9 declaracions, històries i/o retrets

Un relat de: filladelvent

I

Oh Diana Diana, reina del destí,
voldràs ballar amb mi?

I Diana es desperta exhausta del malson.

Non tropo, con calma, moderato
-va demanar el pardal des del balcó.
Que no volem que viatgis sola, Diana,
que no volem que te'n vagis ja.

I Diana que s'ho mira i conspira:
con moto, più stringendo e senza casco
(di prosciutto e rocaforte, per favore).

Adéu pardalets del migdia;
me'n vaig on els somnis són miratges
i els miratges es desfan en el tacte.
Fujo a carnalitats i trivialitats
per poder menjar-m'hi les ungles i
saber que el somni es congelarà.
Oh Diana
-així em diuen-,
sóc la reina del destí,
i jo el condemno a ser fals cada matí.


II

I ara, escolta'm:
dents netes, pixat i cagat,
força aigua de colònia i ben enclenxinat;
canvia't els mitjons,
cenyeix-te bé la corbata;
no t'embalis ni facis soroll,
no fessis enfadar la mare.
Pren sols allò que et càpiga als calçons
i quatre duros a les butxaques.
Quan siguis fora, aixeca el cap,
i en caminar, esquena ben recta;
no corris a atrapar allò buscat,
que entrebancant-te ho podries perdre.
Ella t'esperarà quieta al replà,
i tu (cap ben alt!) t'hi has de plantar
com si de debò fossis l'home
fet i dret que ella ha somniat.
I agafats del bracet, au,
cap a missa, que ja sonen campanes;
i agafats del bracet, au,
corredisses, que la mare us busca
i la parella a l'altar no hi arriba mai.


III

Ja sap què diuen:
qui dia passa any empeny!
Guardi's ben bé a casa,
que amb una ventada
un dia tot dirà prou.
Compte amb els brivalls que passen,
que a la seva edat amb poc n'hi ha prou.
Si truquen a la porta,
vós com si cantés un aucell,
i al telèfon, no hi parli gaire,
que les estafes les fan als vells.
Dos tombs de clau al pany,
com a molt pel balcó guaitant,
i guardi's bé de dones i jóvens,
ves si li prendran el que no té.
Vós, assegut, que ja li toca,
i reposi, ara que pot.
Amb bata i sabatilles ja farà,
que la pròxima visita,
amb la vestimenta
no s'hi fixarà.


IV

Una dona-noia camina pesadament.
Contempla les cames esveltes i allargades
sobre els altíssims talons de les noies maques.
Camina amb el cor a la mà
i amb el vent espetegant-li per totes bandes;
als ulls esbatanats no hi caben
tots els racons per ella inèdits de Sants.
Veu la moto de la seva vida
que circula veloç contra el món i seu,
en última agonia,
en un banc girat al món;
en una paret frontal als ulls
hi pot llegir: Jon Wain.
Hòmens miren els genolls i els cabells
de la dona-noia que sent que li sobra pes i,
arrapant-se la bossa a les carns,
tem de la gent qualsevol gest:
la ciutat es riu de la dona-noia,
això és l'únic que sent;
la ciutat es riu de la dona-noia,
la ciutat es riu d'això que sent.


V

Em diuen obsoleta
per escriure sempre en paper
abans de passar-ho en teclat.
Al meu voltant, portàtils,
iPods i mòbils inunden l'espai.
Això d'obsoleta m'ho ha dit
una noia que abans de seure
s'ha posat dos dits sencers dins el cul
per treure'n la calça caragolada;
o millor dit, tan moderna,
deuria ser el tanga
la funció del qual, per altra banda,
ja és la de posar-se endins, jo creia.


VI

Tots dormen
i jo ploro
amb els ulls eixuts.
Sempre dormen
o jauen
o miren;
pocs cops
contemplen.
El món dorm
o jeu
i tanca els ulls
a tots els qui,
secreta i eixutament,
plorem.


VII

Voldries saber què passa a casa
mentre tu jeus en qualsevol llit.
No t'adones del teu aspecte estúpid,
l'aspecte d'un home massa gran per aquest llit
i encara vestit amb l'uniforme de la feina,
que ni t'has tret el bolígraf
de la butxaca de la jaqueta.

Potser voldries saber què passa a casa
mentre jo m'atanso al gran finestral
del menjador, la casa oberta,
i contemplo el món davant meu,
com m'acull la nit oberta.

Potser ho voldries… però jeus
en un llit que és massa petit
per encabir-hi cap preocupació.


VIII

Ets un estúpid integral.
Me n'adonava quan regalaves a totes
aquelles paperines de flors de colors
amb les que abans a mi m'havies enlluernat.
Ets un estúpid integral
segurament també quan som a soles,
però quan hi ha més gent
la teva estupidesa pren una magnitud no habitual.

Ocupes el teu temps dins un cotxe
que put a peix,
traginant caixes,
parlant amb clients;
una feina que t'omple
sols perquè el que omple
són les butxaques.

Doncs a mi no m'omple ni m'ompliria,
ni el cor ni la figa,
un home que el que l'omple
és buidar el seu temps per propina.


IX

He vist els nens més rossos del món.
Un cigne enorme protegia la seva família,
i els nens més rossos del món
s'hi acostaven ignorant el perill.
Molts ens sentíem en deure d'avisar-los
però temíem apropar-nos massa al llac.
Els nens rossos desaparegueren sense
nosaltres fer-hi res, i els cignes fugiren de pressa
quan correguérem buscant els infants.
Alguns vam imaginar-nos, després d'hores
buscant en el llac, que tot plegat
havia sigut un miratge, un somni.
Vam haver de creure'ns que nens i cignes
havien estat sols de la vista un engany.

Comentaris

  • Mmmm...[Ofensiu]
    Gorwilya | 23-11-2006

    si no recordo malament avui és el teu aniversari, no? Bé potser hauria de dir ahir, perquè passen alguns minuts de les 12... :S Però com diuen val més tard que mai... PER MOLTS ANYS!!!! El fet de fer l'aniversari el mateix dia, m'ha fet pensar que t'havia de felicitar... ;P

    Sobre la poesia no sé què dir-te, és que no hi entenc jo de poesies, però m'ha agradat! Té la seva gràcia! :-)

    Petons i una abaraçada!!

    Gorwilya

  • Una meravella[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-10-2006 | Valoració: 10

    Això no es mereix un 10! Es mereix un 20! Acabo de captar en aquestes poesies teves la sensació de l'art que triomfa per si mateix, no pas per la falsedat d'un art que és molt més famós al qual li hauria de caure la cara de vergonya! Felicitats.
    Ja tenia ganes de tornar-te a fer un comentari, per coses de la vida no te l'he fet abans. Per cert, veig que et recrees amb la teva força interior: això és un do excepcional!

    Una abraçada.


    Sergi

  • em quedo...[Ofensiu]
    boleta | 26-09-2006

    ... amb el sisè i el vuitè, pel que signifiquen. Amb el vuitè he rigut molt... tants estúpids integrals hi ha, que són tant fàcilment classificables dins d´un sol patró?

    ...merci per l´últim comentari tant sincer... jo també ho penso ;)

    encantada de tornar a comentar-te, petons!!