La illa ella

Un relat de: Gica Casamare

Els vells fantasmes
et buiden els ulls
per mirar-me
i no veure'm.
Calumnies afilades
escorxen les carns
de l'esperit
de llum eterna.
Por traïdora
que t'encadena
en un de bronze present
de calma hedonista.
Que l'or!
és aquí...
terra abrupte
ple de sentits.
De dol em vesteixes
amb pesants peces
de nit sense lluna
i estrelles diürnes.
Que les barques
estan incinerades
i la illa ella...
està deserta?

Comentaris

  • evocador[Ofensiu]
    quetzcoatl | 07-12-2006 | Valoració: 10

    invocador, transportador...

    Ple de metàfores i imatges plenes se sentit i sentiment, amb un lèxic perfecte.

    Es pot tastar cada paraula, païnt-la en calma.

    Felicitats camarada...

    una abraçada,

    m

  • Quina passada Jordi...[Ofensiu]
    filladelvent | 17-11-2006

    això´té la força dels grans records... m'ha agradat molt l'estructura, les imatges, la comparació amb l'illa i el final també. No tan allpo de "llum eterna" que no sé massa què hi té veure amb la carn... potser no ho entès prou bé.

    Però m'has sorprès positivament. M'alegra que reprenguis la publicació de les teves poeses... Et continuaré llegint. Un petó.

    Glòria -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

97701 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com