Llepa'm. Quedat quieta!

Ho ha arriscat tot pel plaer. La Laura està nua, el seu somriure entremaliat s'ha transformat en papallones de pessigolles molles, folles. Estima la família, tot i que l'oblida pel roig càlid dels dits de l'Enric. Infants descuidats per aquesta humida estona de crits. Llavis oberts, llengua de serp. Fes-me teva -crida- i perd saliva.
L'Enric, caçador sibarita. S'aixeca, viril, quan la Laura s'entrega. S'empina davant la peça escollida. L'anell daurat, el fa somriure endimoniat, és el seu tresor més preuat. Camins mai explorats, volen ser escrutats. El fons és una turmenta d'estiu, la perversió del fugitiu. Els mots vestigis o records per a futures nits de solitud.
Crits, gemecs, una mica més! Blanc d'ulls, roig de pits prohibits. Les hores s'han fet segons, besa'm tots els racons. Risc i plaer es confonen, quan clavat, extasiat, maleducat, l'Enric l'anell ha llepat.
La porta s'obre. El pare, trist, sap que ha estat traït. Els nens aturats se saben abandonats. A l'habitació, tot és silenci i foscor. L'Enric, enfebrat, envesteix encara desaforat.
Tota una vida de lleialtat es pot vendre per la força d'un esguard?