simplement impresionant!

    Com si dues gotes d'aigua caiguessin l'una al costat de l'altre. Com aquell caminant que creua una platja plena de pedres...

    I el millor de tot: una mirada en un vidre brut al portal de casa, entre la brumera de la nit i la desesperació del moment la clau no gira

    Moltes gràcies, era el que necessitava, una llàgrima menys amb el cor més tranquil

    Moltes gràcies!!!!

    Pol

  • Un recorregut per la poesia [Ofensiu]
    angie | 06-05-2006

    amb senzillesa però amb cos, donant el caliu de les coses properes i abastables, del que ens regala la proximitat, l'entorn... embriagant-nos...

    Molt bé, filladelvent!

    En Martí i Pol sempre em dóna un copet a l'esquena i m'anima a continuar escrivint...

    angie

  • Capdelin | 06-05-2006 | Valoració: 10

    aquest estil de fer poesia com si s'estés parlant, amb frases curtes, cadascuna és una pinzellada senzilla, de carrer, humana i a la vegada magistral... pictòrica, escollida, amb alguna repetició insistent que fa el poema més bell... és la GRAN poesia que no té res de barroc, de presumptuosa, de massa vestida... que comunica un fil de sentiment, de paisatge sensible que arriba a totes les ments, iintel-ligible!!!
    crec que el poble va deixar de llegir poesia perquè era massa bella, massa culta, massa "bona", massa massa inintel-ligible per a la gent... massa lunyana.
    Felicitats... a Martí i Pol li encantaria! i a mi = bestial!!!

Valoració mitja: 10