bona nit

Després de tants anys de distància (física),
com si el destí hagués jugat a enganyar-nos amb la casualitat (psíquica)
i nosaltres ens haguessim deixat enredar per la necessitat d´una excusa (química),
ens trobem altre cop junts al mateix llit
(física+psíquica+química-ment).

Des de la certesa de saber-nos guarits
la proximitat revifa somnis preciosos d´adolescència,
somnis que creia morts (que no oblidats)
resultant que sols dormien a la falda del passat.

...somnis que aquesta nit ens prenen la son
i omplen de colors la penombra que proba,
sense èxit,
d´amagar el desig
(de tocar, palpar, tornar a entrar, reviure...)

la respiració se´m talla

cada cop

que respiro

(inspiro, expiro, profundament, expressament)

i em trobo amb la teva pell per accident.

Del silenci (carregat d´insomni)
esclaten riallades nervioses i sospirs
que no gosen acabar de dir,
com a intent inútil de trencar
aquest ofec de desig que ens aplasta
(...i que no pot ser)

Sols sóc capaç d´acaronar records,
en aquest llit,
acaronar-los... amb cura i tendresa
i tota la comprensió que aleshores mancà.
Però res més, res més...
no ara.

Per sempre...
per sempre...
Recordes?
(i esclar que sí, tremoles tant com jo)

Si et miro als ulls

em trenco

i els tanco

i em giro d´esquena

per fer veure que dormo...

... i evitar obrir antigues ferides
que van trigar massa a tancar...

(bona nit, amor meu)